Amnistia Internacional dona la benvinguda a una reforma del Codi Penal que elimini el delicte de sedició i modifiqui alguns delictes contra l'ordre públic, però demana a les Corts espanyoles que garanteixin que no es criminalitza indegudament la protesta pacífica.

Avui dijous 24 de novembre, el Ple del Congrés dels Diputats vota la presa en consideració d'una Proposició de Llei de reforma del Codi Penal que aborda, entre altres, els delictes de desordres públics. El 2015 Amnistia Internacional ja va mostrar preocupació per la modificació d'aquests delictes en entendre que podia implicar limitacions indegudes a l'exercici del dret a la protesta. L'aplicació del Codi Penal des de llavors en actes pacífics de desobediència civil ha estat denunciada per l'organització en el recent informe “Derecho a la protesta en España: siete años, siete mordazas que restringen y debilitan el derecho a la protesta pacífica en España”.

Amnistia Internacional ja va mostrar preocupació per la sentència del Tribunal Suprem de 14 d'octubre de 2019, que va condemnar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart a 9 anys de presó per un delicte de sedició, en relació amb les protestes que van tenir lloc el 20 i 21 de setembre de 2017 a Barcelona i el referèndum de l’1-O a Catalunya. Segons l'organització, la definició i interpretació del delicte de sedició resulten contràries al principi de legalitat i la seva aplicació, en el cas de Sànchez i Cuixart, va suposar una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica.

Aspectes positius de l'actual proposta de reforma

 • Elimina el delicte de sedició, amb una definició actual que no exigeix explícitament que es recorri a violència o amenaça de violència, i que pot abraçar una àmplia gamma de conductes, no necessàriament violentes, amb penes des d'un any de presó per als tipus atenuats fins a 15 anys per a la pena màxima.
 • Modifica el delicte de desordres públics i corregeix l'ampliació del tipus de la reforma de 2015: i) en eliminar la possibilitat que es pugui cometre de manera individual “però emparat en el grup”, i ii) en eliminar també la possibilitat de cometre el delicte mitjançant amenaces.
 • Elimina la modalitat agreujada de desordres públics quan aquests es duguin a terme en una manifestació o reunió nombrosa. Amnistia Internacional va considerar molt preocupant que la reforma de 2015 establís aquest tipus agreujat vinculat a l'exercici de drets humans, ja que la simple existència d'una reunió o manifestació no hauria de suposar un agreujament de la pena.
 • Elimina la sanció penal a la difusió de missatges que “serveixin per reforçar la disposició a cometre desordres públics”, un aspecte que va incorporar la reforma de 2015 i la vaguetat del qual, com va assenyalar el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, podia portar a sancionar declaracions i opinions expressades abans dels desordres públics.

Aspectes preocupants de la proposta de reforma

 • La reforma del delicte de desordres públics ha d'assegurar que només es castiguen actes de violència i intimidació greus contra les persones. El Comitè de Drets Humans de l'ONU ha expressat que, per exemple, les empentes o la interrupció del trànsit de vehicles o vianants o de les activitats diàries no constitueixen violència. I ha demanat als Estats que garanteixin que la definició de violència en el context de manifestacions s'interpreta de manera restrictiva, establint un llindar elevat de danys als béns per a considerar el processament, amb la finalitat de limitar-lo a casos “greus”.
 • Amnistia Internacional observa amb preocupació en la proposta l'establiment d'una modalitat agreujada de desordres públics que no sanciona situacions d'alteració real i efectiva de l'ordre públic, sinó la simple possibilitat d'haver-lo posat en perill. Concretament, si aquests actes són “duts a terme per una multitud el nombre, organització i finalitat del la qual són idònies per a afectar greument l'ordre públic”. Aquesta definició conté elements d'ambigüitat que han de ser corregits. L'organització recorda l'obligació del legislador de formular amb prou precisió qualsevol norma que imposi restriccions a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació, de manera que una persona pugui regular el seu comportament en conformitat a aquesta norma.
 • La reforma del Codi Penal de 2015 va establir un nou tipus penal: el delicte d'invasió i ocupació de seus de persones jurídiques. La proposta de reforma actual no només manté aquest delicte, sinó que expressament sanciona aquests fets quan es duguin a terme sense violència i sense intimidació. D'aquesta manera, es mantindria la penalització d'actes no violents, si es produeix “una pertorbació rellevant de l'activitat normal” de l'entitat. El concepte ambigu de “pertorbació de l'activitat normal” no permet conèixer per endavant quines actuacions serien punibles.

Amnistia Internacional demana que el tràmit parlamentari sigui una oportunitat per a alinear el Codi Penal amb els estàndards internacionals de drets humans. El director d'Amnistia Internacional España, Esteban Beltrán, ha afirmat que “la reforma ha d'establir definicions precises per a no criminalitzar indegudament actes de desobediència civil pacífica, ni imposar penes desproporcionades a accions relacionades amb l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica”.