Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional fa un crit d’alarma en un moment decisiu per al dret internacional, mentre governs i actors empresarials infringeixen flagrantment les normes establertes

Foto: Marie-Anne Ventoura/AIUK
  • Governs poderosos arrosseguen la humanitat cap a una era mancada d'estat de dret d'àmbit internacional i efectiu, en la qual és la població civil la que paga un preu més alt en els conflictes.
  • Es permet que la ràpida evolució de la intel·ligència artificial creï un terreny fèrtil per al racisme, la discriminació i la divisió, en un any clau d'eleccions públiques.
  • Davant d'aquests abusos, la gent es mobilitza a tot el món en mobilitzacions massives sense precedents per demanar protecció per als drets humans i respecte per la nostra humanitat comuna.
  • A Espanya, persisteix l’absència de rendició de comptes i creix la incertesa dels avenços legislatius.

Amb l'escalada dels conflictes i el pròxim col·lapse del dret internacional, el món està recollint una collita de conseqüències terribles, ha manifestat Amnistia Internacional amb motiu de la presentació, avui, del seu informe anual La situació dels drets humans en el món, on s'avalua la situació dels drets humans a 155 països.

L'organització ha advertit també de la probabilitat que el col·lapse de l'estat de dret s'acceleri amb els ràpids avenços de la intel·ligència artificial, que, sumada al domini de les grans empreses tecnològiques, amenaça amb una “sobrecàrrega” de violacions de drets humans si la regulació continua anant pel darrere de les innovacions.

L'informe d'Amnistia Internacional presenta un fosc panorama de repressió alarmant dels drets humans i una freqüent infracció internacional de les normes establertes, en un context de desigualtat global creixent, superpotències que competeixen per la supremacia i un agreujament de la crisi climàtica”, ha assenyalat la secretària general de l'organització, Agnès Callamard.

El menyspreu flagrant d'Israel pel dret internacional es veu agreujat per la falta d'acció dels seus aliats per aturar la indescriptible massacre de civils a Gaza. Molts d'aquests aliats van ser precisament els artífexs de l'ordenament jurídic creat després de la Segona Guerra Mundial. Juntament amb l'actual agressió de Rússia a Ucraïna, el nombre creixent de conflictes armats que es desfermen i les violacions massives de drets presenciades a països com el Sudan, Etiòpia i Myanmar, l'ordre global basat en normes corre perill d'enfonsar-se.”

El desordre, la discriminació i la impunitat en els conflictes i en altres àmbits s'han vist potenciats per la utilització descontrolada de tecnologies noves i ja conegudes, que actors militars, polítics i empresarials utilitzen ara com a arma de manera habitual. Les plataformes de les grans empreses tecnològiques han avivat els conflictes. Es fan servir programes informàtics espia i vigilància massiva per a coartar l'exercici de drets i llibertats fonamentals, mentre els governs despleguen eines automatitzades, que van dirigides contra els grups més marginats de la societat.

En un món cada vegada més precari, la proliferació i el desplegament no regulats de tecnologies com la intel·ligència artificial generativa, el reconeixement facial i els programes espia estan a punt de convertir-se en un perillós enemic, amb capacitat per a intensificar i avivar les violacions del dret internacional i els drets humans fins a límits excepcionals”, ha manifestat Agnès Callamard.

En un any electoral clau i davant dels cada cop més poderosos grups de pressió que, impulsats i finançats pels actors de les grans empreses tecnològiques, s'oposen a la regulació, aquests avenços tecnològics descontrolats i no regulats suposen una gran amenaça per al món. Poden utilitzar-se com a arma per a discriminar, desinformar i dividir

Agnès Callamard, Amnistia Internacional

Durant un any electoral clau i davant dels cada cop més poderosos grups de pressió que, impulsats i finançats pels actors de les grans empreses tecnològiques, s'oposen a la regulació, aquests avenços tecnològics descontrolats i no regulats suposen una enorme amenaça per al món. Poden utilitzar-se com a arma per a discriminar, desinformar i dividir”.

En els conflictes, la població civil paga el preu més alt mentre els Estats incompleixen el dret internacional

L'informe d'Amnistia Internacional presenta un cru examen de la traïció als principis de drets humans perpetrada pels líders i institucions actuals. Davant de la multiplicació dels conflictes, les accions de molts Estats poderosos han perjudicat encara més la credibilitat del multilateralisme i menyscabat l'ordre global fonamentat en normes que es van establir per primera vegada el 1945.

En un conflicte que va definir 2023 i que no dona signes de remetre, els indicis de crims de guerra continuen acumulant-se mentre el govern israelià es burla del dret internacional a Gaza. Després del terrible atac de Hamàs i altres grups armats del 7 d'octubre, les autoritats israelianes van respondre amb bombardejos aeris implacables contra zones civils poblades, que han aniquilat sovint famílies senceres; han obligat a desplaçar-se a gairebé 1,9 milions de palestins i, tot i l'augment de la fam a Gaza, han restringit l'accés a una ajuda humanitària que es necessitava desesperadament.

L'informe d'Amnistia Internacional posa en relleu l'ús descarat que han fet els Estats Units del seu dret de veto per a paralitzar durant mesos l'aprovació d'una molt necessària resolució del Consell de Seguretat de l'ONU a favor d'un alto el foc, mentre continua armant Israel amb municions que s'han utilitzat per a cometre actes que probablement constitueixen crims de guerra. També destaca com resulta de grotesca la doble moral de països europeus com el Regne Unit i Alemanya, donades les seves fonamentades protestes contra crims de guerra de Rússia i Hamàs, alhora que donen suport a les accions de les autoritats israelianes i nord-americanes en aquest conflicte.

La desconcertant manca de mesures de la comunitat internacional per a impedir que es mati milers de persones civils —un percentatge terriblement alt de les quals, nens i nenes— a la Franja de Gaza ocupada posa clarament de manifest que les mateixes institucions establertes per a protegir la població civil i fer valer els drets humans ja no compleixen la seva funció. El que ha passat el 2023 confirma que molts Estats poderosos estan apartant-se dels valors fundacionals d'humanitat i universalitat proclamats en la Declaració Universal de Drets Humans”, ha afegit Agnès Callamard.

En l'informe es documenta també la flagrant infracció de les normes establertes comesa per les forces russes durant la seva persistent invasió a gran escala d'Ucraïna. Es posen en relleu els atacs indiscriminats contra zones civils densament poblades, així com contra infraestructures d'exportació de cereals i energia, i l'ús de la tortura i altres maltractaments contra presoners de guerra. Tot això se suma a l'enorme contaminació ambiental generada per actes com la destrucció aparentment deliberada de la presa de Kajovka, que, segons l'opinió general, va ser comesa per les forces russes.

Les forces armades i les milícies associades de Myanmar també van dur a terme atacs contra civils que, només el 2023, es van cobrar més de 1.000 vides. Ni l'exèrcit de Myanmar ni les autoritats russes s'han compromès a investigar les denúncies de violacions flagrants del dret internacional. Tots dos han rebut suport econòmic i militar de la Xina.

AlSudan, les dues parts enfrontades —les Forces Armades del Sudan i les Forces de Suport Ràpid— han mostrat poc interès pel dret internacional humanitari, en dur a terme atacs selectius i indiscriminats que han matat i ferit civils i en disparar armes explosives des de barris densament poblats que van matar 12.000 persones el 2023. Aquesta situació ha provocat la crisi de desplaçament més gran del món, en la qual més de 8 milions de persones s'han vist obligades a fugir. Sense que s'albiri encara el final del conflicte, la crisi alimentària fa mesos que tenalla el Sudan i amenaça de degenerar en fam.

La instrumentalització de la tecnologia per a generar odi, divisió i discriminació suposa una amenaça en un any electoral clau

Amnistia Internacional ha determinat que actors polítics de moltes parts del món estan intensificant els seus atacs contra les dones, les persones LGBTI i comunitats marginades que s'han utilitzat històricament com a boc expiatori per motius polítics o electorals. Per instigar i ajudar aquestes forces polítiques repressives a propagar la desinformació, enfrontar unes comunitats amb unes altres i atacar les minories s'han instrumentalitzat cada vegada més tecnologies noves i ja existents.

En l'informe s'assenyala també l'ampli ús que s'ha fet de tecnologies ja existents per a consolidar polítiques discriminatòries. Estats com l'Argentina, el Brasil, l'Índia i el Regne Unit han recorregut cada vegada més a les tecnologies de reconeixement facial per a controlar protestes públiques i esdeveniments esportius i discriminar comunitats marginades, especialment les persones migrants i refugiades. Per exemple, en resposta a accions legals empreses per Amnistia Internacional, el Departament de Policia de Nova York va revelar el 2023 com feia servir la tecnologia per a sotmetre a vigilància les protestes de Black Lives Matter a la ciutat.

L'ús infame de reconeixement facial va ser més generalitzat encara a la Cisjordània dels Territoris Palestins Ocupats, on Israel se’n va servir per a endurir les restriccions de la llibertat de circulació i ajudar a mantenir el sistema d'apartheid.

A Sèrbia, la implementació d'un sistema de benestar social semiautomatitzat va deixar milers de persones sense accés a assistència social vital. En particular es van veure afectades les comunitats romanís i les persones amb discapacitat, la qual cosa va demostrar fins a quin punt l'automatització descontrolada pot exacerbar la desigualtat.

Amb milions de persones fugint de conflictes en el món, l'informe posa en relleu com s’ha confiat la governança de la migració i el control de fronteres a tecnologies abusives per mitjans com l'ús d'alternatives digitals a la detenció, tecnologies d'externalització de fronteres, programari de dades, tècniques biomètriques i sistemes algorítmics de presa de decisions. La proliferació d'aquestes tecnologies perpetua i reforça la discriminació, el racisme i la vigilància desproporcionada i il·legal contra les persones racialitzades.

Mentrestant, l'ús de programes espia ha quedat en gran manera sense regular, tot i que les violacions de drets humans que permet cometre contra objectius, entre els quals activistes en l'exili, periodistes i defensors i defensores dels drets humans, són evidents fa ja molt temps. El 2023, Amnistia Internacional va revelar l'ús del programa espia Pegasus contra periodistes i activistes de la societat civil en països com Armènia, l'Índia, República Dominicana i Sèrbia, alhora que es venia lliurement programari espia de la UE i regulat a Estats de tot el món.

En l'últim any, la ràpida trajectòria de la intel·ligència artificial generativa ha modificat la magnitud de l'amenaça que planteja la gamma de tecnologies ja existents, des dels programes espia fins a l'automatització de l'Estat i els algorismes de fugida utilitzats en les xarxes socials.

Davant la voracitat dels avenços, la regulació s'ha quedat en gran manera estancada. No obstant això, un senyal que les entitats responsables de les polítiques europees estan començant a prendre mesures ha estat l'entrada en vigor, el febrer de 2024, d'una històrica Llei de Serveis Digitals per a tota la UE. Encara que imperfecta i incompleta, la Llei ha despertat un debat global molt necessari sobre la regulació de la intel·ligència artificial.

Hi ha un enorme abisme entre els riscos de l'avenç descontrolat de les tecnologies i el nivell que hem d'aconseguir en matèria de regulació i protecció. És el futur que ens espera i no farà més que empitjorar si no es limita la proliferació desenfrenada de tecnologia no regulada”, ha assenyalat Agnès Callamard.

Amnistia Internacional ha revelat com els algorismes de Facebook han contribuït a generar violència ètnica a Etiòpia en el context del conflicte armat. Aquest cas és un bon exemple de com s'instrumentalitza la tecnologia per a enfrontar unes comunitats contra unes altres, especialment en èpoques d'inestabilitat.

L'organització de drets humans preveu que aquests problemes s'aguditzin en un any electoral clau, amb el model empresarial basat en la vigilància que subjau en importants plataformes de xarxes socials com Facebook, Instagram, TikTok i YouTube servint de catalitzador per a cometre violacions de drets en el context de les eleccions.

Hem vist com l'odi, la discriminació i la desinformació són amplificats i propagats per algorismes de les xarxes socials optimitzats per a maximitzar la ‘participació’ per sobre de tota la resta. Creen un cicle de retroalimentació incessant i perillós, especialment en èpoques d'alta sensibilitat política. Les eines poden generar imatges, àudios i vídeos sintètics en segons, així com arribar a grups específics de públic a escala, però la regulació electoral encara ha de posar-se al dia amb aquesta amenaça. Fins ara hem vist parlar molt, però fer ben poc”, ha aclarit Agnès Callamard.

Al novembre tindran lloc les eleccions presidencials dels Estats Units en un context de discriminació, assetjament i abusos creixents a les plataformes de xarxes socials contra comunitats marginades, com les persones LGBTI. També ha anat en augment el contingut amenaçador i intimidatori contra l'avortament.

Al voltant de mil milions de persones votaran enguany en les eleccions de l'Índia en un context d'atacs contra manifestacions pacífiques i discriminació sistemàtica de minories religioses. El 2023, Amnistia Internacional va revelar que s'havia utilitzat programari espia invasiu contra notables periodistes del país, i en general les plataformes tecnològiques s'han convertit en camps de batalla polítics.

En l'àmbit polític es recorrre des de fa temps la manipulació de discursos basats en l'enfrontament per aconseguir vots i guanyar-li la partida als qui plantegen preguntes legítimes sobre temors existents en matèria econòmica i de seguretat. Hem vist com s'han fet servir tecnologies no regulades, com el reconeixement facial, per a consolidar la discriminació. Alhora, el model empresarial basat en la vigilància que apliquen les grans empreses tecnològiques no fa sinó alimentar la flama de l'odi, que permet als qui actuen amb mala intenció assetjar, deshumanitzar i amplificar discursos perillosos per consolidar el poder o guanyar eleccions. Aquest és l'esgarrifós espectre del que està per venir a mesura que la voracitat dels avanços tecnològics desplaci la rendició de comptes”, ha afirmat Agnès Callamard.

Mobilització global sense precedents

Hem vist com les accions de poderosos agents estatals i no estatals ens precipiten en les profunditats caòtiques d'un món sense normes efectives, on l'obtenció despietada de beneficis fetn servir tecnologies revolucionàries sense governança efectiva s'ha convertit en la norma. Però quan molts governs han incomplert el dret internacional, hem vist també altres actors demanar a les institucions internacionals que apliquin l'estat de dret. I quan líders de tot el món no han defensat els drets humans, hem vist gent mobilitzar-se per a organitzar manifestacions, protestes i peticions en demanda d'un futur més esperançador”, ha explicat Agnès Callamard.

I quan líders de tot el món no han defensat els drets humans, hem vist a la gent mobilitzar-se per organitzar manifestacions, protestes i peticions en demanda d'un futur més esperançador

Àgnes Callamard, Amnistia Internacional

El conflicte entre Israel i Hamàs ha desencadenat centenars de protestes a tot el món. La gent ha demanat un alto el foc per a posar fi a l'enorme sofriment de la població palestina de Gaza, així com l'alliberament de totes les persones preses com a ostatges per Hamàs i altres grups armats, força abans que ho fessin molts governs. D'altra banda, la població es va llançar al carrer als Estats Units, El Salvador i Polònia per a reivindicar el dret a l'avortament quan la reacció contra la justícia de gènere es va fer sentir. A tot el món, milers de persones es van sumar al moviment juvenil Fridays for Future per demanar un abandonament just i ràpid dels combustibles fòssils.

El 2023, l'activisme incansable va aconseguir també diverses victòries importants en matèria de drets humans. Després del treball d'incidència dut a terme pel moviment #MeToo i per altres organitzacions de la societat civil de Taiwan per a posar fi a la violència sexual a Internet, el govern va aprovar una reforma de la Llei de Prevenció de Delictes d'Agressió Sexual.

Tot i que no va fer prou, la COP28 va acordar emprendre “la transició” per deixar enrere els combustibles fòssils; va ser la primera vegada que s'esmentaven aquests en una decisió de la COP. Després d'anys d'activisme, quatre defensors i defensores dels drets humans del cas de Buyukada —Taner Kılıç, İdil Eser, Özlem Dalkıran i Günal Kurşun, als qui s'havia declarat culpables el juliol de 2020 per càrrecs infundats— van resultar finalment absolts a Turquia.

Entre molts altres exemples, cal destacar el de l'activista afganès per l'educació Matiullah Wesa, que va ser posat en llibertat l'octubre de 2023 després de mesos de campanya a favor seu. Feia gairebé set mesos que estava a la presó per promoure el dret de les nenes a l'educació i criticar la política dels talibans de prohibir que les nenes anessin a centres d'ensenyament secundari.

El dret a la protesta és essencial per a treure a la llum els abusos i la responsabilitat dels líders. La gent ha deixat totalment clar que vol drets humans; ara correspon als governs mostrar que estan escoltant”, ha afirmat Agnès Callamard.

Donada la fosca situació global, calen mesures urgents per revitalitzar i renovar les institucions internacionals concebudes per a salvaguardar a la humanitat. Han de prendre's mesures per a reformar el Consell de Seguretat de l'ONU de manera que els membres permanents no puguin exercir el seu poder de veto sense cap control per a impedir la protecció de civils i reforçar les seves aliances geopolítiques. Els governs han de prendre també mesures legislatives i reguladores sòlides per a abordar els riscos i els danys causats per les tecnologies d'intel·ligència artificial i imposar-se a les grans empreses tecnològiques.

La persistent falta de rendició de comptes a Espanya i la incertesa dels avenços legislatius

A Espanya, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és la persistent falta de rendició de comptes per les violacions de drets humans comeses per l'Estat.

No hi ha voluntat política per a obrir investigacions independents i efectives sobre greus violacions de drets humans, com les de les residències durant la COVID-19, després del salt de la tanca de Melilla el 2022 o després dels abusos policials a l'hora de reprimir algunes manifestacions. La impunitat davant d’aquests fets no sols vulnera els drets de les víctimes, sinó que també envia un missatge descoratjador a la societat, perpetuant la manca de rendició de comptes de l'Estat i que les víctimes no aconsegueixin justícia i reparació.

En l'últim any, tampoc hi ha hagut avenços que permetin aclarir responsabilitats sobre qui va espiar mitjançant el programa Pegasus almenys 65 periodistes, figures polítiques i membres de la societat catalana; o sobre qui va espiar amb aquesta mateixa tecnologiael president del Govern espanyol i als ministres d'Interior i Defensa.

La lentitud i l'arxivament de processos judicials relacionats amb violacions de drets humans, o el fet que, si més no, no s'iniciïn, també contribueixen a perpetuar aquest clima d'impunitat. Això no sols impedeix que les víctimes aconsegueixin la justícia i la reparació que mereixen, sinó que també erosiona l'estat de dret.

A més, lleis com la Llei de Secrets Oficials de 1968, un vestigi del passat franquista, continuen impedint la investigació i l'accés a la justícia en matèria de drets humans. Aquesta llei, que classifica com a secret informació d'interès públic com les armes espanyoles venudes a països com l'Aràbia Saudita o Israel, que poden estar utilitzant-se per a cometre violacions de drets humans, empara l'opacitat i dificulta l'esclariment de greus violacions de drets humans, perpetuant la impunitat i la manca de transparència. Reformar-la seria un bon punt de partida per a demostrar un compromís real amb els drets humans.

D'altra banda, l'anterior legislatura va portar avenços legislatius importants en matèria de drets humans a Espanya. Des de la lluita contra la violència sexual fins al reconeixement dels drets de les persones trans.

No obstant això, aquests assoliments estan entelats per un risc real que aquests avenços esdevinguin lletra morta si no es prenen mesures concretes per a la seva implementació efectiva.

La desigualtat en la implementació d'aquestes lleis, i altres com la Llei de Memòria Democràtica, en les comunitats autònomes, genera escletxes en la protecció dels drets humans. Mentre que en algunes comunitats s'avança en l'aplicació de les mesures necessàries, en unes altres s'observa una negativa a impulsar-les o fins i tot s'aproven lleis autonòmiques que contradiuen els avanços reeixits a escala estatal.

Alguns exemples d'aquesta disparitat:

Accés a l'avortament: La llei que permet a les adolescents de 17 i 18 anys interrompre l'embaràs sense necessitat de consentiment parental podria veure's limitada en comunitats que en dificultin l’accés. Drets de les persones trans: El reconeixement dels drets d'aquest col·lectiu podria veure's menyscabat per lleis autonòmiques que discriminin o restringeixin el seu accés a serveis sanitaris o administratius.
Habitatge digne: Les mesures per a garantir el dret a l'habitatge podrien ser inefica
ces si no s'implanten de manera coordinada entre les administracions estatals i autonòmiques. >

És fonamental que les administracions, tant estatals com autonòmiques, treballin plegades per a assegurar la implantació efectiva de les lleis que protegeixen i fer realitat els drets humans. La falta d'acció en aquest sentit podria convertir aquests avenços legislatius en simples declaracions d'intencions sense impacte real en la vida de les persones.

+ Pots descarregar-te l'Informe Anual complet, o consultar la situació país per país.