Els defensors i defensores són aquelles persones que duen a terme una lluita pacífica per la protecció dels drets humans. Les qui denuncien i deixen en evidència les persones o empreses que utilitzen el seu poder i autoritat per abusar d’altres que es troben en una posició més dèbil. Cada defensor/a dels drets humans té una lluita específica: alguns lluiten pels drets de les comunitats indígenes, altres pels drets de les dones, per combatre el canvi climàtic i defensar el medi ambient, etc., però totes les lluites tenen un principi fonamental comú d’universalitat, i és que reconeixen els éssers humans com a éssers iguals en dignitat i drets.
El paper de la dona en la defensa dels drets humans s’exerceix des de la valentia en una lluita que es cobra la vida de moltes persones cada dia. A més del risc que ja es viu per la sola defensa dels drets humans, cal tenir en compte que moltes dones són aatacades pel sol fet de ser-ho, i són víctimes de la violència de gènere i la violència sexual. Moltes de les lluites personals que avui dia s’han convertit en lluites molt més àmplies i col·lectives de drets fonamentals de les persones no han començat des d’un sentiment de bondat, sinó tot el contrari. Han començat des d’un sentiment de ràbia, impotència i injustícia cap a una situació concreta.
Drets de les persones LGBTIQ
Dos casos: Zhanar Sekerbaieva, periodista de 36 anys i actual activista LBQ del Kazakhstan, i Marielle Franco, política i activista local del Brasil. Totes dues han dedicat la seva lluita a la defensa de dones LGBTI. Tot i que la Zhanar es va dedicar a la defensa d’aquest col·lectiu, la Marielle no només defensava al col·lectiu LGBTIQ, sinó que també defensava els drets de les dones negres i joves. Les dues històries, tot i tenir punts en comú, són molt diferents.
En el cas de la Zhanar, el fet de veure la lluita d’una altra persona inspira a seguir endavant amb una lluita personal que pot acabar en l’organització de grans moviments. Ella considera que és important que des de la seva organització hi hagi un treball d’incidència i que s’abordin les necessitats de les dones que se senten avergonyides i estigmatitzades mitjançant l’educació i les experiències compartides. “El meu govern m’enfureix. La policia m’enfureix. L’homofòbia m’enfureix. Per sort, la ràbia és el que em motiva”, explica Zhanar.
Per contra, el cas de la Marielle Franco va acabar en desgràcia. Dedicant la seva vida a la política, la brasilera defensora dels drets de les dones negres, persones LGBTIQ i joves va ser assassinada a trets al març del 2018 en el seu cotxe, juntament amb el seu conductor. De l’anàlisi de les bales que havien causat la mort de Marielle es va descobrir que pertanyien a armes de la Policia Federal Brasilera. Un any després, dos ex-agents de la policia van ser detinguts. Avui dia, la imatge de la Marielle és un símbol utilitzat per les persones que representen l’oposició a les idees del president Bolsonaro al Brasil.
Drets de les persones discapacitades
Un altre cas de defensa de drets humans és el cas de la Gulzar, una dona amb discapacitat que va lluitar per la integració i la preservació dels drets de les persones amb discapacitats al Kirguizistan i que participa a la campanya Escriu pels Drets d’aquest any.
Després de molts anys de defensa pels drets de les persones discapacitades del seu país, al març de 2019 la seva persistència va ser «premiada» quan es va signar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, que preparava el terreny per a la la participació en la vida social i econòmica de més de 180.000 persones que viuen amb discapacitats al Kirguizistan. A més , la Gulzar dona les gràcies als activistes d’Amnistia Internacional pel seu suport i solidaritat.
Pena de mort
Tot i que les xifres mostrin un descens de les pràctiques que constitueixen la pena de mort al 2018, encara queda molt per fer. L’any passat hi havia unes 19.336 persones al corredor de la mort L’Atena Daemi és una activista iraniana que lluitava per la pena de mort i pels drets de les dones, i que va ser detinguda i condemnada a 7 anys de presó pel seu activisme. A la presó pateix abusos i maltractaments, i a causa de la seva pèrdua excessiva de pes, se li va proporcionar assistència mèdica després d’aconseguir més de 700.000 signatures de suport. Tot i així, l’Atena no ha deixat de banda la seva lluita i confia que les injustícies no duraran per sempre.
Drets de les comunitats indígenes
Els defensors i defensores de la terra pateixen amenaces i agressions violentes gairebé de manera diària. Nonhle Mbuthuma és una camperola sud- africana per a qui les seves terres ancestrals ho són tot. «Si em treus la meva terra, em treus la identitat». Les comunitats indígenes tenen un gran vincle amb la terra, i per això la lluita per la seva protecció fa que les grans empreses que es volen instal·lar al territori recorrin a l’ús de males pràctiques com les amenaces, els maltractaments, i fins i tot l’assassinat per aconseguir els seus objectius.
La Nonhle ha dedicat part de la seva vida a l’activisme per impedir que una empresa minera s’estableixi a les seves terres, però això ha posat en risc la seva vida. Ha patit assetjament, amenaces i fins i tot han intentat assassinar-la.
Davant d’aquestes injustícies, Amnistia Internacional ha posat en marxa, com cada any per aquestes dates, la campanya anomenada Escriu pels Drets. Sabem que l’acció salva vides. Que enviar una carta pot canviar la vida de la persona que la rep, i és per això que cada mes de desembre, gent de tot el món escriu milions de cartes per a les persones que han format part d’una lluita activa dels drets humans. Al 2018 es van escriure casi gairebé sis milions de missatges que van transformar les vides de moltes dones activistes d’arreu del món.
T’animem a visitar el nostre web i firmar per alguns dels casos que centren la campanya a l’estat espanyol:Marinel Sumook (activista mediambiental – Filipines), Sarah Mardini i Séan Binder (activistes pro refugi – Grècia) i Yasaman Aryani (activista pels drets de les dones – Iran).
