Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Primera esquerda en el mur d'impunitat dels crims del franquisme

Julio Pacheco i Rosa García, a la sortida del jutjat
  • Després de sis anys de lluita en els jutjats espanyols i 100 querelles presentades, per primera vegada un jutjat espanyol pren declaració a una víctima de tortures en un context de crims contra la humanitat.
  • Un fet de gran transcendència i excepcionalitat en la lluita contra la impunitat dels crims del franquisme.
  • Oganitzacions socials insten els poders públics i els partits polítics a adoptar totes les mesures necessàries perquè aquest fet excepcional deixi de ser-ho, i pugui haver-hi veritat, justícia i reparació per a les víctimes.

Per primera vegada en la història, un Jutjat espanyol pren declaració a una víctima de tortures durant la dictadura franquista. Després de la suspensió de les declaracions el passat 14 de juliol, avui el Jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid ha pres declaració a Julio Pacheco Yepes, a conseqüència de les tortures que va patir l'agost de 1975 a la Direcció General de Seguretat a Madrid, en què van participar diferents membres de la Brigada Político-Social, la policia política durant la dictadura. També s'ha pres declaració a Rosa García, en la seva condició de testimoni i en relació amb les tortures sofertes per Julio Pacheco.

El 12 de maig de 2023, la Jutgessa titular del Jutjat d'Instrucció número 50 de Madrid, Ana María Iguácel Pérez, admetia a tràmit la querella criminal presentada per Julio Pacheco i assenyalava el 14 de juliol com a data per prendre declaració al querellant i a la testimoni. Aquell dia en el moment en què s'anava a prendre la declaració, el Jutge de reforç que havia estat assignat al Jutjat, Fernando Muñoz Leal, va decidir suspendre les declaracions sense previ avís, oferint com a única explicació que havia de reexaminar la causa.

Avui les declaracions s'han desenvolupat amb normalitat durant dues hores, aportant dades i informació els declarants sobre els fets que van ser objecte de denúncia davant el Jutjat. L'equip jurídic ha valorat positivament que “totes les preguntes han anat adreçades a esclarir els fets i continuar amb la investigació.” Durant la declaració han estat presents la jutgessa titular del jutjat Instrucció número 50 i la fiscalia, així com una fiscal adscrita a la fiscalia de sala de memòria democràtica, Virginia García Aller.

El querellant, Julio Pacheco, està molt satisfet i destaca la rellevància que té el fet que er fi un Jutjat prengui declaració en el marc d'un procés penal a una persona que va patir greus vulneracions punibles de drets humans durant la dictadura franquista. El querellant ha descrit el tracte rebut per part de la jutgessa com “molt amable i receptiva, amb un tracte molt bo; m'he sentit molt a gust i tranquil.” Alhora, ha expressat: “El procés continua i jo crec que continuarà. Ja es comença ja a trencar el mur aquest del silenci i d'impunitat que tenim. I que avui declarem nosaltres vol dir que pot haver més casos i que podem, per fi, tenir justícia aquí a l'Estat espanyol.”

Des de CEAQUA, Amnistia Internacional, Irídia i Sira, volem destacar que aquesta és la primera vegada que un Jutjat espanyol pren declaració a una víctima de tortures durant el franquisme, en un context de crims contra la humanitat, sent aquest fet tan important com excepcional.

Hem de recordar que més de cent querelles en què es denunciaven crims contra la humanitat, crims franquistes, han estat arxivades, algunes d'aquestes amb posterioritat al fet que es promulgués la vigent Llei de Memòria Democràtica.

L'Estat espanyol actualment, fins i tot tenint en compte el pas endavant i la dinàmica que en aquest àmbit pot generar l'admissió a tràmit de la querella que en el seu moment va presentar Julio Pacheco, manté un marc d'impunitat general que continua impedint la investigació judicial dels crims franquistes.

Per això, des de les organitzacions de drets humans volem interpel·lar al poder judicial, al legislatiu, a l'executiu i a la fiscalia perquè adoptin totes les mesures necessàries i imprescindibles perquè aquest fet excepcional es converteixi en un fet habitual, i en definitiva, perquè es reverteixin d'una vegada per sempre les polítiques d'impunitat mantingudes fins avui.

A més, recordem a les formacions polítiques que les mesures legislatives adoptades fins ara no garanteixen plenament i de manera efectiva el dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició a les víctimes dels crims franquistes. Són necessàries mesures legislatives ajustades, rigoroses i molt més ambicioses, sempre d'acord amb l'exigit des del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, per revertir les polítiques d'oblit i impunitat mantingudes des que fa ja gairebé 45 anys es va promulgar la Constitució Espanyola.

Continuarem presentant querelles en els Jutjats i Tribunals espanyols i reclamant el dret a la veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició fins a trencar el mur d'impunitat que impedeixen la investigació dels crims franquistes.