A finals de març el Comitè per a la Prevenció de la Tortura (Consell d'Europa), el principal organisme continental sobre aquesta matèria, va publicar un informe demolidor per concloure i denunciar que autoritats de tot Europa han utilitzat pràctiques de tortura per a atacar persones refugiades i migrants que travessen fronteres. Es confirmen els testimonis i les denúncies d'Amnistia i altres ONG de drets humans dels últims anys i és un trist recordatori que la situació a les fronteres europees ha de canviar de dalt a baix i amb urgència.

Ús generalitzat de la violència, intimidació i detenció prolongada i patrons evidents de maltractament físic contra persones en el context d'operacions de devolució sense el degut procediment són algunes de les pràctiques que es denuncien en l'informe. També conclou que existeix un menyspreu persistent de les salvaguardes jurídiques bàsiques i del dret a accedir a l'asil a tot Europa.

Aquest informe condemnatori se suma al munt de dades sobre greus i sistemàtiques violacions de drets humans comeses contra persones a les fronteres pels estats europeus i que des d'organitzacions com Amnistia venim documentant des de fa molts anys, sobretot en l'última dècada, amb l'anomenada crisi de refugiats generada pel conflicte armat intern a Síria. L'informe, doncs, no fa més que confirmar els testimonis de milers de persones que els últims anys han denunciat haver sofert violència explícita a les fronteres marítimes i terrestres d'Europa.

L'informe del Comitè per a la Prevenció de la Tortura identifica tendències generals a les fronteres europees, encara que no assenyala ni especifica països concrets. Esmenta casos de policies, guàrdies de fronteres i altres funcionaris encarregats de fer complir la llei que han colpejat gent amb porres i els han disparat, que han llançat persones a rius o a l'aigua, alguns cops amb les mans lligades; o que les han obligat a caminar descalces i en roba interior (i en alguns casos, totalment nues) fins a l'altra banda d'una frontera; o que han utilitzat gossos sense morrió per a amenaçar-les i perseguir-les.

Nosaltres sí que direm noms, hi ha països responsables. Les autoritats d'aquests països utilitzen pràctiques brutals i il·legals sovint en el context de devolucions sumàries il·legals, conegudes com a “devolucions en calent” per impedir que persones necessitades de protecció internacional perquè fugen d'un conflicte o de persecució arribin a les seves fronteres i demanin asil. Les conclusions del Comitè sobre el caràcter sistèmic d'aquests abusos han estat corroborades per investigacions dutes a terme per Amnistia Internacional a les fronteres d'Europa en països com Espanya, Croàcia, Polònia, Lituània i Letònia.

Menyspreu per la vida humana

Malauradament, l'horrible catàleg de violència i intimidació detallat en aquest informe ens resulta massa familiar. L'absència de rendició de comptes per les violacions greus de drets humans comeses permet que el cicle de violència a les fronteres europees no només es redueixi, sinó que continuï creixent imparable. És una mostra esgarrifosa i cruel del menyspreu, per part dels països europeus, de les vides de persones que només busquen protecció i fugen del terror. Cal, més que mai i de manera urgent, garantir investigacions ràpides i independents sobre els informes de denúncies de violència, fer retre comptes als responsables i establir mecanismes sòlids de control de fronteres respectuosos amb els drets humans i el dret a demanar asil.

Fa poc més d'un any, el març de 2022, Amnistia Internacional informava que centenars de persones refugiades i migrants, incloses famílies amb nens i nenes de poca edat, van quedar encallades en els boscos entre Bielorússia i Polònia mirant de sobreviure amb temperatures sota zero sense refugi, menjar, aigua ni atenció mèdica. Aquestes persones es van enfrontar a reiterades i violentes devolucions “en calent” per part de guàrdies de fronteres polonesos que van disparar-los foc real i van utilitzar gossos policia sense morrió per a obligar-los a endinsar-se en rius i pantans d'aigües gèlides.

Les autoritats frontereres de Letònia i Lituània van sotmetre a persones refugiades i migrants a les seves fronteres a abusos similars; entre altres coses, aquestes persones van ser atacades atacar de manera cruel i gratuïta amb porres o pistoles Taser, els van llançar pedres, els van disparar bales de goma i les van colpejar quan jeien al terra després d'haver estat ruixades amb gas lacrimogen en un espai tancat.

La tragèdia de Melilla

La violenta repressió de les autoritats tant espanyoles com marroquines a la frontera de Melilla el juny de 2022 va provocar almenys 37 morts, un nombre indeterminat de persones desaparegudes i greus ferides a desenes de persones. Algunes persones que havien aconseguit arribar a territori espanyol van ser expulsades immediatament i per la força pels guàrdies de fronteres espanyols, no només sense el degut procés per avaluar el risc que corria la seva seguretat i poder valorar si tenien dret a protecció internacional, sinó també pel fet que necessitaven de manera evident atenció mèdica. Més de deu mesos després, les autoritats espanyoles i marroquines han dut a terme una política d'encobriment, sense que s'hagi obert cap investigació adequada sobre les denúncies de crims de dret internacional i altres greus vulneracions de drets humans que es van cometre a banda i banda de la frontera.

Només l'establiment de vies legals, segures i efectives per sol·licitar asil, perquè les persones puguin fugir dels conflictes i arribar a Europa de manera segura, posarà fi a aquesta situació d'impunitat pels greus abusos comesos contra els drets humans i l'incompliment dels estats europeus de les seves obligacions en matèria d'asil i refugi derivades de la Convenció sobre l'Estatut de les Persones Refugiades de l'ONU (1951). Recordem que aquest text de dret internacional ha estat ratificat per 149 estats de tot el món (gairebé el 80%).