Les autoritats de Letònia han expulsat de manera sumària i violenta persones refugiades i migrants a les seves fronteres amb Bielorússia i han sotmès moltes d'elles a greus violacions de drets humans, que inclouen detenció secreta i fins i tot tortura, segons noves conclusions publicades en un informe d'Amnistia Internacional.

Latvia: Return home or never leave the woods posa al descobert el tracte brutal que reben les persones migrants i refugiades —entre les qualss nens i nenes— que han estat recloses arbitràriament en llocs no revelats del bosc letó i retornades il·legal i violentament a Bielorússia. Moltes van patir pallisses i descàrregues elèctriques amb pistoles Taser, fins i tot en els genitals. Algunes van ser obligades de manera il·legítima a tornar “voluntàriament” als seus països d'origen.

“Letònia ha donat un cruel ultimàtum a les persones refugiades i migrants: o accepten tornar “voluntàriament” al seu país o es queden atrapades a la frontera amb el risc de detenció, devolució il·legal i tortura. En alguns casos, la seva detenció arbitrària a la frontera pot constituir desaparició forçada”, ha afirmat Eve Geddie, directora de l'Oficina d'Amnistia Internacional davant les Institucions Europees.

“Les autoritats letones han deixat homes, dones i nens i nenes a la seva sort a temperatures glacials, sovint abandonats en els boscos o confinats en tendes. Han retornat aquestes persones de manera violenta a Bielorússia, on no tenen cap possibilitat de sol·licitar protecció. Aquests actes no tenen res a veure amb la protecció de les fronteres i són violacions manifestes del dret internacional i de la UE.”

El 10 d'agost de 2021, Letònia va decretar l'estat d'excepció davant l'augment del nombre de persones encoratjades per Bielorússia a creuar la frontera. En contravenció del dret internacional i de la UE i del principi de no devolució (non-refoulement), es va suspendre el dret a sol·licitar asil en quatre zones frontereres en virtut de l'estat d'excepció, que permetia les autoritats letones dur a terme devolucions sumàries a Bielorússia.

Les autoritats letones han prorrogat l'estat d'excepció en repetides ocasions, l'última fins a novembre de 2022, tot i que els desplaçaments han disminuït amb el temps i que elles mateixes han reconegut que el recompte d'intents d'entrada al país incloïa els múltiples intents de cada persona.

Desenes de persones refugiades i migrants estan en detenció arbitrària a la frontera, confinades en tendes de campanya en condicions terribles. Es va permetre entrar a Letònia una petita proporció que, en la seva immensa majoria, va ser internada en centres de detenció amb accés limitat o nul al procediment d'asil, assistència jurídica i supervisió independent.

L'informe d'Amnistia sobre Letònia succeeix i complementa informes similars centrats en abusos contra persones refugiades i migrants comeses per Bielorússia, Polònia i Lituània.

Devolucions sumàries i violentes, detenció arbitrària i possibles desaparicions forçades

En virtut de l'estat d'excepció, els guàrdies de fronteres letons, en cooperació amb comandos no identificats, l'exèrcit i la policia, van cometre repetides devolucions sumàries, il·legítimes i violentes. Alhora, les autoritats de Bielorússia responien sistemàticament retornant-los sumàriament a Letònia.

Zaki, iraquià que va romandre abandonat a la seva sort a la frontera durant uns tres mesos, va explicar a Amnistia Internacional que havia estat expulsat més de 150 vegades, alguns dies fins a vuit ocasions.

Hassan, un altre iraquià que va passar cinc mesos a la frontera, va dir: “Ens obligaven a despullar-nos per complet; a vegades ens pegaven estant nus i després ens obligaven a tornar a Bielorússia, a vegades travessant un riu que estava molt fred. Deien que si no creuàvem ens dispararien”.

Entre una devolució i una altra s'obligava la gent a passar períodes prolongats a la frontera o en botigues muntades per les autoritats en zones de bosc aïllades. Fins ara, les autoritats letones han negat l'ús de botigues més que per a oferir “assistència humanitària”, però les conclusions d'Amnistia Internacional mostren que les zones d'acampada eren llocs fortament vigilats que s'utilitzaven per a recloure arbitràriament persones refugiades i migrants i com a llocs d'avançada per a les devolucions il·legals.

A vegades, les persones que no estaven recloses en botigues acabaven atrapades a la frontera, a la intempèrie, amb temperatures hivernals que a vegades descendien fins als -20 °C. L'iraquià Adil, qui va passar diversos mesos en el bosc des d'agost de 2021, va explicar a Amnistia Internacional: “Dormíem en el bosc, sobre la neu. Fèiem una foguera per a escalfar-nos; hi havia llops i ossos.”

A la frontera i en la zona d'acampada, les autoritats els confiscaven els telèfons mòbils per impedir qualsevol comunicació amb el món exterior. Hi havia gent buscant éssers estimats a qui no aconseguien contactar per telèfon i dels qui l'últim que sabien era que estaven a Letònia. Segons va informar una ONG letona, entre agost i novembre de 2021 es van posar en contacte amb ella familiars de més de 30 persones refugiades i migrants que temien la seva desaparició.

Mantenir persones refugiades i migrants confinades en tendes de campanya en llocs no revelats, o deixar-les atrapades a la frontera sense comunicació ni alternatives segures als seus continus tràfecs entre Letònia i Bielorússia, constitueix “detenció secreta” i podria constituir desaparició forçada.

Devolucions forçades, abusos i tortura

En no existir accés efectiu a l'asil en virtut de l'estat d'excepció, funcionaris letons van coaccionar diverses persones recloses a la frontera perquè acceptessin tornar “voluntàriament” als seus països d'origen com a única manera de sortir del bosc.

Unes altres van ser coaccionades o enganyades perquè acceptessin el seu retorn voluntari en centres de detenció o comissaries de policia.

Hassan, de l'Iraq, va explicar a Amnistia Internacional que va intentar explicar que, si el retornaven, la seva vida correria perill: “El comando va respondre: ‘Aquí també pots morir’”.

Un altre iraquià, Omar, va contar que un agent li havia colpejat per darrere i l'havia obligat a signar un document de retorn: “Em va agafar la mà i em va dir que havia de signar, i després em va obligar a fer la signatura a la força”.

En alguns casos, el representant de l'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) per a Letònia va fer cas omís de les proves que demostraven que persones transferides com a part dels procediments de retorn “voluntari” no havien donat el seu genuí consentiment al retorn.

“Letònia, Lituània i Polònia continuen cometent abusos molt greus amb el pretext que estan sofrint un 'atac híbrid' de Bielorússia. Tot i que s'acosta l'hivern i s'ha reprès la circulació a la frontera, l'estat d'excepció continua permetent a les autoritats letones retornar persones il·legalment a Bielorússia. Moltes altres estan exposades a patir violència, detenció arbitrària i altres abusos, atès que la supervisió és limitada o manca d'independència”, ha dit Eve Geddie.

“El vergonyós tracte infligit per Letònia a persones que arriben a les seves fronteres és una prova fonamental per a les institucions europees, que han d'adoptar mesures urgents a fi de garantir que Letònia posa fi a l'estat d'excepció i restableix el dret a l'asil en tot el país per a totes les persones que busquen seguretat, amb independència del seu origen i de com hagin travessat la frontera.”

Per a protegir la privacitat de les persones entrevistades per a aquesta recerca se n'han modificat o ocultat els noms i detalls identificatius.

Informació complementària

Mentre les expulsions il·legals a la frontera bielorussa amb Letònia, Lituània i Polònia tornen a intensificar-se, el Consell de la UE està donant prioritat a l'adopció d'un reglament sobre la “instrumentalització” de les persones migrants i sol·licitants d'asil. Aquest reglament permetria als Estats membres que afronten situacions de “instrumentalització” —com la que viu Letònia— incomplir les seves obligacions en virtut del dret de la UE sobre asil i migració. La proposta afecta de manera desproporcionada als drets de les persones refugiades i migrants i corre el risc de soscavar l'aplicació uniforme de la legislació d'asil de la UE.

Al juny, el Tribunal de Justícia de la UE va resoldre que la llei d'asil i migració de Lituània, que limitava la capacitat per a presentar una sol·licitud d'asil en virtut de l'estat d'excepció i disposava la detenció automàtica de les persones sol·licitants d'asil, era incompatible amb la legislació de la UE.

L'anàlisi i les conclusions del Tribunal haurien d'aplicar-se directament a la situació de Letònia, on, des d'agost de 2021, l'estat d'excepció impedeix en la pràctica sol·licitar asil a la majoria de la gent que entra o intenta entrar “irregularment” des de Bielorússia.

Vegin-se els informes d'Amnistia Internacional sobre Bielorússia, Polònia i Lituània.