Israel desobeeix la sentència del Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) del 26 de gener en no permetre l'arribada a Gaza de l'ajut humanitari necessari i afavorir una distribució inadequada del poc volum d'ajuda que entra a la Franja.
Un mes després que el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ) ordenés a Israel l'adopció de “mesures immediates i efectives” per a protegir la població palestina a la Franja de Gaza del risc de genocidi i assegurar prou assistència humanitària i serveis bàsics, Israel ni tan sols ha pres les mesures mínimes indispensables per a complir aquesta ordre. Al llarg d'aquest mes i pocs dies transcorreguts des de la decisió del Tribunal, Israel ha continuat incomplint l'obligació, com a potència ocupant, de garantir l'atenció de les necessitats bàsiques de la població civil.
L'entrada de béns i serveis que poden salvar vides en una població en risc de genocidi que ja pateix fam pels incessants bombardejos d'Israel i l'enduriment del bloqueig il·legal imposat a la Franja fa 16 anys, no s'està duent a terme en condicions. Així, per exemple, Israel no ha obert punts d'accés ni passos fronterers addicionals ni tampoc ha desplegat un sistema eficaç per a protegir d'atacs militars el personal humanitari.
Tal com explicava fa poc la directora regional per al Pròxim Orient i Nord d'Àfrica d'Amnistia Internacional, Heba Morayef, "Israel no només ha creat una de les crisis humanitàries més greus del món, sinó que també està exhibint una cruel indiferència davant la sort de la població de Gaza". De manera sistemàtica, una vegada i una altra, Israel no ha pres les mesures mínimes indispensables que les organitzacions humanitàries han suplicat desesperadament i que estan clarament a les seves mans per a alleujar el sofriment de la població.
El dret internacional estableix que, com a potència ocupant que és, Israel té l'obligació inequívoca de garantir la satisfacció de les necessitats bàsiques de la població de Gaza. I resulta que no ho fa: bloqueja i obstaculitza el pas d'ajuda a la Franja, especialment al nord del territori, ja pràcticament inaccessible, en una mostra inequívoca de menyspreu de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia i en flagrant violació de la seva obligació de prendre les mesures que calgui per evitar el risc imminent de genocidi.
Reducció d'un terç de camions des de finals de gener
Els subministraments que entraven a Gaza abans de l'ordre del CIJ ja eren insuficients per contrarestar els efectes del bloqueig de 16 anys. No obstant això, en les tres setmanes següents a l'ordre del Tribunal, el nombre de camions que van entrar a la Franja encara va reduir-se més, aproximadament en un terç, i van passar d'una mitjana de 146 al dia a una mitjana de 105 diaris. Abans del 7 d'octubre entraven a Gaza uns 500 camions diaris de mitjana que transportaven ajuda i béns, com ara aliments, aigua, pinso per a animals, subministraments mèdics i combustible.
Els únics passos fronterers permesos per Israel han estat oberts menys dies, fet que demostra novament el menyspreu d'Israel per a aquestes mesures provisionals del màxim òrgan de justícia de Nacions Unides. En l'acció interposada el desembre de 2023 davant del Tribunal Internacional de Justícia, Sud-àfrica ja sostenia que la negació deliberada d'ajuda humanitària per Israel podia constituir una de les accions prohibides en la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Delicte de Genocidi, això és, sotmetre intencionalment el grup amenaçat "a condicions d'existència que impliquin la seva destrucció física, total o parcial” (art.II c).>
A tota la Franja de Gaza, el desastre humanitari creat artificialment pels atacs israelians esdevé més horrible cada dia que passa. El 19 de febrer, organismes humanitaris van informar que la malnutrició aguda augmentava notablement a la zona i amenaçava les vides de nens i nenes: el 15,6% dels menors de 2 anys patien malnutrició aguda en el nord de Gaza i el 5% dels nens i nenes menors de 2 anys a Rafah, al sud. La rapidesa i severitat de l'empitjorament nutricional de la població en només tres mesos és un un fet sense precedents.
L'amenaça de l'ofensiva militar terrestre sobre Rafah
Si a aquesta greu situació, hi afegim ara la imminent amenaça d'un assalt terrestre a gran escala contra Rafah, al sud de Gaza i ciutat fronterera amb Egipte on actualment s'amunteguen més d'1,2 milions de civils desplaçats del nord i zona central de la Franja, les conseqüències addicionals podrien ser devastadores per a la delicada situació humanitària de tantes i tantes persones.
El limitat degoteig de subministraments a Gaza entra bàsicament per dos passos fronterers en el perímetre amb Israel i a la frontera amb Egipte, al sud de la Franja. Són els passos de Rafah (el que limita amb Egipte) i Karem Abu Salem (el d'Israel). La possible operació terrestre israeliana a tocar d'aquests dos passos augmentaria el risc de tallar del tot el ja reduït flux d'ajuda i destruir els últims vestigis del que podem considerar un sistema humanitari de mínims.
Una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU aprovada al desembre de 2023 exigeix que les parts “permetin i facilitin l'ús [...] de totes les rutes disponibles cap a la Franja de Gaza i dins d'ella, inclosos els passos fronterers” per a garantir que l'assistència vital arriba a la població civil “per les rutes més directes”. Malgrat aquesta resolució jurídicament vinculant, Israel s'ha negat a obrir més passos fronterers per a facilitar l'accés de l'ajuda humanitària. L'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris (OCHA) de Nacions Unides ha informat que Israel ha denegat el permís de més de la meitat de les sol·licituds d'accés al nord de la Franja presentades per organitzacions humanitàries.
A tot això s'hi suma que nombrosos grups de manifestants israelians han bloquejat reiteradament l'accés del pas fronterer de Karem Abu Salem i han obligat a tancar-lo en repetides ocasions, fins i tot durant dies, per demanar al govern Netanyahu que no permeti cap entrada d'ajuda a Gaza fins que siguin alliberats els ostatges israelians del 7 d'octubre.
Les autoritats israelianes culpen repetidament les organitzacions humanitàries de qualsevol ineficiència en la distribució d'ajuda, afirmant que són incapaces de proporcionar i distribuir més ajuda, o bé atribuint-los els saquejos de l'ajut. Però treballadors humanitaris han descrit com Israel obstaculitza sistemàticament la seva feina. La llista de mesures bàsiques que Israel no ha adoptat per facilitar la distribució d'ajuda humanitària és llarga: des de no permetre l'entrada de subministraments essencials fins a no obrir més passos o no respectar garanties de seguretat bàsiques per als combois d'ajuda i els treballadors humanitaris que, de fet, han estat objecte de reiterats atacs israelians. Metges sense Fronteres (MSF), per exemple, ja ha denunciat la mort de fins a 5 dels seus treballadors des de l'octubre de 2023, així com desenes de treballadors d'UNRWA, l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins.
Condicions inhumanes i complicitat d'altres països
Cap ésser humà ha de ser obligat a patir les condicions inhumanes a què s'està sotmetent la població gaziana. Només un alto el foc immediat i sostingut pot salvar vides i garantir el compliment de les mesures provisionals del Tribunal Internacional de Justícia, inclosa la distribució de l'ajut. La població civil palestina de Gaza és víctima de morts que són evitables, a causa del bombardejos, la manca d'aliments i aigua, la propagació de malalties i l'assistència inadequada en salut. Davant d'aquesta catàstrofe, el suport de països com els Estats Units, Regne Unit, Alemanya i altres a les accions d'Israel, inclòs l'incompliment de la sentència del Tribunal Internacional de Justícia, és indefensable i fins i tot podria violar la seva obligació d'evitar el genocidi.
Aquests dies veiem com els Estats Units o França llancen palets d'ajut humanitari en paracaigudes sobre Gaza. Aquesta pràctica només es recomana en casos de catàstrofe natural que impossibilita l'accés directe a població aïllada, i sempre que es pugui organitzar amb posterioritat un repartiment ordenat. Però aquest no és el cas de la Franja i per tant estaríem davant d'una mala praxi. Des d'organitzacions humanitàries i persones expertes en emergències s'alerta que aquesta pràctica pot ser perillosa i ineficient: no s'orienta als més vulnerables, no té en compte necessitats nutricionals específiques, pot caure al mar, pot provocar amuntegament i brots de violència de grups armats que volen controlar l'ajut, o més persones mortes i ferides per la desesperació d'accedir o aconseguir l'ajut.
Així, el que haurien de fer aquests països que ara volen distribuir urgentment l'ajut d'emergència és pressionar la potència ocupant i qui controla els passos fronterers (Israel) perquè obri l'accés humanitari a Gaza i posi fi al bloqueig, una forma de càstig col·lectiu a la població civil i un crim de guerra segons el dret internacional.
