Javier Bernardo/AP/Alamy
El 24 de juny de 2022 fins a vuit violacions dels drets humans es van poder presenciar en la tragèdia més gran dels darrers trenta anys a la frontera d'Espanya i el Marroc a Melilla. L'incident va deixar 37 morts confirmades, 77 persones desaparegudes i 470 devolucions sumàries. Els països d'Europa tendeixen a veure’s com els exemples a seguir pel que fa al respecte i la defensa els drets humans. Però realment és ètica aquesta etiqueta quan es deixen transcórrer aquests incidents sense prendre cap mena de responsabilitat ni acció?
El nom Django potser et sona de la pel·lícula de Tarantino de fa uns quants anys, però els aficionats de la literatura sudanesa coneixeran el nom per la novel·la de l'autor Abelaziz Baraka Sakin. La novel·la relata com els Django (els treballadors agrícoles maltractats a Sudan) es rebel·len i lluiten pels seus drets. Molts sudanesos durant la tirania d’Omar Al-Bashir, inspirats pels Django, també van rebel·lar-se en contra del govern d’Al-Bashir.
És per això que en els carrers de Nador, ciutat que fa frontera junt amb Melilla dels dos estats mediterranis, es poden trobar grafits de Django escrits en àrab (جانغو). Perquè els sudanesos que es troben allà (com també les persones de Sudan del Sud o Txad) segueixen lluiten pels seus drets. Aquest cop específicament pel seu dret a la protecció internacional. Una cosa que els ha sigut denegada en tots els països que han trepitjat per arribar a la frontera espanyola, on es van trobar tres quarts del mateix.
Què va passar exactament?
Dies abans de l'incident les forces marroquines van començar a confiscar i cremar les pertinences dels refugiats. És per aquest motiu que al voltant de 2.000 persones es van mobilitzar cap a la frontera. Allà van ser rebuts per gasos lacrimògens del bàndol espanyol, pedregades del bàndol marroquí i bales de goma de tots dos. L'incident va acabar amb una estampida que va posar fi a la vida de més de 30 persones. Les autoritats en lloc de proporcionar assistència medica, van començar a donar cops amb la porra a les persones esteses a terra per verificar si havien mort o no. Les autoritats del Marroc no van deixar que els primers auxilis accedissin a la zona fins dues hores després de l'incident i les espanyoles van negar l'entrada de la Creu Roja en tot moment. El dret a la vida, el dret a la integritat física i maltractaments a persones sota custòdia, el tracte cruel, inhumà i degradant, l'ús excessiu de la força, la violació del principi de no devolució, el dret a sol·licitar asil, el dret a una investigació eficaç i oportuna i el dret a la llibertat personal van ser tots violats pels dos bàndols. Un s'esperaria que davant una tragèdia de drets humans com aquesta la resposta dels governs dels dos estats implicats fos una que estigués a l'alçada de la severitat de la situació. Però res més lluny de la realitat.
El govern d'Espanya va renunciar a qualsevol mena de culpabilitat perquè l'incident d'acord amb els seus paràmetres va transcórrer en territori marroquí, unes afirmacions que van ser desacreditades després del documental de la BBC i la subseqüent visita de diversos representants de partits polítics espanyols. Tot i així, mesos després que la realitat fos descoberta, no va haver cap canvi en la conducta de les autoritats ni del protocol establert.
Vida després de l'incident
No són poques les famílies que es pregunten on són els seus fills, nets o pares. Sense saber res del seu parador en els últims mesos. Unes quantes han perdut l'esperança de poder algun dia tornar a parlar-hi i d’alguns fins i tot ja en sabem el destí mortal en veure les seves cares asfixiades a les notícies.
Els supervivents del desastre del 24 de juny a Melilla no es donen per vençuts. No és característic dels Django. S'han resistit a les dures represàlies del seu govern i seguiran fent el mateix a fora. Molts tenen somnis i objectius a complir, sent probablement el més important aconseguir que es respectin els seus drets humans. Si tant asseguren els països europeus que combaten les violacions dels drets humans, per què no comencen donant un cop de mà en lloc d'obstaculitzar? Estaria bé guanyar-nos les medalles que ens posem.
