Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional llança quatre alertes sobre com l'auge de pràctiques autoritàries amenaça els drets de les dones globalment

Manifestació pel 8M a Berlín, Alemanya // Photo by CHRISTIAN MANG/AFP via Getty Images
  • L'ús de lleis repressives; el creixement dels moviments contraris al reconeixement de drets i a les qüestions de gènere; l'increment dels discursos de l'odi i d'incitació a la violència que afecten la feina i la seguretat de periodistes, activistes, i de moltes altres dones que participen en l'esfera pública; i com la tecnologia aplana el camí per a exercir aquesta violència, són algunes de les amenaces que identifica l'organització.
  • Amb motiu del 8 de març, Dia Internacional de la Dona, Amnistia Internacional ha identificat aquestes pràctiques en països com els Estats Units, l'Argentina, Rússia, l'Iran, l'Afganistan Aràbia Saudita o el Marroc, entre altres.

Amnistia Internacional ha llançat, amb motiu del Dia Internacional de la Dona que es commemora cada 8 de març, quatre alertes sobre com l'auge de les pràctiques autoritàries està posant en perill els drets de les dones a tot el món, en països com els Estats Units, l'Argentina, la Rússia, l'Iran, l'Afganistan, l'Aràbia Saudita o el Marroc, entre altres. L'organització recorda així als governs que tenen l'obligació de combatre totes les formes de discriminació i violència per motius de gènere contra les dones i les nenes, inclosos els discursos d'odi i d'incitació a la violència, també els dels moviments antidrets.

“No podem continuar pensant que les pràctiques autoritàries arribaran: ja són aquí. El món sencer és testimoni de la perillosa deriva del president dels EUA, Donald Trump, que ja ha desembocat en una emergència de drets humans. I aquestes pràctiques tenen una especial conseqüència sobre les dones i les nenes a tot el món”, assenyala Beatriz Martos, responsable del treball sobre drets de les dones a Amnistia Internacional Espanya “Hem llançat quatre alertes: les lleis repressives, el creixement de moviments contraris al reconeixement dels drets de les dones, l'augment dels discursos de l'odi i la incitació a la violència i les facilitats que dóna la tecnologia per a exercir aquesta violència, però desgraciadament, n'hi ha moltes més”, afegeix Martos.

Lleis repressives i violència estatal

No hi ha país on les lleis repressives per a controlar les dones sigui millor exemple que el de l'Afganistan. Les dones no poden sortir al carrer lliurement, ni treballar, estudiar, expressar-se o participar en la política. Des de l'arribada dels talibans al poder, les dones i les nenes han continuat sent objecte de persecució per motius de gènere, enfrontant-se cada dia a restriccions encara més severes.

L'Iran, recentment en els mitjans per l'atac conjunt llançat aquest dissabte 28 de febrer pels Estats Units i Israel que ha provocat fins a la data centenars de víctimes civils, és un clar exemple de país on les pràctiques autoritàries tenen un impacte directe en els drets de les dones i nenes. La repressió de les protestes duta a terme per les autoritats el mes de gener passat és una mostra de com les dones estan especialment en la diana: les autoritats han intensificat la seva repressió contra les que desafiaven l'ús obligatori del vel, fins i tot mitjançant la vigilància digital, com la tecnologia de reconeixement facial. A Cuba, les dones pateixen formes específiques de repressió per part d'agents estatals que constitueixen violència estatal de gènere, obligacions a despullar-se i registres corporals invasius, estigmatització per gènere, edat i orientació sexual, i ús de la maternitat, les tasques de cura i les amenaces contra els seus familiars com a mecanismes d'intimidació i control. I al Marroc, l'activista marroquina feminista i atea, cofundadora del Moviment Alternatiu per les Llibertats Individuals, Betty Lachgar ha estat portada a judici per blasfèmia després de qualificar l'islam de religió "feixista i misògina”.

L’Aràbia Saudita, un país on la tutela masculina, malgrat les reformes, continua vigent i limita greument la llibertat de les dones i perpetua la discriminació, és un altre exemple de país amb pràctiques autoritàries. La instructora de fitness i activista pels drets de les dones Manahel al Otaibi compleix una condemna de cinc anys de presó, seguits de la prohibició de viatjar durant cinc anys per les seves publicacions en xarxes socials en què donava suport als drets de les dones, qüestionava el sistema de tutela masculina i es mostrava en públic sense abaia. Segons documentació d'Amnistia Internacional, va ser processada en virtut de la legislació antiterrorista i de delictes informàtics i va arribar a ser víctima de desaparició forçada i maltractaments a la presó. El seu cas reflecteix com el càstig exemplaritzant contra dones que utilitzen les xarxes per a reclamar drets busca silenciar-les a elles i dissuadir a altres de fer el mateix.

Creixement dels moviments i discursos antidrets

Emmarcats en la defensa dels “valors tradicionals” o el “ordre públic”, els Estats Units han dut a terme atacs i qüestionat la identitat de gènere, els drets sexuals i reproductius i els drets LGBTI. El desmantellament de les mesures contra la discriminació, les dràstiques retallades de l'ajuda humanitària de USAID i la cancel·lació de la majoria dels seus programes, així com l'anunci de la seva retirada de diversos organismes internacionals, inclòs la UNWomen i l'Oficina del Representant Especial del Secretari General sobre la Violència Sexual en els Conflictes, tindrà efectes devastadors en els drets de milions de dones i nenes a tot el món i farà retrocedir el poc que s’ha pogut avançar fins ara.

"Semblen mesures menors però el seu impacte és concret contra les dones: eliminen proteccions, restringeixen l'autonomia corporal, augmenten el risc de patir violència i assenyalen que l'Estat tractarà els drets d'algunes persones com a negociables", denúncia Martos.

El mateix passa a l'Argentina, on des de l'assumpció del Govern per part de Javier Milei, s'han observat profundes passes enrere: per primera vegada en gairebé quatre dècades, el país manca d'un organisme amb competències específiques per a l'atenció i prevenció de la violència de gènere, i el pressupost destinat per a atendre aquesta qüestió es va reduir un 89% des de 2023.

L'accés a l'avortament és un dels drets més qüestionats pels moviments antidrets en països que el restringeixen, i ataquen les seves defensores o els qui el faciliten, com l'Afganistan, l'Argentina, Xile, els Estats Units i Rússia, que van introduir en la legislació o en la pràctica polítiques que van reduir l'accés als serveis de salut sexual i reproductiva, la qual cosa afecta de manera desproporcionada les dones en situació de pobresa, moltes d'elles racialitzades i residents en zones rurals.

Discursos de l'odi i ús de la tecnologia

Amnistia Internacional també mostra preocupació sobre com la tecnologia aplana el camí per a la vigilància i la violència de gènere a través de discursos nocius, i suposa una amenaça creixent per a dones que exerceixen el seu dret a la participació en l'esfera pública. Les empreses de les xarxes socials, que operen amb un poder incontrolat, han reduït les salvaguardes destinades a evitar danys a les persones més marginades i en situació de risc. També han continuat aplicant un model de negoci que prioritza sistemàticament la viralització dels seus continguts per sobre de tot, la qual cosa permet la difusió de continguts violents i carregats d'odi. Dia rere dia, dones són víctimes de violència, sexisme, racisme i altres agressions en aquestes plataformes, que moltes vegades salten a l'espai físic. Aquests abusos inunden les plataformes en línia i obliguen les dones a retirar-se de les mateixes i, per consegüent, dels debats públics. Si es tracta de dones racialitzades, amb discapacitats, lesbianes, bisexuals i transgènere, els comportaments abusius solen pujar d'intensitat.

És el cas, per exemple, de l'Argentina, on la desinformació, els atacs personals i els discursos carregats d'odi es multipliquen i s'intensifiquen quan es tracta de dones, moltes vegades amb l'aval directe del president Javier Milei. A Polònia, tal com va assenyalar l'organització en un recent informe, la plataforma de xarxes socials X ha contribuït a la propagació de l'odi adreçat contra dones: les deficiències del model empresarial i de moderació de continguts d'aquesta empresa tecnològica han facilitat que s'estengui la violència de gènere. De fet, la mateixa empresa ha reconegut que només disposa de dues persones per a la moderació de continguts en llengua polonesa, una de les quals té el polonès com el seu segon idioma, que donen cobertura a 5,33 milions d'usuàries.