“En els últims 29 mesos, el devastador impacte multidimensional del genocidi que comet Israel ha portat al límit les dones i les nenes palestines de la Franja de Gaza”, ha declarat avui Amnistia Internacional.
En el context de la imposició deliberada per Israel d'unes condicions de vida calculades per a causar la destrucció física de la població palestina de Gaza, les dones pateixen conseqüències més greus i potencialment mortals materialitzades en el desplaçament massiu en curs; el col·lapse de l'atenció per a la salut reproductiva, materna i neonatal; la interrupció dels tractaments per a malalties cròniques, inclòs el càncer; i una exposició més gran a malalties i condicions de vida insegures i indignes, així com a profunds danys físics i mentals.
Aquests danys són exacerbats per les restriccions en curs d'Israel a l'entrada a Gaza d'articles indispensables per a la supervivència de la població civil com ara aliments adequats, medicines, material mèdic i dispositius d'assistència mèdica, material per a la construcció de refugis i equips necessaris per a la purificació de l'aigua i la retirada de runa, artefactes explosius no detonats i residus. Israel continua imposant aquestes restriccions enmig de demores potencialment mortals de les evacuacions mèdiques i la suspensió de la inscripció en registre d'organitzacions humanitàries internacionals que presten serveis essencials per a les dones i les nenes.
Les dones es veuen obligades a donar a llum sense atenció mèdica adequada, a viure l'embaràs i la recuperació postpart desplaçades en llocs superpoblats i insalubres, i a bregar amb la fam, les malalties i el trauma amb poca privacitat, protecció i accés a serveis essencials sovint mentre cuiden altres persones.
“Mentre la tensions al Pròxim Orient augmenten considerablement després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran, no hem d'oblidar el genocidi que comet Israel contra la població palestina de Gaza i el preu brutal que estan pagant les dones i les nenes. Per a les dones embarassades i les lactants; per a les mares de bebès i nens i nenes de poca edat; per a les dones que viuen amb malalties cròniques i discapacitat o que s'estan recuperant de lesions que canvien la vida; per a les que han enviduat i les nombroses dones que han perdut éssers estimats; per a les que han estat desplaçades múltiples vegades; per a les que estan menstruant, per a les que han perdut la seva ocupació i l'accés a l'educació la vida s'ha convertit en una lluita diària per a sobreviure enmig d'una cascada implacable de catàstrofes”, ha afirmat Agnès Callamard , secretària general d'Amnistia Internacional.
“A les dones de Gaza se'ls estan negant les condicions necessàries per a viure i donar vida de manera segura. Aquesta erosió sistemàtica dels seus drets a la salut, la seguretat, la dignitat i un futur no és una desafortunada conseqüència de la guerra, sinó un acte de guerra deliberat contra les dones i les nenes. També és la conseqüència previsible de les calculades polítiques i pràctiques israelianes de desplaçaments massius múltiples; restriccions deliberades d'articles bàsics i essencials, així com de l'assistència humanitària, i de dos anys de bombardejos implacables que han destruït el sistema de salut de Gaza i delmat famílies senceres”.
En el seu informe de març de 2025, la Comissió Independent d'Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat, inclosa Jerusalem Oriental, i Israel va concloure que les autoritats israelianes destruïen de manera sistemàtica i deliberada el sistema d'atenció a la salut sexual i reproductiva de Gaza, la qual cosa constituïen dos actes prohibits en la Convenció sobre el Genocidi: imposar unes condicions de vida calculades per a causar l'anihilació de la població palestina i imposar mesures destinades a impedir naixements.
Entre el 5 i el 24 de febrer de 2026, Amnistia Internacional va entrevistar 41 dones, totes elles desplaçades internes, entre les quals hi havia vuit pacients de càncer, quatre embarassades i 14 dones que havien donat a llum després del denominat “alto el foc”. L'organització va entrevistar també 26 membres del personal sanitari de sis centres de salut de la Ciutat de Gaza i Deir al Balah, així com a quatre integrants del personal d'organitzacions internacionals.
La catàstrofe a la Franja de Gaza és multidimensional i es veu agreujada per destrucció sobre destrucció: el desplaçament continu amb atacs aeris continus, un sistema de salut devastat i sense recursos, i el col·lapse total de l'economia. El Ministeri de Salut de Gaza va registrar l'homicidi de 630 persones palestines —202 nens i nenes , 89 dones i 339 homes— entre la signatura del denominat alto el foc a l'octubre de 2025 i el final de febrer que se sumen a les 72.000 que han mort des del 7 d'octubre de 2023. Encara que l'amenaça imminent de fam ha disminuït, la fam continua sent aguda i persisteix la malnutrició amb les seves desastroses conseqüències negatives a llarg termini. Amb la destrucció massiva o els danys greus soferts pels habitatges de Gaza i amb gairebé el 60% de la superfície total de la Franja situada a l'est del que es denomina “línia groga” —físicament controlada per les forces israelianes i milícies locals secundades per Israel—, la major part de la població palestina de Gaza segueix desplaçada i ha perdut l'accés a les zones agrícoles productores d'aliments de Gaza.
El 27 de febrer, un Tribunal Suprem israelià va bloquejar temporalment la implementació de la decisió del govern de suspendre les operacions de 37 organitzacions internacionals d'ajuda humanitària que operaven en el TPO a les quals s'havia donat de baixa. No obstant això, persisteixen les restriccions i la incertesa sobre l'accés de l'ajuda humanitària, la qual cosa té efectes devastadors en la població palestina, i especialment en les dones, de Gaza.
El 28 de febrer, Israel va tancar els tres passos fronterers operatius en la Franja de Gaza després de llançar un atac conjunt amb els Estats Units contra l'Iran. El tancament va aturar l'entrada, ja limitada, d'ajuda humanitària i productes comercials, així com les evacuacions mèdiques des de la Franja de Gaza. El 3 de març, Israel va reobrir el pas fronterer de Kerem Shalom/Karm Abu Salem per a la “entrada gradual d'ajuda humanitària”. El pas de Rafah amb Egipte, que només es va obrir parcialment a principis de febrer, continua tancat. I això passa mentre les operacions militars israelianes —bombardejos, demolicions militaritzades i atacs aeris— en tota la Franja de Gaza han continuat des de l'acord d'alto el foc, infligint més patiment humà i danys a la infraestructura civil.
El col·lapse dels serveis de salut materna i neonatal
Al llarg del genocidi, l'accés de les dones a atenció per a la salut sexual i reproductiva està greument compromès a causa dels bombardejos, el desplaçament, i la destrucció de serveis d'atenció per a la salut reproductiva i la salut materna, així com a les restriccions a l'entrada d'ajuda vital i de productes d'higiene, en el context de l'anihilació del sistema d'aigua i sanejament de Gaza.
Segons l'OMS i el grup de salut, no funciona gairebé el 60% dels punts de servei sanitari, la qual cosa exerceix una enorme pressió sobre els pocs que continuen operatius i els més escassos encara que faciliten atenció obstètrica d'urgència.
Segons l'informe més recent del Ministeri de Salut, fins i tot després de l’“alto el foc” i la millora de les entrades d'ajuda, no hi ha existències del voltant del 46% dels medicaments essencials, inclosos els destinats a induir/gestionar contraccions, i tractar les hemorràgies durant el part i el postpart; així com medicaments d'anestèsia i gestió del dolor, i els que tracten infeccions i problemes respiratoris. Des de l’“alto el foc”, el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA) i les seves entitats associades han lliurat quantitats significatives de medicaments i subministraments per a la salut materna i reproductiva. No obstant això, les necessitats continuen sent significatives i només s'estan cobrint parcialment. Segons les previsions més recents de la Classificació Integrada en Fases de la Seguretat Alimentària, 37.000 dones embarassades i lactants patiran també malnutrició aguda i necessitaran tractament abans de mitjans d’octubre de 2026.
Personal mèdic entrevistat per Amnistia Internacional va afirmar que, fins i tot des de l’“alto el foc”, les dones que donaven a llum havien patit una escassetat extrema de menjar, medicaments i suplements nutricionals durant gran part de l'embaràs i en el postpart, i que la majoria de les dones que acudeixen a donar a llum a un hospital pateixen anèmia a causa de la malnutrició, i malalties transmeses per l'aigua, vaginitis i altres infeccions a causa de l'aigua contaminada i a les condicions insalubres. Amb freqüència, el personal mèdic no pot realitzar les proves necessàries a les dones a causa de la falta de material i a vegades ha hagut de recórrer a anestèsia caducada.
Segons el personal mèdic entrevistat, el genocidi israelià en curs ha causat un augment exponencial de problemes de salut materna i neonatal en els últims 29 mesos. Aquests problemes inclouen parts prematurs; bebès amb baix pes; pèrdua de pes i malnutrició de dones embarassades i lactants; ansietat prepart i depressió postpart; problemes respiratoris durant l'embaràs per l'exposició al fred i a l'augment de la contaminació; problemes respiratoris de bebès nounats per, entre altres causes, el naixement prematur, un desenvolupament pulmonar insuficient, problemes de salut de la mare durant l'embaràs i condicions precàries després del naixement, especialment durant l'època de fred.
En el departament d'obstetrícia d'Al Helou, el metge neonatòleg Nasser Bulbol va dir que el nombre d'embarassos d'alt risc que reben ha augmentat significativament pel fet que el sistema immunitari de les mares està compromès per la malnutrició: “Les condicions del desplaçament han provocat malalties infeccioses i la majoria de les dones arriben aquí amb estrès, trauma i incertesa després d'haver patit múltiples desplaçaments i perdut éssers estimats, sense poder obtenir els aliments nutritius que necessiten”.
L'hospital té 12 incubadores, sis d'elles per a vigilància intensiva neonatal, però cap d'elles està equipada amb els monitors cardiorespiratoris necessaris.
Les unitats de cures neonatals de Gaza tenen dificultats similars. Per exemple, la cap d'infermeria de la unitat de vigilància intensiva neonatal de l'hospital de Shuhada al Aqsa, a Deir al Balah, que té 24 incubadores en funcionament, va dir a Amnistia que havien hagut de reutilitzar subministraments mèdics d'un sol ús, inclosos tubs corrugats per a respiradors mecànics.
Segons el Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), les unitats neonatals de la Franja de Gaza funcionen al 150-170% de la seva capacitat, amb fins a tres nounats en cada incubadora.
L'obstrucció de la feina de les organitzacions d'ajuda internacional i la seva possible suspensió tindrà un efecte devastador en l'atenció per a la salut reproductiva i neonatal. Per exemple, Metges Sense Fronteres, una de les organitzacions humanitàries afectades, ha facilitat serveis ambulatoris prenatals i postpart crucials, així com suport a serveis hospitalaris de maternitat i neonatals per a desenes de milers de dones i bebès des que va començar el genocidi, suport nutricional per a moltes dones amb malnutrició, i tractament i suport a víctimes de violència de gènere. Medical Aid for Palestinians (MAP) presta cures neonatals, vigilància intensiva neonatal, i tractament i seguiment per a la salut reproductiva i obstètrica en dos hospitals de la Ciutat de Gaza —el d'Al Sahaba i el de la Societat Benèfica d'Amics dels Pacients— i a l'hospital de Nasser, a Khan Yunis. També ofereix assessorament i suport a víctimes de violència de gènere. Els serveis crucials que presten les organitzacions d'ajuda humanitària no seran absorbits amb facilitat per un sistema de salut ja col·lapsat, i és probable que pateixin desenes de milers de dones i, com a conseqüència, que continuï disminuint la continuïtat i la qualitat de l'atenció que rebin.
Somnis frustrats d'una maternitat segura i digna
Amnistia Internacional va parlar amb dones embarassades i lactants que vivien en centres per a persones desplaçades de la Ciutat de Gaza, Al Mawasi, la ciutat de Deir al Balah i el campament de Nuseirat. Encara que l'accés a menjar, productes d'higiene i neteja personal — inclosos compreses higièniques , xampú i sabó— ha millorat en alguna mesura des de gener de 2026, algunes dones tenen dificultats per a poder comprar aquests productes. A més, tenen accés molt limitat a aigua apta per al consum o aigua per a la llar.
La majoria de les mares recents entrevistades van dir a Amnistia Internacional que havien buscat urgentment suplements nutricionals durant l'embaràs, però havien tingut dificultats per a aconseguir-los. Moltes havien patit una pèrdua de pes significativa, i algunes havien estat diagnosticades de malnutrició i/o anèmia.
Hind*, del camp per a persones refugiades de Jabalia, gairebé totalment destruït, i que està desplaçada actualment a Al Mawasi, va donar a llum a un nen el 19 de gener de 2026. Va dir a l'organització: “Vaig perdre moltíssim pes; pesava només 43 quilos i a l'hospital de campanya on vaig donar a llum em van dir que pateixo malnutrició. El meu bebè va néixer amb una infecció pulmonar bilateral; va estar diversos dies en la unitat de vigilància intensiva i ara està una mica millor, però segueix sense poder respirar bé per si mateix i està en una incubadora. Tinc por que es posi més malalt perquè vivim en una botiga al costat del mar i està fent molt fred i no hi ha manera de mantenir-se calent. A més tinc un altre bebè de 18 mesos que també està malalt pel fred”.
Mariam*, també de 22 anys i desplaçada a Deir al Balah, mare recent amb baix pes diagnosticada de malnutrició i anèmia, va donar a llum al seu primer fill prematurament al desembre de 2025. No produeix suficient llet per a alletar i ara té dificultats per a comprar llet de fórmula i mantenir el seu bebè calent, perquè viuen en una botiga sense calefacció.
Totes les dones embarassades entrevistades per Amnistia Internacional van dir que només havien rebut cures prenatals esporàdiques, i moltes no havien pogut refugiar-se adequadament amb els seus nounats del temps excepcionalment fred i de les tempestes durant els recents mesos d'hivern. La majoria de les dones van dir a més que durant l'embaràs havien estat exposades a un nivell elevat de contaminació i especialment al fum summament contaminant de la crema de plàstics i d'altres materials perquè no tenien un altre combustible per a cuinar o escalfar aigua per a rentar-se. En les últimes etapes del seu embaràs i després d'haver donat a llum, van tenir dificultats per a bregar amb els lavabos improvisats, superpoblats i insalubres dels camps per a persones internament desplaçades on estaven refugiades.
Una infermera titulada de 24 anys embarassada de vuit mesos va dir a Amnistia Internacional que, malgrat estar anèmica, no havia pogut obtenir les injeccions de ferro que necessitava ni accedir a aliments rics en ferro i a altres vitamines durant el seu embaràs. Va dir que havia tingut un bebè que va morir a mitjans de 2024 d'una infecció després de no rebre tractament mèdic adequat i que el seu marit va perdre la vida en un atac prop de la seva casa just abans que ella sabés del seu embaràs actual. Va descriure la misèria de viure en una botiga estant embarassada, sentint-se malalta tot el temps pel fred i amb dificultats per a accedir als lavabos. Li preocupa com mantenir al nadó a resguard de virus a la seva botiga plena de sorra i bestioles, i comprar bolquers, roba de bebè i compreses higièniques per a ella en el postpart.
Maysoun Abu Bureik, llevadora cap de l'hospital d'Al Awda, també va descriure la càrrega emocional que sofreixen les mares recents:
“El pitjor és quan has d'ajudar a una mare que ha perdut al seu marit o a la seva família. No hi ha res que puguis dir o fer per a ajudar-la. Ha de portar la seva casa, ha de ser el suport emocional del seu nadó quan ella mateixa necessita desesperadament suport emocional, i en la seva majoria no té una llar adequada a la qual tornar”.
La interrupció del tractament per al càncer i les evacuacions mèdiques
Les autoritats israelianes continuen controlant i dificultant greument el procés de les evacuacions mèdiques tot i que més de 18.500 persones palestines de Gaza necessiten un tractament urgent el qual no tenen allà, en gran manera a causa de la destrucció per Israel del sistema d'atenció mèdica. Les evacuacions mèdiques a Cisjordània, inclosa Jerusalem Oriental, estan gairebé totalment prohibides des del 7 d'octubre de 2023.
Des de la reobertura parcial del pas fronterer de Rafah el 2 de febrer de 2026, l'ONU i organitzacions associades han donat suport a l'evacuació mèdica de 289 persones palestines —juntament amb les seves famílies— a través dels passos fronterers de Rafah i Kerem Shalom. Encara que hi ha un embull de factors burocràtics i procedimentals que pot alentir el procés d'evacuació mèdica, una raó important de l'obstrucció continuen sent les severes restriccions i demores imposades per les autoritats israelianes, que inclouen un procés d'aprovació arbitrari, poc precís i llarg que ha causat morts evitables i un enorme patiment. Aquest procés està detingut totalment des del començament de l'ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l'Iran.
Entre les persones més afectades per l'obstrucció de les evacuacions mèdiques estan les pacients de càncer de mama. Les vuit pacients de càncer de mama entrevistades per Amnistia Internacional van dir que el seu tractament s'havia vist afectat per l'escassetat de subministraments mèdics, inclosos medicaments de quimioteràpia. Durant els períodes de bombardejos intensos, els hospitals també van haver de donar prioritat a les lesions traumàtiques urgents.
Una infermera va dir a Amnistia Internacional: “No hi ha cap hospital a Gaza que ofereixi actualment radioteràpia. També tenim una greu escassetat d'equips de diagnòstic. No hi ha suficients aparells de ressonància magnètica operatius en tota Gaza. L'absència de diagnòstics anteriors també fa que hàgim de continuar endevinant, la qual cosa posa en perill la vida de les pacients i redueix l'eficàcia del nostre tractament”.
En el seu Panorama Global Humanitari, l'Oficina de Nacions Unides per a la Coordinació d'Assumptes Humanitaris (OCHA) va confirmar que les autoritats israelianes consideren que alguns equips de laboratori i articles necessaris per a fer diagnòstics i tècniques d'imatge són de “doble ús” i els han prohibit.
Un membre del personal d'ajuda humanitària d'una de les 37 organitzacions donades de baixa va dir a Amnistia Internacional que, a la fi de febrer de 2026, ja havien rebutjat a més de 1.000 pacients per malalties no transmissibles com el càncer perquè no se'ls havia permès introduir subministraments mèdics a Gaza des que va començar l'any.
Iman*, una dona que rep tractament per al càncer a l'hospital d'Al Helou de la Ciutat de Gaza, va dir que les seves sessions de quimioteràpia s'havien retardat dues vegades perquè no tenien els medicaments necessaris: “Quan tinc la sort de rebre quimioteràpia, dormo aquí un o dos dies per a recuperar-me, però després haig de tornar a la meva botiga, on haig de beure aigua que no està neta, dutxar-me amb aigua que no està neta, encara que el pitjor de tot és que no puc dormir ni descansar. Em van diagnosticar càncer de mama l'any passat i des de llavors he estat desplaçada en quatre ocasions. Ni tan sols podia moure'm, però també havia de portar als meus fills. La combinació de desplaçament i malaltia et mata. El meu nom està en la llista de persones evacuades per raons mèdiques, així que només estic esperant”.
Nisrine, de 49 anys i mare de set fills que va ser diagnosticada d'un tumor en el lòbul frontal, va explicar a Amnistia Internacional que, a més del seu diagnòstic de càncer, la seva mare i els seus germans van morir en un atac aeri israelià i la seva casa a Shuja’*iya va quedar destruïda: “Vaig caure en una depressió severa. El desplaçament constant et va llevant la vida; t'esgota. El més dur és haver de començar de zero cada vegada. Per a nosaltres és encara pitjor perquè ja estem esgotades físicament”.
Hani Ayyash, exdirector de les consultes ambulatòries de l'Hospital de l'Amistat Turca-Palestina de la Ciutat de Gaza, l'únic centre especialitzat en oncologia a tota la Franja de Gaza, va haver d'anar-se del seu hospital a l'octubre de 2023 després d'un intens bombardeig. L'exèrcit israelià va utilitzar posteriorment aquest hospital com a base militar i va volar algunes de les seves instal·lacions al març de 2025.
“Perdre l'Hospital de l'Amistat ens va afectar molt perquè era, amb diferència, el centre oncològic més avançat de Gaza. Tampoc vam poder recuperar cap equip de l'hospital”, ha dit Hai Ayyash.
Les autoritats israelianes han d'eliminar les seves restriccions il·legítimes i arbitràries a l'assistència humanitària, inclosos medicaments i equips mèdics, productes i serveis essencials, i la seva obstrucció de les evacuacions mèdiques. Han de garantir una via d'evacuació efectiva i fiable a les altres parts del Territori Palestí Ocupat (TPO), inclosa Jerusalem Oriental, i a Israel. El govern israelià també ha d'eliminar les restriccions a les evacuacions mèdiques fora del TPO quan siguin necessàries, i garantir que les persones evacuades poden retornar després de finalitzar el seu tractament si així ho desitgen. Així mateix han de permetre l'entrada immediata de subministraments i equips de diagnòstic per imatge i laboratori, especialment els necessaris per al diagnòstic precoç del càncer i altres malalties.
“Les dones de Gaza mantenen unides famílies i comunitats en condicions concebudes per a fer-los fallida. Són les mestres que escolaritzen nens i nenes en tendes, les metgesses i infermeres que treballen en hospitals de campanya sovint sense salari, i les cuidadores que lluiten incansablement per a mantenir viva l'esperança enmig del genocidi. La seva valentia suscita un enorme respecte i és una inspiració per a tota la humanitat”, va dir Agnès Callamard.
“Aquesta catàstrofe provocada per l'ésser humà que hem presenciat tots i totes en les nostres pantalles ha causat un patiment enorme. La nostra acció i el nostre suport ja haurien d'haver-se produït. Hem de donar suport amb fermesa a les dones i les nenes palestines de Gaza i demanar, una vegada més, als Estats que prenguin mesures significatives per a posar fi al genocidi d'Israel i a la seva ocupació il·legal, la qual cosa inclou garantir que les dones i les nenes tinguin accés als seus drets fonamentals, i assegurar un futur en el qual tota la població palestina pugui viure amb dignitat”.
Els Estats han d'adoptar mesures pràctiques per a exercir pressió diplomàtica i econòmica sobre Israel amb l’objectiu que posi fi als seus atacs en curs, aturant totalment el seu bloqueig il·legal, i permeti actuar amb llibertat i seguretat a les organitzacions humanitàries. Han d'assegurar l'accés a l'atenció per a la salut materna i reproductiva essencial, i augmentar el suport a uns serveis que protegeixin els drets econòmics i socials de les dones i el finançament d'aquests serveis i de les organitzacions liderades per dones de Gaza.
*Algunes de les dones han estat identificades amb pseudònims a petició pròpia.*