Han passat dos anys des dels aplaudiments als balcons, els reconeixements al personal sanitari, i els discursos d’agraïment. En els mesos més durs de la pandèmia, quan tot el país estava confinat a casa seva, ens emocionàvem quan veiem la gent als balcons i finestres aplaudint l’únic col·lectiu que, literalment, es jugava la vida per atendre els malalts de Covid-19. Però, què ha passat dos anys més tard?
La salut s’ha convertit en una de les principals preocupacions de la població, han augmentat les necessitats sanitàries i s’ha valorat molt més la importància de poder tenir accés al sistema sanitari. L’atenció primària, gràcies a la seva accessibilitat, representa i ha representat la porta d’accés al dret a la salut per a la majoria de la població, especialment per a persones i col·lectius en situació de major vulnerabilitat.
Tot i això, no s’ha vist acompanyada de mesures eficaces per a reforçar-la, ni d’un augment suficient de la inversió per dotar-la dels recursos materials i professionals necessaris: al contrari, ha estat la gran perjudicada de la manca d’inversió en l’última dècada i dels efectes de la pandèmia. El resultat ha estat un augment de les llistes d’espera, retards i deficiències en els diagnòstics, canvis constants dels metges assignats a cada pacient, i uns professionals exhausts, frustrats i amb alts nivells d’ansietat i depressió.
Els beneficis d’una atenció primària forta, capaç d’acompanyar el pacient al llarg de tota la seva vida mèdica, són evidents. Segons un estudi recent de la revista especialitzada British Journal General Practice, si una persona es visita per la mateixa metgessa o metge durant quinze anys la mortalitat es redueix un 30%. L’ estudi, que va fer el seguiment de tota la població de Noruega durant 15 anys, demostra que tenir un metge de referència no només redueix la mortalitat, sinó també l’ús del servei d’urgències i les hospitalitzacions.
Malgrat això, i tal com diu Sergio Minué, metge especialista en medicina familiar i comunitària, les evidències dels beneficis de l’atenció primària no són notícia. Si sortís un fàrmac capaç de reduir la mortalitat un 30% obriria les portades dels diaris, però tenir una relació continuada amb el teu metge o metgessa no és prou noticiable.
Atenció primària, punt neuràlgic del sistema sanitari
El que no entenem és que l’atenció primària és el centre troncal, el punt neuràlgic del sistema sanitari i que les seves característiques – accessibilitat, longitudinalitat, globalitat i coordinació – la fan la més idònia i cost-efectiva per acompanyar les necessitats sanitàries al llarg de la vida dels pacients. L’OMS estima que pot satisfer més del 70% d’aquestes necessitats.
Meritxell Sánchez-Amat, Presidenta del Fòrum Català d’Atenció Primària, explica la importància de poder fer efectives les seves característiques: accessibilitat vol dir que no podem esperar un mes per a una visita amb la metgessa o metge de capçalera; longitudinalitat significa establir un vincle entre pacient i professional que es pugui mantenir al llarg del temps; la visió global permet entendre la persona en el seu conjunt, en totes les esferes de la seva vida i dins l’entorn on viu; i la coordinació fa que l’atenció primària es relacioni amb altres serveis que atenen aquesta persona i es prioritzin aquells necessaris des del coneixement que els professionals tenen d’aquestes persones i les seves necessitats.
Més recursos per a l’Atenció Primària
Els aplaudiments de la pandèmia no s’han traduït en mesures concretes. Per aquest motiu, des de la campanya 25% per a l’Atenció Primària demanem que, en els pròxims pressupostos de la Generalitat el pressupost destinat a l’atenció primària augmenti, com a mínim, fins al 25% del pressupost sanitari. També volem transparència de les partides que s’inclouen com «atenció primària», perquè no tot s’hi val.
Aquest 25% és un primer objectiu, des de la nostra campanya continuarem insistint perquè es garanteixi un augment progressiu del pressupost per a donar resposta a les necessitats de salut de la població i que es reconegui la importància de l’atenció primària a través de l’augment de recursos materials i professionals. Ho devem als professionals, als col·lectius més vulnerables i ens ho devem com a societat, després d’haver patit les conseqüències d’una pandèmia que ningú no esperava i per a la qual no estàvem preparats.
+ Més informació: VÍDEO-REPORTATGE (16 minuts)
