El món se situa a tocar d'una perillosa nova era impulsada pels atacs de poderosos Estats, corporacions i moviments antidrets contra el multilateralisme, el dret internacional i els drets humans, ha advertit avui Amnistia Internacional en ocasió del llançament del seu Informe Anual: La situació dels drets humans en el món. Estats, organismes internacionals i la societat civil han de rebutjar la política de l'apaivagament i resistir-se de manera col·lectiva a aquests atacs per impedir que aquest nou ordre s'imposi, afirma l'organització en la seva avaluació de la situació dels drets humans en 144 països. 

“Ens enfrontem al moment més difícil de la nostra època. La humanitat pateix l'atac de moviments transnacionals antidrets i de governs depredadors decidits a imposar el seu domini mitjançant guerres il·lícites i descarats xantatges econòmics”, ha afirmat la secretària general d'Amnistia Internacional, Agnès Callamard.

“Amnistia Internacional fa anys que denuncia la desintegració gradual dels drets humans a tot el món, advertint de les conseqüències de la flagrant vulneració de les normes per part de governs i actors empresarials. També hem demostrat una vegada i una altra com les dobles morals i el compliment selectiu del dret internacional han afeblit el sistema i la rendició de comptes multilaterals.”

“La diferència fonamental d'aquest moment és que ja no parlem d'una erosió en els marges del sistema. Es tracta d'un atac directe als fonaments dels drets humans i l'ordre internacional basat en normes, perpetrat pels actors més poderosos amb l'objectiu d'aconseguir control, impunitat i beneficis.” 

“El conflicte que s'intensifica al Pròxim Orient és resultat d'aquesta deriva cap a la il·legalitat. Després dels primers atacs il·legals d'Israel i els Estats Units, que violaven la Carta de l'ONU i van desencadenar les represàlies indiscriminades de l'Iran, el conflicte s'ha convertit ràpidament en una guerra oberta contra la població civil i les infraestructures civils, agreujant el patiment, ja terrible, de la població de tota la regió. Ara s'estén a països del món sencer, impactant contra poblacions de molts llocs i amenaçant els mitjans de vida de milions de persones. És el que passa quan les normes, el marc jurídic i les institucions que amb tant d'esforç es van construir per a salvaguardar la humanitat s'eliminen amb l'objectiu de dominar.”

“L'Informe Anual 2025 d'Amnistia va més enllà del simple advertiment d'un col·lapse imminent: en documenta un que ja està en marxa i n’exposa les devastadores conseqüències per als drets humans, l'estabilitat global i les vides de milions de persones el 2026 i en anys futurs. Demana als Estats de tot el món que rebutgin urgentment la política d'apaivagament adoptada el 2025 i es resisteixin amb paraules i actes a la construcció d'un ordre mundial depredador.”

Els atacs depredadors acceleren la destrucció del dret internacional

L'informe La situació dels drets humans en el món, igual que la documentació que Amnistia Internacional ha publicat enguany, descriu crims de dret internacional generalitzats i atacs creixents al sistema de justícia internacional que danyen greument els fonaments que sustenten els drets humans a tot el món.

Israel ha continuat amb el genocidi que perpetra contra la població palestina a Gaza, tot i l’alto el foc acordat l’octubre de 2025, i manté un sistema d’apartheid, alhora que accelera l’expansió d’asentaments il·legals a la Cisjordània ocupada, inclosa Jerusalem Oriental, i avança cap a l'annexió. Les autoritats israelianes han permès o han fomentat cada vegada més que els colons ataquin i terroritzin impunement la població palestina, i autoritats destacades han lloat i glorificat la violència contra la població palestina, inclosos les detencions arbitràries i la tortura de persones detingudes.

Els Estats Units han perpetrat més de 150 execucions extrajudicials bombardejant embarcacions al Carib i el Pacífic, i han dut a terme un acte d’agressió contra Veneçuela el gener de 2026. Rússia ha intensificat els atacs aeris contra infraestructures civils fonamentals d’Ucraïna, mentre que l'any passat l'exèrcit de Myanmar va utilitzar parapents motoritzats per a llançar munició explosiva sobre pobles, en atacs que van provocar desenes de víctimes mortals civils, entre les quals nens i nenes.

La Unió dels Emirats Àrabs ha agreujat el conflicte al Sudan en subministrar armament avançat xinès a les Forces de Suport Ràpid, que, després de 18 meses d’assetjament, l’octubre de 2025 van prendre el control de la ciudat d’El Fasher i van cometre homicidis massius de civils i actes de violència sexual. A la República Democrática del Congo, el grup armat M23 va prendre el control de les ciutats de Goma i Bukavu amb el suport actiu de Ruanda, matant il·legítimament civils i torturant persones detingudes. 

A principis de 2026, l'ús il·legítim de la força contra l'Iran per part dels Estats Units i Israel, en violació de la Carta de l'ONU, ha provocat atacs iranians de represàlia contra Israel i països del Consell de Cooperació per als Estats Àrabs del Golf, mentre que Israel, per part seva, ha incrementat els seus atacs contra el Líban. Des de la mort de més de 100 nens i nenes en un atac il·lícit dels Estats Units contra una escola a l’Iran, als devastadors atacs de totes les parts contra infraestructures energètiques, el conflicte ha posat en perill la vida i la salut de milions de civils i amenaça de causar danys de gran magnitud, previsibles i a llarg termini al medi ambient i a la població civil, que tindran impacte sobre l'accés a l'energia, l'atenció sanitària, l'alimentació i l'aigua en una regió ja turbulenta, i més enllà.

A l'Afganistan, els talibans van intensificar les polítiques depredadores contra la població femenina amb més prohibicions que les excloïen de l'educació, el treball i la llibertat de circulació, mentre que a l'Iran, les autoritats van massacrar manifestants el gener de 2026 en la que probablement ha estat la repressió més letal en dècades.

Els Estats Units, Israel i Rússia van erosionar encara més els mecanismes internacionals de rendició de comptes l'any passat, en particular el Tribunal Penal Internacional (TPI). El govern de Trump va imposar sancions a personal del TPI, a organitzacions que hi col·laboren i a la relatora especial de l’ONU sobre el Territori Palestí Ocupat, mentre que els tribunals russos van emetre ordres de detenció contra alts càrrecs d'aquest organisme. Diversos Estats més es van retirar o van anunciar la intenció de retirar-se de l'Estatut de Roma i de tractats que prohibeixen les bombes de dispersió i les mines terrestres antipersones. 

La immensa majoria dels Estats no han volgut o no han pogut denunciar sistemàticament els actes depredadors dels Estats Units, Rússia, Israel o la Xina, ni buscar solucions diplomàtiques. La Unió Europea i la majoria dels Estats d'Europa han mantingut una actitud apaivagadora respecte als atacs dels Estats Units contra el dret internacional i els mecanismes multilaterals. No han actuat amb decisió per aturar el genocidi d'Israel ni per a posar fi a les transferències irresponsables d'armes i tecnologia que fomenten els crims de dret internacional a tot el món. Tampoc han estat disposats a promulgar lleis de bloqueig per a protegir a qui el govern nord-americà havia imposat sancions, inclosos jutges i fiscals del TPI. Itàlia i Hongria van declinar detenir persones contra les quals el TPI PI havia dictat ordres de detenció i que eren en el seu territori, mentre que Alemanya, França i Polònia van donar a entendre que farien el mateix.

“Molts dirigents mundials s'han mostrat excessivament submisos davant els atacs contra el dret internacional i el sistema multilateral. No hi ha excusa per al seu silenci i la seva inacció. És una actitud moralment reprovable que no portarà més que el replegament, la derrota i l'eliminació de dècades d'avenços en matèria de drets humans que tant van costar d’aconseguir. Apaivagar els agressors és atiar un foc que acabarà cremant-nos a tots i incendiant el futur de les generacions que vindran”, ha declarat Agnès Callamard.

“Pot ser que hi hagi qui tingui la temptació de descartar el sistema construït en els últims 80 anys per considerar que no va ser més que una il·lusió. Això és ignorar els assoliments, aconseguits amb gran esforç, perquè es reconeguin els drets universals, l'adopció de múltiples pactes i convencions internacionals i de lleis nacionals que protegeixen de la discriminació racial i la violència contra les dones, consagrant els drets de treballadors i treballadores i sindicats, i reconeixent els drets de les persones indígenes. És oblidar que la decisió dels Estats de donar suport a la Carta de l'ONU i la Declaració Universal de Drets Humans ha fet que s'abordi la pobresa, es reforcin els drets reproductius i es faci justícia.” 

“Els depredadors polítics i econòmics, i els qui els faciliten les coses, estan sentenciant la fi del sistema multilateral no perquè sigui ineficaç, sinó perquè no està al servei de la seva hegemonia i control. La resposta no és proclamar que el sistema és una quimera o que no hi ha manera d'arreglar-lo, sinó afrontar-ne els fracassos, posar fi a la seva aplicació selectiva i continuar transformant-lo perquè sigui plenament capaç de defensar totes les persones amb la mateixa determinació. 

L’agreujament dels atacs contra la societat civil es propaga pel món

El 2025 es va intensificar la proliferació d'atacs contra la societat civil i els moviments socials, i els esforços per a silenciar i despullar de poder organitzacions i persones defensores dels drets humans i dissidents van ser constants i es van estendre per gairebé tot arreu.

Les autoritats del Nepal i de Tanzània no van tenir objeccions a utilitzar mitjans letals de manera il·lícita per a reprimir protestes en què s'expressaven reivindicacions polítiques i socioeconòmiques. Els governs de l'Afganistan, la Xina, Egipte, els Estats Units, l'Índia, Kènia i Veneçuela, entre altres, també van reprimir violentament protestes, van criminalitzar la dissidència mitjançant lleis antiterroristes i de seguretat, o van utilitzar tàctiques policials abusives i van perpetrar desaparicions forçades o execucions extrajudicials.

Al Regne Unit, les autoritats van prohibir Palestine Action —xarxa de protesta d'acció directa dirigida fonamentalment contra les empreses fabricadores d'armes israelianes i les seves subsidiàries— en aplicació de lleis antiterroristes excessivament àmplies, i van detenir més de 2.700 persones per oposar-se pacíficament a aquesta prohibició. El Tribunal Superior del Regne Unit va declarar il·legal la prohibició el febrer de 2026, una decisió que el govern ha recorregut.

Les autoritats turques han detingut centenars de persones que protestaven pacíficament després de la detenció d’Ekrem İmamoğlu, alcalde d’Istambul i candidat presidencial, una de les més de 400 persones que s'enfronten a accions judicials per motius polítics sota presumptes càrrecs de corrupció.

Les autoritats estatunidenques van llançar una campanya de repressió il·legítima de persones migrants, refugiades i sol·licitants d'asil, fent un ús innecessari i excessiu de la força, els perfils racials, la detenció arbitrària i pràctiques que constituïen tortura i desaparició forçada. A l’Amèrica Latina, països com l’Equador, El Salvador, Nicaragua, Paraguay, el Perú i Venezuela van adoptar o reformar marcs jurídics que imposen controls desproporcionats a les organitzacions de la societat civil i afecten directament la seva capacitat de funcionar, accedir a recursos, fer costat a comunitats i defensar els drets humans. 

Molts governs, amb l'ajuda d'actors empresarials, van utilitzar programari espia i censura digital per a restringir la llibertat d'expressió i el dret a la informació. Les autoritats dels Estats Units van utilitzar eines de vigilància impulsades per intel·ligència artificial contra estudiants no nord-americans que expressaven solidaritat amb la població palestina, arrestant-los i deportant-los. El govern de Sèrbia va emprar programari espia i eines d'anàlisi forense digital contra estudiants que es manifestaven, periodistes i la societat civil. Les autoritats de Kènia van emprar sistemàticament tàctiques de repressió facilitades per la tecnologia, com ara intimidació en línia, amenaces, incitació a l'odi i vigilància il·legal, per a sufocar les protestes encapçalades per joves.

Alemanya, els Estats Units, el Canadà, França i el Regne Unit, entre altres països, van anunciar o van aprovar retallades dràstiques en els pressupostos d'ajuda internacional, fins i tot sabent que probablement aquesta mesura tindria com a conseqüència milions de morts evitables, i en diversos casos ho van fer al mateix temps que es comprometien a augmentar massivament la despesa militar. Això ha tingut un impacte catastròfic en els esforços de les ONG per a aconseguir avenços en la llibertat de premsa, la resiliència climàtica i la justícia de gènere, protegir les persones refugiades, migrants i sol·licitants d'asil, i proporcionar atenció sanitària i accés als drets sexuals i reproductius. 

Molts Estats van continuar resistint-se a posar fre a les agressives pràctiques d'evasió i frau fiscals de milmilionaris i gegants empresarials mentre reduïen encara més els límits al poder de les empreses. Als Estats Units, les demandes estratègiques contra la participació pública van tenir un efecte intimidatori sobre la societat civil. En una d'aquestes demandes, el tribunal va condemnar Greenpeace a pagar a una empresa de combustibles fòssils 660 milions de dòlares, quantitat que després es va reduir a 345 milions. 

En un context dominat per les afirmacions del president dels Estats Units segons les quals el canvi climàtic és “un frau”, els governs van quedar molt lluny d’abordar afers com ara els desplaçaments provocats pel canvi climàtic, la transició equitativa per a l'abandonament dels combustibles fòssils, o l'augment suficient dels fons per a l'acció climàtica, ni tan sols quan el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient va advertir que el món s'encamina a assolir els 3°C per sobre dels nivells preindustrials per a l’any 2100. 

“Quina alternativa ofereixen els pinxos i depredadors a l'imperfecte experiment global que tan obstinats estan a destruir? L'ordre mundial que proposen dona l'esquena a la justícia racial, de gènere i climàtica, i se’n burla; tracta la societat civil com un enemic comú i rebutja la solidaritat internacional. Es basa a silenciar la dissidència, instrumentalitzar el Dret i deshumanitzar els qui consideren “els altres”. La seva visió del món no es basa en el respecte per la nostra humanitat comuna, sinó en la força militar, el domini comercial i l'hegemonia tecnològica. És, en definitiva, una visió sense cap mena de brúixola moral”, ha afirmat Agnès Callamard. 

Les persones que protesten, la societat civil i els organismes internacionals lideren els esforços per resistir, combatre i transformar

Sense fer-se enrere davant l'adversitat, milions de persones a tot el món es resisteixen a la injustícia i les pràctiques autoritàries. 

El 2025, les protestes del moviment Gen Z es van estendre per una dotzena de països, com Indonèsia, Kènia, Madagascar, el Marroc, el Nepal i el Perú; a més, unes 300.000 persones van desafiar a Hongria la prohibició de l’Orgull de Budapest per a defensar els drets LGBTI. A principis de 2026, des de Los Angeles fins a Minneapolis hi ha hagut manifestants organitzant-se carrer per carrer contra l'aplicació als Estats Units del control d'immigració en operacions violentes i de marcat caràcter militar.

L'any passat es van propagar per tot el món manifestacions multitudinàries contra el genocidi perpetrat per Israel i organitzacions humanitàries de més de 40 països van organitzar flotilles per a demostrar solidaritat amb la població palestina. Es va expandir l'activisme global contra el flux d'armes a Israel i, a Espanya, França, Grècia, Itàlia, el Marroc i Suècia, el personal portuari va tractar d'interrompre les rutes de transport d'armes. L'activisme i la pressió legal també van fer que diversos estats restringissin o prohibissin les exportacions d'armes a Israel.

Si bé molts governs van adoptar una actitud d'apaivagament davant els atacs a la justícia internacional, diversos Estats i organismes van anar contracorrent, mostrant el seu compromís amb el multilateralisme i l'estat de dret. Un número creixent, com ara Espanya, va reconèixer que Israel cometia genocidi i diversos països van ingressar en el Grup de la Haia, un col·lectiu decidit a fer que Israel rendeixi comptes per les seves violacions del dret internacional i van coadjuvar a la causa de Sud-àfrica contra Israel davant el Tribunal Internacional de Justícia (CIJ). 

Filipines va entregar l'expresident Rodrigo Duterte al TPI perquè s'enfrontés als càrrecs del crim de lesa humanitat d'assassinat, i el TPI va dictar ordres de detenció contra dos dirigents talibans per persecució per motius de gènere. El Consell d'Europa i Ucraïna van acordar establir el Tribunal Especial per al Crim d'Agressió contra Ucraïna i, a la República Centreafricana, un tribunal híbrid va dictar sentència condemnatòria contra sis exmembres d'un grup armat per crims de guerra i de lesa humanitat. 

El Consell de Drets Humans de l'ONU va establir un mecanisme independent d’investigació per a l’Afganistan, així com una missió de determinació dels fets i una Comissió d’Investigació sobre l’est de la República Democràtica del Congo, i va ampliar el mandat de la missió de determinació dels fets sobre l’Iran. Es van aconseguir avenços considerables en l’elaboració d’una convenció vinculant de l’ONU sobre fiscalitat, i la CIJ i la Cort Interamericana de Drets Humans van emetre opinions consultives en què van confirmar l'obligació dels Estats de respondre als danys climàtics atenent els drets humans.

El 2026 ha augmentat el nombre d'Estats que han començat a denunciar les pràctiques autoritàries i els atacs contra l'ordre basat en normes, destacant especialment el posicionament del govern d'Espanya, però aquestes crides han de comptar amb el suport d’una actuació decidida i sostinguda.

“Des dels carrers de les ciutats als fòrums multilaterals, el 2025 van donar-se impressionants mostres de resistència i solidaritat per part de manifestants, figures diplomàtiques, líders polítics i moltes altres persones a tot el món. Hem de basar-nos en el seu exemple i el seu valor i forjar aliances sòlides per a tornar a imaginar, a construir i a centrar l'ordre global al voltant dels drets humans, l'estat de dret i els valors universals”, ha manifestat Agnès Callamard.

“Que 2026 sigui l'any en què afirmem la nostra capacitat d'acció i demostrem que no som simples espectadors de la història; també l'escrivim. Així que, pel bé de la humanitat, és hora de fer història en drets humans.”