En els darrers mesos han sortit notícies de persones sense poder anar al metge, tramitar prestacions socials o no escolaritzar menors pel fet de trobar obstacles per registrar-se al padró del seu municipi.
Assegurar el registre al padró de totes les persones que viuen en un municipi és una obligació dels ajuntaments. A més, el padró es considera un “dret d’accés a drets”, perquè actua com a porta d’entrada per a satisfer un conjunt de drets humans (civils, polítics, econòmics, socials i culturals) com ara l’accés a l’educació, a la salut o als serveis socials. No estar empadronat també impacta de manera negativa en la tramitació i la renovació de permisos com el de residència o de treball, entre d’altres.
L’administració local és la més propera als ciutadans i, per tant, té competències en àmbits que afecten directament els drets de les persones. Recopilar informació sobre la població que viu en un municipi permet obtenir una radiografia real i actualitzada de la seva composició, i això ajuda a planificar millor els serveis. Un padró actualitzat i fidedigne a la realitat és una eina òptima per a la gestió municipal.
Tot i que la Llei reguladora de les bases del règim local estableix que “Qualsevol persona que visqui a Espanya està obligada a inscriure’s al padró del municipi en el qual resideixi habitualment” i que “Els ajuntaments han de dur a terme les actuacions i operacions necessàries per mantenir actualitzats els padrons”, la realitat és que molts ajuntaments estan incomplint les seves obligacions.
Posar barreres, dificultar o negar l’empadronament és una vulneració de drets, ja que dificulta l’accés a drets humans, i això resulta especialment greu per a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
Per aquest motiu, diverses entitats catalanes, entre les quals Amnistia Internacional Catalunya, s’han agrupat formant la «Xarxa d’Entitats pel Padró», una xarxa que pretén denunciar aquestes vulneracions, fer seguiment de la situació de l’empadronament a Catalunya i fer ressò de la importància del padró com a porta d’entrada a drets humans.
El 28 de juny la Xarxa va fer una roda de premsa conjunta per exposar les queixes rebudes per diverses de les entitats que conformen la Xarxa en l’accés al padró, les principals dificultats detectades, així com un document de 10 punts bàsics per a garantir l’accés al padró de totes les persones que resideixen a Catalunya.
Segons la informació recollida per algunes de les entitats de la Xarxa, més d’una trentena de municipis vulneren el dret al padró. Tot i això, es considera que la manca de padró afecta un percentatge relativament baix de la població, però una gran majoria d'aquesta població es troba en situació de vulnerabilitat. Per aquest motiu, posar més obstacles i dificultats per accedir a dretsa aquestes persones té un impacte molt gran en les seves vides. Des de la Xarxa es denuncia que facilitar-ne l'empadronament és una qüestió de voluntat política, de voler o no.
Habitualment l'accés al padró es complica per aquelles persones que no són propietàries d’un habitatge o que no figuren en un contracte de lloguer, una realitat cada vegada més habitual tenint en compte la crisi de l’habitatge. Existeixen figures padronals específiques per a garantir l’empadronament en aquests casos, però els Ajuntaments no les estan utilitzant de manera suficient.
A més, en determinades circumstàncies s'obstaculitza el procés de manera indeguda. Segons la informació recollida, les pràctiques més habituals són circuits poc clars, discrecionalitat en l’atenció, manca de formularis on es contemplin totes les situacions i casuístiques en què viu la ciutadania, la necessitat de tenir cita prèvia per a fer la tramitació, requeriments excessius de documentació, l’exigència de la vinculació de les persones a la seguretat social (sense padró no s’hi poden vincular, així que és un peix que es mossega la cua) o l’exigència d’haver viscut un temps mínim al municipi, l’allargament i demora dels terminis estipulats per a resoldre de l’administració, entre molts altres.
Cal posar fi a totes aquestes males praxisque limiten i vulneren l’accés a drets i establir mecanismes per evitar la impunitat de les administracions davant l’incompliment de la normativa reguladora del padró. Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró continuarem treballant perquè així sigui.
...........................................................
La Xarxa d’Entitats pel Padró està formada per: Amnistia Internacional Catalunya, CONFAVC (Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya), Coordinadora Obrim Fronteres, Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme, ECAS (Entitats Catalanes d’Acció Social), FEDAIA (Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, FòrumSD (Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores Locals de Catalunya), LaFede.cat - Organitzacions per la Justícia Global, l’Observatori DESCA i la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat).