"Les autoritats de tot el món recorren cada vegada més a l'ús il·legítim de la força i a la legislació repressiva per esclafar les protestes”, ha declarat avui Amnistia Internacional en la presentació d'un mapa digital interactiu que exposa l'impressionant augment de la repressió dels qui protesten, a mans d'Estats de tot el planeta.
El mapa global, que forma part de la campanya global d'Amnistia Internacional "Protegim la Protesta", cartografia les nombroses violacions de drets humans que es perpetren a tot el món contra les persones que protesten. Mostra que els governs tracten les protestes com una amenaça en comptes d'un dret, i que els agents encarregats de fer complir la llei creuen que el seu paper és reprimir i sotmetre els qui protesten en lloc de facilitar que exerceixin els seus drets. Com a conseqüència, milers de persones són dispersades il·legítimament, arrestades, colpejades i fins i tot assassinades durant manifestacions. També afronten conseqüències devastadores després, només per participar en protestes.
“La protesta pacífica és un dret, no un privilegi, i un dret que els Estats tenen el deure de respectar, protegir i facilitar. No obstant això, el dret a la protesta està cada vegada més amenaçat, perquè les autoritats utilitzen força il·legítima contra persones a més de 85 països, Espanya entre ells. Des de l'ús abusiu de la força, la detenció i la reclusió il·legítimes, fins a la tortura i altres maltractaments, passant per la desaparició forçada i els homicidis duts a terme per l'Estat, aquest mapa llança llum sobre l'enorme repressió que sofreixen els qui protesten a tot el món; és aterridor”, ha afirmat Patrick Wilcken, investigador d'Amnistia Internacional sobre Afers Militars, de Seguretat i Policials.
"Fa massa temps que autoritats de tot el món han llançat un atac ferotge contra els qui exerceixen pacíficament el seu dret a la protesta i han destruït vides en el procés. A l'Iran, les autoritats han donat mort il·legítimament a centenars de persones i han detingut de manera arbitrària desenes de milers, incloent-hi menors d'edat, per aixafar successives onades de protestes a tot el país. Innombrables persones que protestaven han estat així mateix sotmeses a tortura i altres maltractaments, incloent-hi violència sexual, sota custòdia, i fins i tot les que van ser condemnades a mort després de judicis farsa manifestament injustos i executades arbitràriament després. A la Xina, és impossible protestar pacíficament sense sofrir fustigació i processos judicials, i un enorme nombre d'activistes estan a la presó per expressar la seva opinió. La llista d'activistes —i de països— sota amenaça continua augmentant. Aquesta repressió s'ha d'acabar”.
El mapa digital interactiu, el primer d'aquest tipus, revela el nombre de països que fan un ús indegut d'armes menys letals com gas lacrimogen, bales de goma, aerosols de pebre i porres per assetjar, intimidar, castigar o dispersar a manifestants, reprimint el seu dret de reunió pacífica.
"És necessari un tractat que reguli l'ús d'aquestes armes i Espanya ha d'impulsar-lo", va afirmar Patrick Wilcken. "Malgrat l'ús generalitzat i indegut d'armes menys letals, no hi ha un control global de la producció, comerç i ús d'aquestes armes. És terrible", va continuar. "Aquest mapa posa en relleu la necessitat d'un tractat internacional per regular el comerç de material de control policial amb la finalitat de garantir que les armes menys letals no acabin en mans de forces policials abusives". De fet, Amnistia Internacional demana al govern d'Espanya que impulsi aquest tractat.
En el seu informe del passat mes d'agost, el Comitè contra la Tortura va expressar la seva preocupació per les nombroses lesions greus, incloses les oculars, causades per l'ús de bales de goma i escuma (foam) en la gestió de manifestacions.
"En concret, les bales de goma que encara utilitzen la Policia Nacional i la Guàrdia Civil a Espanyahan causat en les dues últimes dècades la mort d'una persona, Iñigo Cabacas, i 24 lesions greus, incloent 11 casos de severes lesions oculars, com ha documentat Stop Bales de Goma. El Comitè contra la Tortura lamentava que la instrucció que regula l'ús de la força, armes i altres dispositius per part de les forces de l'ordre no s'hagi fet pública. Amnistia Internacional va sol·licitar recentment tenir accés a aquesta instrucció, alguna cosa que va denegar el Ministeri de l'Interior al·legant que es tracta d'informació protegida. Les bales de goma han de prohibir-se per ser inherentment imprecises i la seva elevada probabilitat de causar lesions greus.
Les bales de foam, amb les quals Mossos d'Esquadra i l'Ertzaintza han reemplaçat les pilotes de goma, també han causat lesions greus, cinc concretament a Catalunya: dues persones que van perdre un ull, dues persones amb traumatisme cranioencefàlic sever i una altra persona que va perdre un testicle, a més d'altres casos d'impactes a les cames. Malgrat que el govern català té previst retirar el projectil més lesiu (SIR-X), l'ús de totes les bales de foam ha de suspendre's per a avaluar els seus protocols i especificacions tècniques, detectant possibles deficiències i valorant si pot ser usat conforme als estàndards internacionals de drets humans.
Una legislació contra el dret a la protesta
A més d'indicar els països on les persones que protesten sofreixen abusos i el tipus d'amenaces que afronten, el mapa detalla la legislació vigent sobre protestes, publicacions de l'ONU pertinents i sentències de tribunals internacionals, i explica com pot emprendre l'acció la ciutadania. Actualitzat en temps real, ofereix un panorama esgarrifós de la realitat quotidiana dels qui protesten a tot el món.
En el cas d'Espanya,la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa va assenyalar al maig d'enguany com l'aplicació de la Llei Mordassa i d'alguns articles del Codi Penal continuen tenint un impacte negatiu sobre l'exercici dels drets a la llibertat de reunió i d'expressió, especialment sobre defensors de drets humans i periodistes, generant un efecte desmovilizador en la ciutadania.
Des de l'entrada en vigor de la Llei de Seguretat Ciutadana, més de 250.000 persones han estat sancionades, moltes d'elles activistes i periodistes, per exercir pacíficament el seu dret a la protesta o tractar de documentar l'actuació policial. En l'informe esmentat anteriorment, el Comitè contra la Tortura va mostrar la seva preocupació pel ampli marge de discrecionalitat que la Llei de Seguretat Ciutadana atorga a les forces de seguretat en determinats àmbits, com els controls d'identitat i registres corporals en la via pública.
Lamentablement, l'anterior legislatura no va aconseguir escometre una reforma d'aquesta llei, una tasca que Amnistia Internacional reclama als grups parlamentaris que reprenguin al més aviat possible en la present legislatura."
D'altra banda, el Codi Penal sí que va ser reformat al desembre de 2022, millorant alguns aspectes respecte de la modificació de l'any 2015. No obstant això, els delictes del Codi Penal que afecten el dret a la protesta fins i tot requereixen una definició més precisa per a no criminalitzar indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposar penes desproporcionades. Per exemple, el delicte de desordres públics ha d'assegurar que només es castiguen actes greus de violència, sense que es pugui sancionar la protesta pacífica dels moviments socials, com els que defensen el dret a l'habitatge o protesten contra la crisi climàtica.
Dret a la protesta i pandèmia de COVID-19
Està àmpliament reconegut que el dret a la protesta va ser restringit de manera significativa durant la pandèmia de COVID-19, atès que, en la majoria dels països, es van prohibir en general les reunions per motius de salut pública. Alguns Estats, no obstant això, van utilitzarla pandèmia com a pretext per a limitar encara més les reunions o introduir restriccions desproporcionades. En el cas d'Espanya, Amnistia Internacional va documentar l'extensiva aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana per part de les forces de seguretat, en el marc d'un enfocament punitiu per a fer complir les mesures de confinament. Manifestants i també periodistes van veure restringits els seus drets a la protesta i a la llibertat d'informació de manera indeguda, enfrontant sancions i actuacions policials arbitràries.
Segons la Iniciativa de Mesurament dels Drets Humans, molts països van tenir dificultats per a recuperar-se, alguna cosa que és també visible en el seu registre anual de drets. Per exemple, Angola té una puntuació de 3,4 sobre 10 en relació amb el dret de reunió i associació en la seva Rights Tracker de 2023.
Elizabeth Campos, activista del Moviment per les Dones en Política, d'Angola, revela la realitat de la protesta al seu país: “Quan assistim a protestes, l'experiència és sempre una experiència pròxima a la mort. Sortim de casa, però no estem segures de si tornarem al costat de la nostra família. És un país on la democràcia només existeix sobre el paper. Les protestes poden tornar-se molt violentes, així que, cada vegada que torno al costat de les meves filles i nets, ho celebro. Al meu país patim constantment violència institucional.”
Informació addicional
Segons el seguiment d'Amnistia Internacional, el 2022 va haver-hi denúncies creïbles d'ús il·legítim de la força a les mans de les forces de seguretat estatals contra persones que es manifestaven pacíficament en almenys 86 dels 156 països examinats en el seu Informe Anual. En 37 països, les forces de seguretat van utilitzar armes letals contra manifestants a pesar que les armes de foc no són adequades per al control de multituds i que la policia no hauria d'utilitzar-les mai per a dispersar una reunió.
A l'Índia, per exemple, les autoritats han recorregut a armes de foc, gas lacrimogen, càrregues amb porres, tancaments d'Internet i fins i tot desallotjaments forçosos contra els qui protesten contra el govern. A la Xina, els qui s'atreveixen a protestar corren el risc de perdre el seu dret a l'educació i a l'habitatge. Recentment, al Perú, l'ús il·legítim de força letal per les forces de seguretat va causar 49 morts durant les protestes. A tot el món, la investigació d'Amnistia Internacional revela que les persones que protesten són detingudes arbitràriament en més del 50% dels països coberts en el seu Informe Anual.
“Aquest mapa global representa clarament l'escala generalitzada de la repressió i les restriccions que afronten a tot el món els qui protesten. A tot el planeta, es perpetra tota una sèrie de violacions de drets humans durant l'actuació policial en les protestes, la qual cosa és enormement preocupant”, va concloure Patrick Wilcken.
“Assenyalar les violacions de drets humans en un mapa ens permet visualitzar i fer un seguiment de l'escala global del problema. A més, exposa als governs que no protegeixen el dret a la protesta i ajuda a exigir comptes a les autoritats encarregades de fer complir la llei pels abusos alarmants que cometen en els seus esforços per aixafar les manifestacions. Amnistia Internacional demana als governs que facin una revisió substancial i urgent del seu enfocament, detinguin aquesta violència aberrant i garanteixin que protegeixen i faciliten les protestes pacífiques.