Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

@ Rafael Henrique/SOPA Images/LightRocket via Getty Images

Blog

Què ens juguem a la COP28 de Dubai?

Claudia Harris (Comunicació),

La COP28, l'esdeveniment anual sobre canvi climàtic de les Nacions Unides, s'està duent a terme a Dubai, Emirats Àrabs Units, des del 30 de novembre fins al 12 de desembre. Aquesta trobada reunirà representants de 198 Estats i parts amb l'objectiu d'abordar la creixent amenaça global del canvi climàtic, alhora que examinarà també l'historial de drets humans Emirats Àrabs Units, el país amfitrió.

A la COP21 de París el 2015 es va acordar entre els països l'objectiu de limitar l'escalfament global per a aquest segle a 1,5 °C per sobre dels nivells preindustrials. No obstant això, ja ens trobem a tocar dels 1,4 °C i les projeccions del Grup Intergovernamental d'Experts sobre Canvi Climàtic indiquen que el clima mundial podria augmentar almenys 2,8 °C per a l'any 2100, amb conseqüències catastròfiques per a milers de milions de persones i els ecosistemes.

La concentració de gasos d'efecte hivernacle, provinents principalment de la producció i la crema de combustibles fòssils, es troba en nivells sense precedents i segueix en augment. Molts països manquen de recursos suficients per a mitigar els danys i adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic, afectant directament els drets fonamentals de la població. Segons els drets humans i l'Acord de París de 2015, els Estats amb ingressos més alts tenen l'obligació de donar suport a aquestes nacions afectades.

La crisi climàtica genera un món menys igualitari, impactant de manera desproporcionada a grups que ja enfronten discriminació i desigualtats estructurals. Això inclou dones, nens, pobles indígenes i persones amb discapacitat, més vulnerables a l'efecte del canvi climàtic. Els països desenvolupats han d'assumir la responsabilitat de les seves accions, ja que han estat els principals causants de la crisi climàtica.

És essencial que, durant la COP28, els Estats acordin una transició gradual i equitativa cap a fonts d'energia sostenibles. Els líders governamentals i empresarials han d'intensificar els seus esforços per a frenar la producció de combustibles fòssils, incompatible amb els drets humans i l'objectiu de limitar l'escalfament global.

La promesa de permetre "diferents veus" a la COP28 destaca les limitacions dels Emirats Àrabs Units en drets humans. Aquest fòrum ha de ser un espai on es respectin la llibertat d'expressió i la manifestació pacífica. La societat civil, pobles indígenes i comunitats afectades han de participar sense temor, i la crítica a polítiques, incloses les dels Emirats Àrabs Units, ha de ser lliure.

Els Emirats Àrabs Units, un dels principals productors de petroli, s'oposen a abandonar ràpidament els combustibles fòssils. El president de la COP28, Sultan al Jaber, també és el director executiu d'ADNOC, l'empresa estatal de petroli i gas, la qual cosa planteja un evident conflicte d'interessos. Amnistia Internacional insta Al Jaber a renunciar al seu càrrec a ADNOC, considerant que aquest conflicte amenaça l'èxit de la COP28 i reflecteix la influència del lobby dels combustibles fòssils en la política i la conferència.

Les conseqüències ja es veuen avui

En la comunicació sobre el canvi climàtic, és fonamental adoptar una perspectiva que guïi les accions i eviti malentesos. Evitar l'ús de terminis concrets és crucial, ja que aquests poden generar por o una falsa impressió que hi ha temps per actuar en el futur. Cal entendre que el canvi climàtic és una amenaça actual que impacta directament els drets humans avui dia, en l'actualitat. A més, és essencial no limitar la discussió a projeccions futures. El canvi climàtic ja té repercussions concretes avui, i cal posar èmfasi en aquest aspecte per despertar la consciència sobre la immediatesa de les accions necessàries. No centrar-se exclusivament en el consum individual és clau; la responsabilitat ha de ser col·lectiva i les solucions han de ser unificades, evitant culpar únicament el consumidor individual.

En l'ús del llenguatge, és important exercir cautela amb el llenguatge de crisi. Evitar termes fatalistes i utilitzar adequadament expressions com "crisi climàtica" per transmetre la gravetat del problema sense generar desesperança. Cal reconèixer i valorar el treball dels grups en primera línia, com els pobles indígenes i les dones, que contribueixen directament a les solucions del canvi climàtic.

Finalment, no només s'ha de posar èmfasi en la protecció del medi ambient, sinó que també cal centrar-se en les desigualtats i el cost humà de la crisi climàtica. La narrativa ha d'incloure una comprensió completa dels impactes socials i econòmics, anant més enllà de la mera protecció ambiental. Adoptar aquest enfocament integrat pot conduir a una comprensió més àmplia i, per tant, a accions més efectives enfront del canvi climàtic

Amnistia Internacional vol una lluita contra la crisi climàtica que sigui justa i respectuosa amb els drets humans, i que tingui una participació significativa dels més afectats i evitar les polítiques basades en el consum excessiu dels rics. És necessari actuar amb urgència en l'eliminació gradual de combustibles fòssils i els subsidis a aquests per a mitigar efectivament la crisi climàtica. Els Estats han d'actuar urgentment, alhora que respecten i protegeixen els drets humans, ja que la inacció o una acció inadequada pot portar a un món amb desigualtats basades en supremacia ecològica i privilegis de classes altes. Amnistia Internacional fa també una crida a tots aquells països responsables a liderar la reducció d'emissions i a donar suport a països en desenvolupament amb fons i tecnologia.