L’1 d’octubre del 2017, Amnistia Internacional va desplegar un equip d’observació de la protesta que va permetre denunciar l’ús excessiu de la força policial l’endemà del referèndum. Nou anys després, forma part d’una missió internacional d’observació per garantir el compliment de les garanties de judici just en l’únic cas de vulneració dels drets d’un manifestant que arriba als tribunals.
L’àmbit judicial és un món complex per a la ciutadania, però fonamental per a la defensa dels drets. Garantir investigacions immediates, exhaustives i imparcials és clau per a l’accés la veritat, justícia i reparació de les víctimes de vulneracions de drets humans.
El 16 de setembre del 2026 va començar l'únic judici per l'ús excessiu de la força policial durant l'1-O del 2017. Els agents policials investigats no han estat beneficiats per la llei d'amnistia del 2024, ja que la mateixa llei exclou aquells actes "dolosos", és a dir, amb intencionalitat, que hagin provocat la pèrdua o la inutilitat d'un òrgan o puguin constituir tortura o maltractaments. Per això els policies implicats en les lesions de Roger Español, qui va perdre un ull a conseqüència de l'impacte d'una bala de goma disparada per un agent antiavalots de la Policia Nacional, no han estat amnistiats.
Cal recordar que des de l’any 2013, l'ús de les bales de goma està prohibit a Catalunya a petició del Parlament i gràcies a la pressió social després de casos com el d'Ester Quintana, Carles Guillot o Nicola Tano. El cas de Roger Español representa clarament la perillositat i el caràcter indiscriminat de les bales de goma, les normes d’ús inadequades i la manca de formació dels agents. Tot plegat fa de les bales de goma una arma que pot provocar greus vulneracions de drets humans en manifestants que exerceixen pacíficament els seus drets. Per aquest motiu, Amnistia Internacional continua demanant la prohibició de l’ús de les bales de goma a l'Estat espanyol.
Pel que fa a les investigacions judicials dels fets de l’1-O, l’any 2018 Amnistia Internacional va publicar un informe sobre l'evolució dels procediments. L'informe analitzava tres casos representatius: Roger Español, a l’escola Ramon Llull de Barcelona, Alejandra Rayas a l’Escola Mediterrània de Barcelona i l’ús de gas pebre contra els manifestants de la població d’Aiguaviva a Girona. Eren tres casos que exemplificaven els obstacles i la manca d’impuls de les investigacions judicials per part de la fiscalia.
De forma general, el ministeri fiscal obstaculitzava els procediments o es va posicionar clarament en defensa dels agents policials investigats per ús excessiu de la força. L’organització va evidenciar la manca d’investigacions immediates, exhaustives i imparcials, fet que agreujava la manca de justícia i la desprotecció de les víctimes.
Tant és així, que arran de l’aprovació de la llei d’amnistia el 2024, la fiscalia va esdevenir un dels principals promotors de la seva aplicació als agents policials. El resultat ha estat que més de 150 agents han estat amnistiats sense que s'hagi celebrat cap judici que hagi permès aclarir els fets i determinar si s’han comès violacions de drets humans. No obstant això, la jurisprudència del TEDH estableix que l’ús innecessari de la força policial constitueix una violació de drets humans independentment del seu «llindar de gravetat» i, per tant, aquests casos no haurien de ser amnistiats.
El 2023, el Comitè contra la Tortura va expressar la seva preocupació per la lentitud en les investigacions per les càrregues policials de l’1-O i va instar les autoritats a investigar tota denúncia d’ús excessiu de la força i a proporcionar reparació a les víctimes. Malgrat tot això i les excepcions d’aplicació de la llei, la fiscal del cas de Roger Español va demanar l’aplicació de l’amnistia als agents policials investigats, cosa que el tribunal va rebutjar per considerar que hi havia indicis suficients de criminalitat.
Finalment, nou anys després dels fets, el judici se celebra a l’Audiència Provincial de Barcelona durant quatre sessions per jutjar els policies -un escopeter, un inspector i dos sotsinspectors- acusats de participar en els fets que van provocar la mutilació de l’ull de Roger Español. El risc que els agents puguin ser amnistiats encara no ha desaparegut.
És per això que a petició del Centre Irídia, que actua com a acusació popular, Amnistia Internacional participa en la missió internacional d’observació formada per representants d’entitats especialitzades en drets humans com l’OMCT (Organització Mundial Contra la Tortura), INCLO (Xarxa Internacional d’Organitzacions de Llibertats Civils), REDRESS, ICHRP–Espanya i Defender a quien Defiende. La missió té com a objectiu avaluar si el tribunal vetlla pel compliment de les garanties d’un judici just. També, una vegada es publiqui la sentència, podrà fer una valoració de la qualificació dels fets, la interpretació de la llei i les possibles penes imposades pel tribunal.
La figura d’observadors independents és una eina de les organitzacions de drets humans per al seguiment dels procediments judicials on pot haver-hi el risc que no es garanteixin els drets de les persones investigades o de les víctimes i on pot haver-hi una interpretació de les lleis que no s’ajusti als fets. Per això, Amnistia Internacional ha fet seguiment de nombrosos judicis on les penes demanades a membres de la societat civil eren excessives o se’ls volien atribuir delictes per actes emparats per l’exercici pacífic dels drets fonamentals.
L'observador independent
Malgrat que la figura d’observador independent no està reconeguda en el dret espanyol, les entitats s’han adreçat al tribunal per informar del seu treball i garantir la seva presència a la sala durant totes les sessions del judici. Les persones observadores avaluen si el tribunal competent és independent i imparcial en relació amb els testimonis, la presentació de les proves, i si permeten que aquestes puguin ser contrastades o rebatudes per valorar-ne la credibilitat.
Tota persona té dret a ser escoltada públicament, tant si ha estat víctima com si ha estat acusada d’un delicte, i és per això que és important fixar-se en les actituds dels jutges i si permeten que les víctimes, els testimonis o els acusats es puguin explicar sense cap tipus de pressió.
El paper d’observació ha de ser imparcial i ha de valorar estrictament el compliment de les normes d’un procediment just, d’acord amb el que es coneix com a «igualtat d’armes», un principi processal que garanteix que totes les parts implicades tinguin les mateixes oportunitats, drets i mitjans per defensar els seus interessos sense que cap d’elles estigui en una situació de desavantatge.
En aquest sentit, és important diferenciar entre la valoració del compliment de les garanties de judici just durant el procediment i la valoració de la sentència. Una vegada acabades les sessions, la missió es podrà pronunciar sobre si s’han complert o no els drets de tothom durant el judici i fins i tot fer una valoració sobre el paper de la Fiscalia. En cap cas, Amnistia Internacional o la missió d’observació emetrà recomanacions sobre el sentit de la sentència que hauria de dictar el tribunal.
Amnistia internacional respecta i protegeix la independència judicial davant de qualsevol interferència i dels interessos de les parts. Per aquesta raó, malgrat que es pugui posicionar a favor d'una víctima de vulneració de drets humans, l’organització no adreça les seves preocupacions o peticions directament als jutges, per tal de no interferir en la seva independència. No obstant això, les peticions poden adreçar-se a altres actors, com la fiscalia, a les autoritats governamentals o a la ciutadania. Les campanyes públiques també són una forma de conscienciar sobre un cas i crear una pressió social que pugui influir de manera indirecta sobre el veredicte final.
Pel que fa al ministeri fiscal, el seu estatut orgànic estableix que la seva missió és promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets de la ciutadania i de l'interès públic. És per això que Amnistia Internacional, quan fa seguiment d'un cas, abans del judici, s’adreça a la fiscalia per transmetre-li les nostres preocupacions i la jurisprudència internacional de drets humans relacionada amb els fets. Un cop observat el judici, es pot emetre una comunicació pública sobre el seu rol i la seva interpretació dels fets en el procediment. En el cas de Roger Español, preocupa com l’actuació de la fiscalia se centra en la defensa dels policies investigats i no en favor de la víctima de vulneracions de drets.
Una vegada finalitzi el judici, la sentència pot trigar setmanes o mesos a ser emesa. Aquesta determinarà la interpretació dels delictes, les possibles penes o absolucions dels acusats. És en aquest moment quan l’organització, d’acord amb els estàndards internacionals de drets humans, pot fer una valoració pública. Encara que el judici hagi complert totes les garanties procedimentals, la sentència pot fer una qualificació dels fets contrària a la jurisprudència i a la normativa internacional.
La sentència no és la fi del camí. Aquesta pot ser recorreguda per les parts a instàncies superiors i, fins i tot, un cop esgotades les vies judicials nacionals es pot recórrer davant del TEDH. En alguns casos que s’han elevat al TEDH, Amnistia Internacional ha participat presentant un «amicus curiae», una fórmula que consisteix en presentar un escrit per un tercer aliè al cas per tal d’aportar informació, anàlisi jurídica o perspectiva especialitzada. Tant l’observació dels judicis com la participació com a tercera part en un procediment sempre es regeixen pel principi d’imparcialitat i d’acord amb els estàndards internacionals de drets humans.
Amnistia Internacional va estar present el dia i en el lloc dels fets on Roger Español va ser ferit. Ha fet seguiment del procediment judicial del seu cas a través d’entrevistes amb la seva defensa i les acusacions populars. Ha fet campanya per la prohibició de les pilotes de goma i ha criticat com l’aplicació de la llei d’amnistia als casos d’ús excessiu de la força policial és contrària a la jurisprudència internacional de drets humans. Durant el judici, participa en la missió internacional d’observació per avaluar si es compleixen les garanties de judici just.
El judici pel cas de Roger Español és una oportunitat per fer justícia i, de forma simbòlica, per contribuir al rescabalament de totes les víctimes de les vulneracions de drets comeses durant l’1-O. Per aquesta raó, Amnistia Internacional sempre estarà al costat de les víctimes de vulneracions de drets humans perquè puguin accedir a la justícia, veritat i reparació.