Entre el desembre de 2023 i el desembre de 2025, Javier Milei ha dut a terme certes reformes en matèria de seguretat i intel·ligència i ha ampliat l’accés a tecnologies de vigilància.

Dos anys han estat més que suficients per a convertint el país sud-americà en un Estat de vigilància, activant alarmes pel que fa a drets i llibertats fonamentals com el dret a la privacitat o a la llibertat de reunió i associació.

L’informe d'Amnistia Internacional Estado de vigilancia: la expansión del uso de tecnologías de vigilancia masiva por el Gobierno de Argentina ha permès documentar tots els detalls d’aquesta nova realitat. L’estudi s’ha realitzat mitjançant una metodologia variada: l’anàlisi d’11 processos de compra pública; 4 demandes d’accés a la informació pública (la majoria respostes de manera parcial); 21 entrevistes a periodistes, activistes, jubilats, joves, etc; i un hackathó.

És rellevant recordar que la centralitat de l’agenda de seguretat ha coincidit amb un període de fort ajustament econòmic; incloent retallades en salut, educació, vivenda; així com amb una intensificació de narratives de “l’enemic intern” contra persones migrants, la comunitat LGBTIQ+, periodistes, etc. D’aquesta manera, el Govern de la Libertad Avanza ha alçat la motoserra i ha iniciat el desmantellament del ja precari Estat del Benestar Argentí, prioritzant la seguretat del Govern davant la seguretat del poble.

La major part de les reformes que han permès aquest canvi de rumb han estat implementades mitjançant decrets i resolucions, sense cap tipus de debat legislatiu. Alguns exemples inclouen: la Reforma del Sistema d'Intel·ligència Nacional, que crea l’Agència Federal de Ciberintel·ligència (AFC); o la Reforma de l’estatut de la Policia Federal, que formalitza el “ciberpatrullatge” com a funció oficial; entre d’altres.

Invertir en vulneacions de drets humans

Entre 2024 i 2025, el govern va adquirir també tecnologies per valor d’almenys 1,2 milions de dòlars. Observant-les, se’n poden distingir tres tipus diferents. Les tecnologies de reconeixement d’imatges i biometria permeten identificar i verificar la identitat de persones mitjançant l’ús de drons, càmeres de vigilància i estacions de control terrestre.

“Em dono per vigilat/da, no sé com explicar-ho, és com que em dono per perfilat/da, almenys públicament [...] Dono per suposat que algú m’està vigilant, siguin grups opositors als temes que jo treballo, sigui el govern, sigui la força de seguretat, sigui l’aparell de comunicació del govern, qui sigui”.

Aquestes tecnologies, doncs, afecten a la privacitat i la protecció de dades, així com a la llibertat de circulació, expressió i protesta. A més, cal marcar l’existència d’errors d’identificació, biaixos algorítmics i discriminació; cosa que genera una persecució marcada de grups ja històricament vigilats i discriminats.

Quant a la tecnologies per a la predicció de delictes i delimitació d’àrees de vigilància, la policia usa dades històriques (com detenciones o patrullatges) per a generar mapes de “zones de risc” o “índexs de risc” individuals. El problema és que aquestes dades no son neutrals sinó que reflecteixen decisions policials passades, generant així una espiral de retroalimentació on el sistema confirma i amplifica, no detecta.

Finalment, el govern argentí també ha adquirit plataformes d’informació de fonts obertes dissenyades per recopilar, verificar i visualitzar enormes volums de dades procedents de xarxes socials, llocs web, la dark web, etc.

L’ús d’aquestes tecnologies per part del govern ha generat importants conseqüències en el comportament població argentina. L’efecte inhibidor o “chilling effect”fa referència a una percepció generalitzada d’estar vigilat, tant física o digitalment. Aquesta sensació implica forts canvis en la manera d’actuar: la reducció de l’assistència a protestes, canvi de canals de comunicació (de WhatsApp a Signal o Telegram), o autocensura en xarxes socials (privatitzar perfils o moderar el llenguatge).

El Big Brother traspassa les fronteres argentines

Tot i centrar l’article en el cas d’Argentina, és de crucial importància comprendre que no es tracta d’un cas particular, sinó que són molts els països que estan realitzant una deriva cap al tecnoautoritarisme. En l'àmbit regional, Mèxic, Brasil, Xile i el Salvador són alguns dels països del continent americà on ja s’ha documentat l’ús indegut de tecnologies de vigilancia en la seva població. El nord també s’afegeix a la dinàmica, amb importants atacs al dret a la reunió pacífica a Europa.

Davant l’accelerat desenvolupament i adquisició d’aquestes eines, Amnistia Internacional demana a les autoritats argentines les següents mesures: prohibir la producció, el desenvolupament, la venda i l’ús de tecnologies biomètriques de vigilància massiva, suspendre immediatament tecnologies sense base jurídica, o prohibir l’actuació policial predictiva.

Alhora, fa un reclam a tota la comunitat i organismes internacionals per a promoure la prohibició global de tecnologies de vigilància que vulnerin drets i llibertats fonamentals i promoguin la discriminació cap a grups ja perseguits. “L'Argentina ha de demostrar el seu compromís amb els drets humans garantint que la vigilància basada en la intel·ligència artificial no s'utilitza sense control i que els responsables d'abusos contra els drets humans perpetrats per aquests sistemes rendeixen comptes dels seus actes”, ha manifestat Matt Mahmoudi, investigador i assessor sobre Intel·ligència Artificial i Drets Humans a Amnistia Internacional.