Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Blog

La justícia és memòria

Adriana Ribas - Coordinadora d'AIC,

El 2010, gràcies al principi de jurisdicció universal, les víctimes de la guerra civil i el franquisme van trobar una via per obtenir la justícia que l'Estat espanyol els havia negat sistemàticament: interposar una querella a Argentina.

Lamentablement, la cerca de justícia va topar amb la falta de col·laboració de l’Estat espanyol.

Davant d'aquest escenari d’impunitat, el 2017, Luis Suárez-Carreño, va fer el primer pas per intentar judicialitzar el franquisme als tribunals espanyols: presentar una querella pel delicte de tortures contra, entre d’altres, l’inspector de policia Antonio González Pacheco, conegut com a Billy el Niño.

Des de 2017, més d’un centenar de persones han interposat querelles per les tortures a tribunals espanyols. Insòlitament, aquests darrers sis anys el centenar de querelles presentades s'han anat arxivant o bé no han prosperat. Tant sols una va ser admesa a tràmit, el passat mes de maig. Era la presentada per Julio Pacheco, detingut l’agost de 1975.

El Julio tenia 19 anys, era estudiant, militant del Partit Comunista i membre de la Federació Universitària Democràtica d'Espanya. Denuncia que, durant set dies, va patir tortures per part de la Brigada Político Social. La querella del Julio suposava un canvi clau en la lluita per la justícia de les víctimes del franquisme: per primera vegada un querellant era citat a declarar a un jutjat espanyol. El 14 de juliol, Julio Pacheco com a afectat i supervivent, i Rosa García com a testimoni, estaven citats a declarar al jutjat d'instrucció número 50 de Madrid per un suposat delicte de crims de lesa humanitat i tortures durant el franquisme.

Lamentablement als pocs minuts d’entrar al jutjat, sortien acompanyats del seu advocat: la jutgessa suspenia les declaracions, en haver assignat el cas a un jutge de reforç que reexaminarà la causa per decidir si continua tramitació o procedeix al seu arxiu.

La suspensió de les declaracions, sense oferir una explicació mínimament rigorosa en termes jurídics, suposa una falta de respecte, un atac a la dignitat i una humiliació del Jutjat. L'admissió d'aquesta querella i la citació per a les declaracions s'havien acordat per una resolució que és ferma. Ara aquest canvi de criteri sobtat, i la forma de procedir, ens fa pensar que des dels poders de l'Estat es vol impedir que aquesta causa penal segueixi endavant, tal com ha succeït en les més de cent querelles presentades en els últims sis anys per crims del franquisme.

Les víctimes de crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme, continuen veient denegats els seus drets a la veritat, justícia i reparació. L’Estat espanyol segueix aferrant-se a arguments contraris al Dret internacional, com la Llei d'Amnistia de 1977, la prescripció d'aquests delictes o una aplicació restrictiva del principi de legalitat, entre altres. Això implica que no ha investigat ni esclarit aquests greus abusos de drets humans, que inclouen tortura, execucions extrajudicials, atacs contra la població civil, persecució política, religiosa o racial, empresonaments arbitraris, treballs forçats i altres actes definits com a crims contra la humanitat.

Però la lluita continua, les persones represaliades i les entitats memorialistes seguirem buscant escletxes en el mur de la impunitat.