Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

© Raquel Martínez

Blog

Raons per les quals el món necessita el feminisme

Mireya Cidón - Responsable d'Edició d'Amnistia Internacional Espanya. Fotografies: Raquel Martínez,

En un món que afronta desafiaments en la lluita per la igualtat de gènere, és imperatiu que alcem les nostres veus i defensem els drets de les dones. El feminisme es presenta com un moviment inclusiu i, alhora, transformador per forjar un futur amb equitat i justícia per a totes les persones.

En aquest sentit, ser feminista no suposa que pensem que les dones mereixem drets especials; vol dir que sabem que mereixem els mateixos drets. El feminisme no parla de superioritat. No discrimina, menysprea o castiga l'altre gènere. Simplement combat les desigualtats que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. No lluitem per ser “més”, lluitem per ser iguals.

NO es NO

Igualtat de gènere: falten 300 anys per a aconseguir-la!

Una cosa que hauria de ser una realitat continua estant lluny encara. Segons l'informe presentat per ONU Dones al setembre de 2022, al ritme actual, encara ens falten 300 anys per a aconseguir la plena igualtat de gènere. Una mica menys, 140 anys, per a aconseguir una representació equitativa de dones en posicions de poder i lideratge. I 40, per a aconseguir el mateix en parlaments estatals.

En altres àmbits, les xifres no milloren. Per a erradicar el matrimoni infantil de cara al 2030, necessitaríem moure'ns a una velocitat 17 vegades superior a l'actual i el fracàs el patiran milions de nenes privades dels seus drets i exposades a una vida adulta per a la qual no estan preparades i al risc de sofrir violència, abús i maltractament amb les greus conseqüències per a la seva salut física i mental.

També és preocupant el retrocés en la reducció de la pobresa. A finals de de 2022, es va calcular que el nombre de dones que viuen en la pobresa extrema se situa al voltant dels 383 milions davant dels 368 d'homes i nens, fet que vol dir que són molts més els milions de dones que manquen dels ingressos suficients per a cobrir necessitats bàsiques com l'alimentació, la vestimenta i un habitatge adequat.

Segle XXI: ens continuen matant! Assassinats per raons de gènere

En ple segle XXI, la violència contra les dones i les nenes continua sent una de les violacions dels drets humans més prevalents a tot el món. Un estudi elaborat per la UNODC i ONU Dones sobre feminicidi assenyala que al voltant del 56% de totes les dones i les nenes assassinades intencionalment el 2021 ho van ser a mans de les seves parelles íntimes o altres membres de la família. Això vol dir que cada 11 minuts una dona o nena és assassinada per una persona coneguda.

Pel que fa a Espanya, ja són 13 les dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles en el que va d'any. Un total de 1.245 des del 2003 (any en què van començar els registres). Ens estan matant. I no és un dir.

La sociedad nos enseña a no ser violadas en vez de a no violar


La violència sexual i els moviments feministes

La violència sexual contra dones i nenes també és un problema greu i generalitzat a tot el món. Segon les dades, almenys 15 milions de nenes adolescents d'entre 15 a 19 anys han experimentat relacions sexuals forçades (violacions o altres actes sexuals forçats) i, d'acord amb les dades disponibles de 30 països, només un 1% d'elles ha demanat alguna vegada ajuda professional (font: UNICEF). A la Unió Europea, el 55% de les dones han experimentat assetjament sexual en almenys una ocasió des que van complir els 15 anys.

Per sort es van engegar diferents campanyes de conscienciació que van tenir molta repercussió. El moviment feminista #MeToo va aplegar milers de dones que alguna vegada s'havien sentit assetjades i l'#Explica-ho va agrupar centenars de milers d'experiències personals sobre agressions sexuals. Molts eslògans es van fer virals com “No és No” o “Només SÍ és SÍ”, "Germana, jo sí que et crec!", "Ni una més! Ni una menys!"... I es va fer història amb les vagues feministes i l'assistència massiva a les manifestacions que es van celebrar a tot el món. Va ser tota una demostració de força i d'intencions.

Però la llista de desigualtats continua perquè no hem abordat encara el nostre dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra maternitat. La nostra manera de viure la sexualitat, la nostra identitat. Tampoc les coses del dia a dia com tenir por de caminar soles, que no respectin nostre “no”, a ser tractades com a trofeus o deixalles, que ens cosifiquin o hipersexualitzin, que siguem considerades el sexe feble, que ens culpabilitzin en els casos de violència de gènere i sexual, que ens intentin controlar, fer callar, sotmetre, que ens llancin floretes pel carrer com si fóssim un objecte per a ser admirat o posseït... La societat ha de continuar desafiant i transformant aquestes realitats perquè cadascuna de nosaltres pugui viure amb plena igualtat i dignitat.

Nadie preguntó cómo vestía mi agresor


La bretxa salarial

Nacions Unides ho ha tornat a recordar: cap país ha aconseguit la igualtat de gènere i les disparitats, l'exclusió, el masclisme en les seves diferents intensitats i vessants continuen generant diferències tan injustes com que cridin un 30% menys a les dones per a una entrevista de feina o que hàgim de treballar més que els homes per a guanyar el mateix.

La bretxa salarial és un fet a Espanya (i en el món). Segons un informe de CCOO, les dones guanyen un 20,9% menys de mitjana que els homes. I per què? Per motius com la feminització dels treballs pitjor remunerats o els complements salarials. L'esforç físic, la nocturnitat, la disponibilitat horària... són “llicències”, per exemple, que moltes dones amb fills o persones dependents al seu càrrec no es "poden permetre". Amb la maternitat, per exemple, moltes dones tendeixen a reduir la seva jornada, a acollir-se a excedències, fins i tot a deixar la feina per a assumir la cura de menors. Però l'home no es veu igual d'afectat en la seva carrera laboral en tenir fills/es. En general, ni els despatxen  ni els marginen. Tampoc demanen excedències ni accepten treballs temporals o parcials per aquest motiu. Són les dones els qui s'encarreguen de la cura de menors, de persones adultes incapacitades o d'altres obligacions familiars o personals.

Segons l'informe abans esmentat de CCOO, les dones suposen el 75% de la població assalariada a jornada parcial. Si la situació canviés i les dones assalariades treballessin a jornada completa, s'eliminaria el 60% de la bretxa salarial de gènere a Espanya. L'eliminació és una qüestió de justícia i equitat de gènere i requereix de polítiques i mesures concretes per a posar fi a la discriminació en el mercat laboral.

Yo soy y seré lo que yo quiera ser


El sostre de vidre: les dones s'hi estavellen

Més enllà dels diners, a la gent també li preocupa l'escassa representació que tenen les dones en les esferes de poder. Els sostres de vidre són les barreres que es consideren “invisibles” i per les quals una dona no pot accedir a llocs de responsabilitat i lideratge en l'àmbit laboral i professional. Aquesta barrera es manifesta a través de la discriminació de gènere en la contractació i promoció laboral, la segregació ocupacional i la falta de mesures que promoguin la igualtat d'oportunitats. Això es tradueix en una bretxa salarial significativa i en una menor presència de dones en llocs d'alta direcció i en sectors com la política, l'empresa, la ciència i la tecnologia.

L'existència dels sostres de vidre és una realitat global que afecta les dones en tots els àmbits laborals. Combatre aquest obstacle necessita mesures concretes com la promoció de la igualtat d'oportunitats, l'eliminació dels biaixos de gènere en la contractació i promoció, la implementació de polítiques de conciliació laboral i familiar, i la sensibilització i formació en igualtat de gènere. Superar els sostres de vidre és fonamental per a aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes en l'àmbit laboral i professional.

Al final són moltes les raons per a defensar el feminisme. El món necessita una societat igualitària, lliure de violència masclista, on les dones puguin viure sense por, amb igualtat d'oportunitats, amb els mateixos drets, una justícia i educació sense biaix de gènere i una corresponsabilitat en les feines de casa i cures. Totes les persones mereixem el mateix respecte, els mateixos drets, la mateixa igualtat i per a això hem de promoure la inclusió i la diversitat, i hem de posar fi a la violència i la discriminació de gènere.

S'han acabat les excuses.

Hem d'avançar.

* Aquest article és la traducció al català de l'article original en castellà publicat al blog d'Amnistia Internacional Espanya, que podeu llegir des d'aquest enllaç.