Forces de seguretat de tot el món fan ús indegut, de manera habitual, de bales de goma i de plàstic i altres armes d'aplicació de la llei per a reprimir protestes pacífiques i causen terribles lesions i morts, afirma Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui que demana controls estrictes del seu ús i un tractat global per a regular el seu comerç.
L’Informe My Eye Exploded publicat conjuntament amb la Fundació de Recerca Omega, es basa en una investigació en més de 30 països durant més de cinc anys, i documenta com milers de manifestants i transeünts han sofert mutilacions i desenes han mort a causa de l'ús, sovint imprudent i desproporcionat, d'armes menys letals amb finalitats de compliment de la llei, inclosos projectils d'impacte cinètic com a bales de goma, així com trets de balins recoberts de goma i granades de gas lacrimogen apuntats i disparats directament a manifestants.
“Creiem que és necessari introduir amb urgència controlis d'àmbit global i jurídicament vinculants sobre la fabricació i el comerç d'armes menys letals, inclosos els projectils d'impacte cinètic, a més de directrius efectives sobre l'ús de la força, per a combatre el cicle en augment d'abusos”, ha afirmat Patrick Wilcken, investigador d'Amnistia Internacional sobre Afers Militars, de Seguretat i Policials. Amnistia Internacional i la Fundació de Recerca Omega són 2 de les 30 organitzacions que demanen un Tractat sobre el Comerç sense Tortura amb suport de l’ONU que prohibeixi la fabricació i el comerç de projectils d'impacte cinètic intrínsecament abusius i altres armes per al compliment de la llei, i que introdueixi controls sobre el comerç basats en els drets humans del subministrament d'altres materials per a fer complir la llei, incloses les bales de goma i de plàstic.
“El Tractat sobre el Comerç sense Tortura prohibiria qualsevol producció i comerç d'armes i material per al compliment de la llei intrínsecament abusiu, inclosos els projectils d'impacte cinètic únics intrínsecament perillosos o imprecisos, les bales de metall recobertes de goma, els balins recoberts de goma i la munició amb múltiples projectils que han donat lloc a pèrdues de visió i altres lesions greus i morts a tot el món”, ha afirmat Michael Crowley, adjunt d’investigació de la Fundació de Recerca Omega.
Una persona morta i 24 de ferides a Espanya
A Espanya, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil continuen utilitzant les pilotes de goma, que han causat, en les dues últimes dècades, la mort d'una persona, Iñigo Cabacas, i 24 lesions greus, incloent 11 casos de severes lesions oculars, com ha documentat l'associació Stop Bales de Goma. Amnistia Internacional considera que les pilotes de goma han d'estar prohibides, per ser intrínsecament imprecises, i per l'elevat risc de causar lesions greus que el seu ús comporta. Així mateix, recorda que han pogut contribuir a la mort de desenes de persones més en els episodis de Tarajal el 2014 i Melilla, el 2022.
Policies autonòmiques, com ara els Mossos d'Esquadra o l'Ertzaintza, van reemplaçar les pilotes de goma per les bales de ‘foam’, l'ús de les quals també ha causat lesions greus i s'ha utilitzat per a dispersar multituds, aspecte prohibit pels estàndards internacionals. Amnistia Internacional considera que cal suspendre’n l’ús per a avaluar els protocols posats en pràctica per les forces de seguretat i les especificacions tècniques, al mateix temps que ha documentat cinc casos de lesions molt greus amb aquest tipus de material: dues persones que van perdre un ull, dues persones amb traumatisme cranioencefàlic sever i una altra persona que va perdre un testicle, a més d'altres casos d'impactes a les cames. Tots ells han comptat, o compten, amb representació legal de l’entitat IRÍDIA. Entre ells està el cas d'Àfrica, una jove que tenia 19 anys quan el 16 de febrer de 2021, durant les protestes a Barcelona per l'entrada a la presó del raper Pablo Hasel, va rebre un impacte d'una bala de ‘foam’ per part dels Mossos d'Esquadra pel qual va perdre un ull.
“Ara té molta por a qualsevol soroll, amb un petard o un clàxon s'espanta. Era una noia amb molta vida social, que anava a moltes manifestacions, i ara no vol anar a un lloc on hi hagi molta gent. L'impacte per a ella ha estat brutal, fins i tot ha deixat d'estudiar. No pot ser que una persona vagi a una manifestació i torni sense un ull”, ha explicat a Amnistia Internacional Eric Cuesta, pare de l’Àfrica. El 2 de desembre de 2022, el Parlament de Catalunya va aprovar sol·licitar la retirada urgent de la munició més lesiva (el projectil SIR-X). Fins al moment la Generalitat no ha anunciat si atendrà o no aquesta petició.
L'ús indegut d'armes menys letals està causant lesions devastadores a tot el món
Aquestes armes han causat discapacitat permanent en centenars de casos i moltes morts. S'ha observat un alarmant augment de les lesions oculars, incloses ruptures de globus oculars, despreniments de retina i pèrdua total de la visió, així com fractures òssies i cranials, lesions cerebrals, ruptura d'òrgans interns i hemorràgies, perforació de cor i pulmons causada per fractures de costelles, danys en genitals i trauma psicològic. Segons una avaluació de l'Institut Nacional de Drets Humans de Xile, les accions policials durant les protestes que van començar a l'octubre de 2019 van suposar més de 440 lesions oculars, amb més de 30 casos de pèrdua d'ull o ruptura ocular.
Entre 1990 i juny de 2017, almenys 53 persones van morir per projectils disparats per les forces de seguretat, segons un estudi contrastat per iguals i basat en publicacions mèdiques. L'estudi també va concloure que 300 de les 1.984 persones ferides van patir discapacitat permanent. És probable que el veritable número sigui molt superior. Des de llavors, la disponibilitat, varietat i ús de projectils d'impacte cinètic s'ha intensificat en el món i ha fomentat la militarització del control policial de les protestes. L'informe revela que les directrius nacionals sobre l'ús de projectils d'impacte cinètic gairebé mai s'ajusten a les normes internacionals sobre l'ús de la força, que estableixen que la seva utilització ha de limitar-se a situacions d'últim recurs quan individus violents representin una amenaça imminent de causar danys a altres persones. Les forces policials infringeixen de manera habitual la normativa amb impunitat.
A l'abril de 2021, Leidy Cadena Torres, que llavors tenia 22 anys, caminava en direcció a una protesta per les reformes fiscals en la capital de Colòmbia, Bogotà, quan va rebre l’impacte a la cara d’una bala de goma disparada a curta distància per un policia antidisturbis. Va perdre un ull. “No entenia el que estava passant, vaig treure el meu cel·lular i em vaig fer una foto, però no podia veure-la”, va explicar a Amnistia Internacional. “Intenten ferir-te de manera visible, com que perdis un ull, per a espantar la gent, perquè no surti [a protestar]. ”L'experiència de perdre la visió que va viure Leidy Cadena Torres s'ha repetit amb alarmant freqüència en circumstàncies semblants en Estats d'Amèrica Central i Amèrica del Sud, Europa, Pròxim Orient, Àfrica i els Estats Units durant protestes recents i actuals.
Gustavo Gatica, de 22 anys, estudiant de psicologia, va quedar cec de tots dos ulls després de ser impactar a la cara per balins de metall recoberts de goma disparats per la policia durant protestes contra la desigualtat a la capital de Xile, Santiago, el 8 de novembre de 2019. Fins al moment, ningú ha rendit comptes per això. En dates recents, Gustavo va explicar a Amnistia Internacional: “Vaig sentir córrer l'aigua dels meus ulls […] però era sang”. Espera que les seves lesions inspirin el canvi, perquè això no els passi a altres persones, i diu: “Vaig regalar els meus ulls perquè la gent desperti”.
Als Estats Units, l'ús de bales de goma per a reprimir protestes pacífiques és cada vegada més habitual. Un manifestant impactat a la cara a Minneapolis, Minnesota, el 31 de maig de 2020, va explicar a Amnistia Internacional: “Em va esclatar l'ull per l'impacte de la bala de goma i el nas es va moure des d'on havia d'estar a sota l'altre ull. La primera nit que vaig ser a l'hospital van reunir els trossos de l'ull i els van cosir per a recompondre'l. Després van tornar a posar-me el nas on havia de ser i el van reconstruir. Em van posar una pròtesi ocular, així que ara només veig amb l'ull dret”.
A França, l'examen mèdic de 21 pacients amb lesions facials i oculars causades per bales de goma va indicar lesions greus com a fragmentació òssia, fractures i ruptures amb conseqüència de ceguesa. Amnistia Internacional també ha documentat casos de granades de gas lacrimogen apuntades i disparades directament contra persones o multituds a Xile, Colòmbia, l'Equador, França, la Franja de Gaza, Guinea, Hong Kong, l'Iraq, l'Iran, el Perú, Sudan, Tunísia i Veneçuela.
A l'Iraq, les forces de seguretat van atacar deliberadament manifestants amb granades especialitzades, que són 10 vegades més pesades que les municions de gas lacrimogen típiques, i van causar terribles lesions i almenys unes 24 morts el 2019.
A Tunísia, Haykal Rachdi, de 21 anys, va morir després de ser impactat al cap per un pot de gas lacrimogen al gener de 2021. A Colòmbia, les forces de seguretat han utilitzat VENOM, un llançador de granades de 30 tubs —desenvolupat originalment per al Cos de Marines dels Estats Units— per a llançar descàrregues de gas lacrimogen contra manifestants.