Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Marroc / Espanya: Agonia per a les famílies de les persones desaparegudes i mortes a Melilla mentre continua l'encobriment

Siluetes en record de les víctimes de la tragèdia de Melilla en una protesta a Vigo (Galícia) el 20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades. Foto: AI
  • Hi ha encara almenys 22 cossos no identificats a la morgue al Marroc.
  • Activistes d'Amnistia Internacional se sumaran demà a Melilla a la '1a Marxa per la Justícia 24J'.

“Les famílies de les persones mortes o en parador desconegut estan atrapades en la incertesa mentre l'aparent encobriment de les autoritats espanyoles i marroquines obstaculitza els intents d'esbrinar el que va passar als seus éssers estimats i els seus esforços per a obtenir justícia, veritat i reparació”, ha declarat Amnistia Internacional la vigília del primer aniversari dels successos mortals ocorreguts a la frontera de l'enclavament espanyol de Melilla.

Almenys 37 persones van morir després que prop de 2.000 persones migrants i refugiades subsaharianes intentessin entrar a Espanya des del Marroc el 24 de juny de 2022. Continuen en parador desocnegut almenys altres 76. Les autoritats d'Espanya i el Marroc no han fet fins ara una investigació efectiva i independent, la qual cosa deixa desenes de famílies en una situació d'angoixa.

“Quan es compleix un any de la massacre de Melilla, les autoritats espanyoles i marroquines no només continuen negant qualsevol responsabilitat, sinó que frustren els intents d'esbrinar la veritat. Continua havent-hi cadàvers en una morgue i en tombes, i es bloquegen els esforços per a identificar les persones mortes i informar-ne els familiars”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Les barreres a la veritat i la justícia són també un reflex del tracte nociu que continua infligint-se a causa de la raça i la condició migratòria. Així i tot, mentre s'esvaeix l'esperança de trobar vives les 76 persones en parador desconegut, l'exigència a les autoritats que estableixin la veritat i garanteixin justícia per a les víctimes i les seves famílies és cada vegada més potent.”

Un any després de la tragèdia, les autoritats no han fet cap intent de repatriar les restes de les víctimes i almenys 22 cossos segueixen en una morgue al Marroc. Les autoritats d'Espanya i el Marroc no han facilitat una llista completa de noms de les víctimes i de les causes de la seva mort, ni tampoc imatges de les càmeres de vigilància que podrien servir de base per a una investigació. A més, no han investigat adequadament accions que constitueixen crims de dret internacional i violacions de drets humans, ni tampoc el racisme i la discriminació a la frontera.

Les autoritats espanyoles es van negar a obrir una investigació independent i, al desembre de 2022, la fiscalia va arxivar la seva investigació sobre les morts al·legant que no havien trobat indicis de conducta delictiva per part de les forces de seguretat espanyoles.

Les autoritats marroquines, per part seva, no han obert cap investigació sobre l'ús de la força pels seus agents de fronteres i han fet pràcticament impossible que famílies i ONG busquin les persones en parador ignorat i a les mortes. Les peticions d'informació remeses per escrit per Amnistia Internacional als governs marroquí i espanyol no han rebut fins ara resposta.

Mentrestant, les autoritats espanyoles han continuat duent a terme pràctiques il·legals a les fronteres, com ara expulsions col·lectives, en les quals sovint es fa ús excessiu de la força. En el costat marroquí de la frontera, a conseqüència de la cooperació entre els dos països, les autoritats marroquines continuen impedint que les persones subsaharianes negres arribin a territori espanyol per a sol·licitar asil en el lloc fronterer.

Un informe de 2022 d'Amnistia Internacional va concloure que els tràgics successos de juny de 2022 eren previsibles i la pèrdua de vides, evitable. Al novembre de 2022, la relatora especial de l'ONU sobre les formes contemporànies de racisme, discriminació racial, xenofòbia i formes connexes d'intolerància va dir que la violència de Melilla “revela l'statu quo de les fronteres de la Unió Europea, això és, utilització d'exclusió racializada i violència letal per a impedir l'entrada de persones d'origen africà i de l'Orient Mitjà i d'altres poblacions no blanques”.

Només som immigrants i som éssers humans. No som animals. Necessitem respecte com qualsevol altra persona”, ha dit avui a Amnistia Internacional Aboubida, del Sudan, que va ser colpejat i ruixat amb gas lacrimogen, i a qui es va negar assistència mèdica a Melilla.

“El que va passar a Melilla és un bon recordatori que les polítiques migratòries racistes encaminades a fortificar les fronteres i restringir les vies segures i legals per als qui busquen seguretat a Europa tenen conseqüències reals i mortals. És difícil no veure l'element racista en el succeït a Melilla i la forma deshumanitzadora en què es tracta a les persones negres a les fronteres d'Europa quan viuen, desapareixen o moren”, ha conclòs Agnès Callamard.

“Fa un any, enmig d'una creixent muntanya de proves de violacions greus i múltiples de drets humans, Amnistia Internacional va exigir una investigació urgent i imparcial sobre les morts de Melilla. Un any després, la conclusió que ens enfrontem a un encobriment deliberat i concertat és cada vegada més evident. Si no s'aprenen les lliçons de Melilla —o del recent naufragi enfront de la costa grega— continuaran la pèrdua arbitrària de vides, la violència i la impunitat a les fronteres, i s'agreujarà el patiment dels qui busquen protecció.”

La massacre de Melilla en la nova legislatura

Entre les 14 peticions que ha traslladat Amnistia Internacional als partits polítics de cara a la cita electoral del 23 de juliol s'inclou que “Ceuta i Melilla deixin de ser llocs on és pràcticament impossible demanar asil, i on s'aplica una legislació excepcional al marge de les obligacions internacionals contretes per Espanya”.

“En l'anterior legislatura es va perdre l'oportunitat de posar fi a les ‘devolucions en calent’. En la pròxima és necessari que s'adoptin els canvis legislatius necessaris per a assegurar les sol·licituds d'asil en frontera i que tragèdies com la de Melilla no tornin a produir-se”, ha reclamat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional España.

A més de sumar-se demà a la “1a Marxa per la Justícia 24J” a Melilla, durant aquesta setmana activistes d'Amnistia Internacional han participat en actes en 30 localitats reclamant justícia per a les víctimes i els seus familiars. L'organització manté oberta també una petició de signatures amb aquesta reivindicació i farà lliurament tant a la Moncloa com a l'Ambaixada del Marroc a Espanya de les prop de 22.000 mostres de suport aconseguides internacionalment