Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Israel: Grups armats palestins han de retre comptes pels assassinats, segrestos i atacs indiscriminats i deliberats contra civils

© Amir Levy via Getty Images

Hamàs i altres grups armats palestins van violar de manera flagrant el dret internacional i van donar mostra d'un terrible menyspreu per la vida humana en dur a terme brutals i cruels crims entre els quals figuren execucions sumàries en massa, preses d'ostatges i el llançament indiscriminat d'atacs amb coets contra Israel, ha dit avui Amnistia Internacional. Mentre continuen apareixent dades de l'horror que es va desfermar en el sud d'Israel, Amnistia Internacional continua investigant per a determinar tots els crims de dret internacional comesos.
 
A Israel, més de 1.200 persones —en la seva majoria civils, inclosos nens i nenes— han estat assassinades, i 2.400 han resultat ferides des que van començar els atacs la matinada del 7 d'octubre. A Gaza, almenys 1.200 persones, entre els quals nens i nenes, han mort per la represàlia de les forces armades israelianes. El bloqueig que acaba d'intensificar-se, i que talla per complet el subministrament d'aigua, electricitat, aliments i combustible, agreuja la ja catastròfica crisi humanitària de Gaza. El bloqueig imposat per Israel constitueix un càstig col·lectiu, que és també un crim de guerra.
 
En les imatges de vídeo analitzades pel Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional i corresponents al primer dia dels atacs apareixen combatents palestins disparant de manera deliberada contra civils i prenent civils com a ostatges. En un dels incidents més atroços, que va tenir lloc en el festival Nova Music, van morir almenys 260 civils, i altres persones continuen desaparegudes.
 
La massacre de civils és un crim de guerra, i aquests reprovables atacs no poden justificar-se. Hem verificat vídeos esgarrifosos en els quals apareixen homes armats disparant civils i emportant-se a la força persones com a ostatges. En un vídeo horrible es veu a homes armats fent desfilar una dona pel centre de Gaza, com si es tractés d'un malson. Tots els civils que van ser segrestats, entre els quals hi ha nens i nenes, han de ser posats en llibertat immediatament. Aquests crims han de ser examinats com a part de la invstigació iniciada per la Cort Penal Internacional (CPI) sobre els crims comesos per totes les parts en el conflicte actual”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
 
“L'àmpliament documentat historial de crims de guerra d'Israel no justifica les terribles accions comeses pels grups armats palestins, ni exonera aquests de complir amb l'obligació que els imposa el dret internacional humanitari de respectar els principis fonamentals d'humanitat i protecció de la població civil.”
 
Aquesta anàlisi se centra en alguns dels crims de guerra i violacions de drets humans que Hamàs i altres grups armats palestins porten cometent des del 7 d'octubre. Es tracta del primer document informatiu de la investigació que Amnistia Internacional realitza actualment sobre l'escalada de violència i violacions de drets humans que està tenint lloc a Gaza i Israel. A Gaza han mort almenys 1.200 persones palestines i han resultat ferides més de 5.600.
 
“Mentre les represàlies de les forces israelianes aniquilen Gaza, Amnistia Internacional insisteix que no s'obtindrà ni seguretat ni justícia mitjançant el bany de sang de Gaza i el càstig col·lectiu”, ha afegit Agnès Callamard.
 
Els atacs contra Israel van començar amb un incessant llançament indiscriminat de coets des de Gaza, al qual va seguir una incursió a Israel per part de Hamàs i altres grups armats palestins. Milers de coets van impactar en diverses zones del centre i el sud d'Israel, i van arribar fins a Tel Aviv. Aquests atacs il·legítims van matar persones israelianes i palestines. A més, van impactar algunes localitats palestines no identificades de la regió del Néguev/Naqab i van matar almenys sis civils, cinc d'ells menors d'edat. Aquestes comunitats abandonades ja viuen en situació precària i sense accés a refugis.
 
A més de les espantoses execucions sumàries de civils que van tenir lloc en diversos llocs de tota la part meridional d'Israel, almenys 150 ostatges —inclosos nens, nenes i persones estrangeres— han estat portats a Gaza, segons les autoritats israelianes.
 
El segrest d'ostatges civils està prohibit pel dret internacional, i la presa d'ostatges és un crim de guerra. Totes les persones civils preses com a ostatges han de ser alliberades immediatament, sense condicions, i il·leses. Totes les persones captives han de ser tractades amb humanitat, d'acord amb el dret internacional, i se'ls ha de dispensar tractament mèdic.
 
En els vídeos verificats per Amnistia Internacional apareixen combatents de Hamàs segrestant i matant de manera intencionada civils en les comunitats residencials israelianes pròximes a la Franja de Gaza, i en els seus voltants, el 7 d'octubre.
 
Per exemple, en els vídeos del kibutz Be’eri analitzats per Amnistia es veu a dos homes vestits amb uniforme militar que disparen a curta distància contra un vehicle i maten el conductor i dos passatgers, i després entren a la comunitat. Posteriorment pot veure's com els tres cadàvers són trets del vehicle per dos homes armats.
 
Altres imatges del mateix dia mostren ais homes vestits amb uniforme militar que s'emporten quatre civils amb les mans lligades a l'esquena. En un altre vídeo del mateix lloc es veuen els cossos sense vida d'aquestes persones. Amnistia va verificar vídeos amb imatges esgarrifoses semblants, gravades en el kibutz Kfar Azak, el kibutz Re’im i al llarg de la carretera 232, en les quals es veu homes armats disparant a curta distància contra automòbils i contra una persona civil que s'amaga en un refugi contra bombardejos.

Atac contra el festival Nova Music

Un incident que es va saldar amb un nombre especialment alt de víctimes civils va ser l'atac contra el festival Nova Music, que se celebrava prop de la frontera amb Gaza, i en el qual van morir almenys 260 persones. L'atac contra el festival va començar cap a les 7 o 7.30h del matí amb un incessant llançament de coets des de Gaza, seguit de trets efectuats per combatents de grups armats. El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional va poder verificar el lloc i el moment de 18 vídeos, gravats principalment per supervivents. Almenys un dels vídeos sembla haver estat gravat per membres dels grups armats involucrats.
 
En set vídeos verificats apareixen homes armats disparant civils, mentre en segon pla se senten sons ininterromputs de trets. En cinc vídeos apareixen persones que miren d'escapar, especialment a través d'un camp pròxim o amagant-se rere d'arbres. En un vídeo, un home armat dispara directament a una persona civil estirada al terra. En un altre, omes armats disparen directament contra els vehicles que miren d'escapar de la zona del festival. En cinc vídeos apareixen persones que són preses com a ostatges.
 
Amnistia Internacional va parlar amb un supervivent de 22 anys. Tan aviat com es va desfermar l'atac va córrer cap a una zona boscosa, on va cavar un forat amb les mans i es va enterrar entre els arbres, utilitzant tot el que va trobar a prop per a cobrir el seu cos. Es va quedar allí sis hores, durant les quals va sentir trets constants. En un moment donat, va aixecar el cap prou com per veure a milicians disparar per l'esquena persones que fugien.
 
“Després diria que van estar tirant combustible per tots costats per a cremar la zona, perquè podia sentir i fer olor de cremat. Llavors em vaig adonar que no tenia elecció: o fugia i em disparaven o cremava en el meu amagatall. No puc dormir a les nits i no puc estar sol. Cada vegada que intento tancar els ulls em ve a la ment l'horror d'aquesta escena: cossos per tots costats, gent atrapada en cotxes que estan cremant, l'olor de la sang...”, explicava.
 
Yaacov Argamani, la filla del qual Noa va ser presa com a ostatge, va dir que va començar a preocupar-se  dissabte al matí després de sentir les sirenes i no poder comunicar-se amb ella. Va afirmar:

“Vaig sentir que alguna cosa no anava bé. Vaig tenir un mal pressentiment. No puc explicar-ho: soc pare, i saps que quan els pares i mares senten que alguna cosa no va bé no podem explicar-ho. Així que vaig intentar posar-me en contacte amb ella, però no ho vaig aconseguir.”

Yaacov va trucar a hospitals preguntant per la seva filla, però el seu nom no estava en els registres. Després va rebre una trucada d'algú que li va dir que havia vist un vídeo en el qual s'emportaven a Noa en una motocicleta cap a la Franja de Gaza. Va explicar a Amnistia Internacional: “No podia creure-ho; només ho vaig poder creure després, quan vaig veure més vídeos, i vaig poder veure com la portaven cap a la Franja de Gaza en una motocicleta i a la seva parella en un altre vehicle prop d'ella. No puc deixar de pensar en ella.”
 
Uri David, les filles del qual Tair i Hodaya David estan desaparegudes, va afirmar en una roda de premsa el 9 d'octubre:
 
“Han passat 48 hores i moltes famílies no saben res. Res. Vaig estar parlant amb les meves filles per telèfon ahir al matí. Estaven estirades al terra... mentre jo sentia el fons el que semblava ser un camp de tir i crits en àrab. Quan ho vaig escoltar els vaig dir que s'estiressin a terra, cap per avall, i que s'agafessin de les mans. I que ni respiressin. Que continguessin l'alè. No era fàcil. Vaig estar al telèfon amb elles prop de 30 minuts. Fins que vaig sentir quatre respiracions, un fort panteix... i ja no van respondre. Demano al món sencer que vegin això. Hem de fer que els nostres fills i filles tornin el més aviat possible."

Crides a l'acció per a posar fi a unes atrocitats recurrents

Amnistia Internacional fa una crida a la comunitat internacional perquè prengui totes les mesures necessàries a fi de garantir que els drets humans de les poblacions de Palestina i Israel es respecten totalment, i per oferir justícia i reparació a les víctimes.
 
Amnistia Internacional també fa una crida a les autoritats israelianes i als grups armats palestins perquè es regeixin estrictament pel dret internacional humanitari: abans de res, garantint humanitat durant la conducció de les hostilitats, prenent les precaucions necessàries per a minimitzar el dany a la població civil i als béns de caràcter civil, i evitant cometre atacs il·legítims i imposar càstigs col·lectius a la població civil.
 
Amnistia Internacional fa una crida als grups armats palestins a Gaza perquè alliberin tots els ostatges civils immediata i incondicionalment.
 
L'organització reitera la seva crida a Israel perquè posi fi al bloqueig il·legal que ve imposant a Gaza des de fa 16 anys, començant per suspendre immediatament les encara majors restriccions des de la setmana passada. Israel ha de posar fi als atacs il·legítims que posen fi a la vida de civils o els causen ferides i que destrueixen habitatges i infraestructures civils.
Amnistia Internacional insta a més el govern israelià a abstenir-se d'incitar a la violència i les tensions a la Cisjordània ocupada, inclosa Jerusalem Oriental, i a garantir la seguretat de tots els civils que viuen sota el seu control.
 
El 2021, la Cort Penal Internacional va obrir una investigació sobre la situació a Palestina. El seu mandat inclou els crims previstos pel dret internacional comesos per totes les parts en el conflicte actual, com acaba de reiterar, així com el crim de lesa humanitat d'apartheid comès contra la població palestina. Amnistia Internacional insta el fiscal de la CPI a accelerar la seva investigació i a incloure els recents crims comesos per totes les parts.
 
Els últims atacs sobre Israel han de considerar-se en el context de la situació a Israel i els Territoris Palestins Ocupats, però Amnistia Internacional reitera en els termes més enèrgics possibles que res pot justificar un crim de guerra.
 
Les injustícies i violacions que formen part de les causes estructurals d'aquesta violència han d'abordar-se amb urgència. La població civil continuarà pagant un preu molt alt si Israel no desmantella el sistema d'apartheid que ha imposat a la població palestina, la qual cosa inclou acabar amb el seu bloqueig il·legal de Gaza.

Marc jurídic

El dret internacional humanitari és aplicable en situacions de conflicte armat i estableix obligacions per a totes les parts bel·ligerants amb la finalitat de protegir la població civil i reduir el patiment humà durant la guerra. L'enfrontament entre les forces israelianes i Hamàs i altres grups armats palestins es regeix per les normes sobre la conducció de les hostilitats que li són aplicables, entre elles el dret internacional humanitari consuetudinari. De particular rellevància per a aquest context és la prohibició d'atacs directes contra civils, assassinats, presa d'ostatges i atacs indiscriminats.
 
Un principi fonamental del dret internacional humanitari és que les parts en el conflicte mai han d'adreçar atacs contra civils i han de prendre totes les mesures possibles per a evitar el mal a civils i la destrucció d'infraestructures civils.
 
Els atacs indiscriminats, inclosos els que utilitzen mitjans de combat que no poden ser dirigits contra objectius militars concrets, com són els coets llançats pels grups armats palestins des de Gaza, també estan prohibits. També es prohibeix la presa d'ostatges, que consisteix en el segrest o la detenció d'una persona amb l'amenaça de matar-la, ferir-la o mantenir-la detinguda, a fi d'obligar un tercer a fer o abstenir-se de dur a terme un acte determinat com a condició per a l'alliberament o seguretat de la persona retinguda com a ostatge. La vulneració d'aquestes normes constitueix crim de guerra, que comporta una responsabilitat penal individual per als qui hagin planificat, aprovat o ordenat la conducta il·legal de què es tracti.

Informació complementària

Des del 2007, Israel imposa un bloqueig per terra, mar i aire sobre la Franja de Gaza, la qual cosa suposa el càstig col·lectiu de tota la seva població. L'enfrontament actual és, des de llavors, la sisena major operació militar entre Israel i grups armats a Gaza.
 
Amnistia Internacional és una organització de drets humans imparcial i té entre els seus propòsits garantir que totes les parts en un conflicte armat respectin el dret internacional humanitari i el dret internacional dels drets humans. Així, en futurs informes, Amnistia Internacional investigarà l'acció militar d'Israel a la Franja de Gaza amb la finalitat de determinar si està complint amb les normes del dret internacional humanitari, com prendre totes les precaucions necessàries per a minimitzar el dany a la població civil i els béns de caràcter civil, abstenir-se de cometre atacs il·legítims i aplicar càstigs col·lectius a la població civil, segons estableix el dret internacional. Amnistia Internacional continuarà fent seguiment de les activitats de Hamàs i dels grups armats palestins.>