La Fiscalia de la Nació del Perú ha d'investigar totes les persones, fins al més alt nivell, que hagin ordenat o tolerat l'ús il·legítim de força letal exercit per les forces de seguretat que es va saldar amb 49 morts durant les protestes celebrades de desembre a febrer. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional avui en un nou informe.

“L'ús d'armes de foc letals contra manifestants mostra un flagrant menyspreu per la vida humana. Malgrat els esforços del Govern per presentar-les com a terroristes o delinqüents, les persones que van morir eren manifestants, observadors i vianants. Gairebé totes elles pertanyien a entorns pobres, indígenes i pagesos, la qual cosa suggereix un biaix racial i socioeconòmic en l'ús de força letal”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Lluny de ser incidents aïllats atribuïts a agents descontrolats que actuen pel seu compte, el nombre de morts en múltiples dates i diferents llocs suggereix una resposta estatal deliberada i coordinada. Les autoritats peruanes han d'investigar la possibilitat que alts càrrecs ordenessin o almenys toleressin aquests homicidis, sense importar com d'alt s'arribi en la cadena de comandament.”

L'informe Racismo letal: Ejecuciones extrajudiciales y uso ilegítimo de la fuerza por los cuerpos de seguridad de Perú analitza 52 casos de persones mortes o ferides durant protestes a Andahuaylas, Chincheros, Ayacucho i Juliaca. Aquests casos inclouen 25 morts, 20 de les quals poden constituir execucions extrajudicials comeses per forces estatals. En aquests 20 casos, funcionaris encarregats de fer complir la llei van disparar munició real contra zones summament vulnerables del cos (el cap, el coll, el tòrax i l'abdomen), i hi ha indicis addicionals, com ara vídeos, imatges, expedients penals i declaracions de testimonis, que assenyalen un ús injustificat de la força. En els altres cinc casos mortals, Amnistia Internacional té indicis de possible ús excessiu de la força.

Les protestes que es van desfermar en gran part del Perú enmig d'una crisi política el desembre passat van incloure talls de carreteres, aeroports i altres infraestructures. Les similituds en l'ús de la força contra manifestants en diferents parts del país indiquen una possible estratègia ordenada o tolerada per alts càrrecs. A més, en lloc de condemnar l'ús excessiu de la força, les altes autoritats del Perú el van fomentar lloant públicament les accions de les forces de seguretat, al mateix temps que estigmatitzaven les persones que es manifestaven qualificant-les de “terroristes” i difonent intencionadament desinformació.

Encara que les primeres morts van tenir lloc l'11 de desembre a Andahuaylas, la policia i l'exèrcit van continuar emprant les mateixes tàctiques en diferents ciutats dies i fins a setmanes després. Armats amb rifles d'assalt, van disparar munició real indiscriminadament contra civils, i van causar una important pèrdua de vides. Malgrat les peticions de les oficines de la Defensoria del Poble a Andahuaylas, Ayacucho i Juliaca (inclosa una trucada telefònica de la pròpia Defensora al ministre de Defensa) perquè s'evités l'ús excessiu de la força, les forces de seguretat van continuar disparant durant hores en molts casos. En Ayacucho, el 16 de desembre, per exemple, es va desplegar el mateix personal militar en els mateixos carrers on diverses persones havien mort i desenes havien resultat ferides el dia anterior.

Les forces de seguretat no només van fer ús excessiu de la força, sinó que els indicis suggereixen que a més uns certs alts comandaments haurien estat còmplices penalment en l'ocultació de les armes utilitzades per a cometre homicidis. Els registres lliurats a la Fiscalia d'armes policials i militars als quals ha tingut accés Amnistia Internacional no proporcionaven detalls sobre la munició utilitzada ni sobre quin personal va disparar armes específiques. En el cas de Juliaca, només dos agents de la Direcció d'Operacions Especials van informar que havien disparat quatre municions de calibre 7.62 amb els seus rifles AKM el 9 de gener. No obstant això, aquest mateix dia, almenys 15 persones van morir per munició letal i desenes més van resultar ferides amb armes de foc. La policia també va ocultar l'ús de perdigons de plom (una munició prohibida per al personal encarregat de fer complir la llei en els àmbits tant nacional com internacional), tot i que aquests perdigons van causar múltiples morts i ferides.

Amnistia Internacional va entrevistar un policia de Apurímac sota condició d'anonimat, qui va dir: “Una cosa [...] que solem conversar entre policies és que, si hi ha un grup violent, es dispara a una persona, perquè mentre no hi hagi morts la gent segueix enfervorida, quan veuen a un caigut s'aplaquen”.

De les 25 morts documentades per Amnistia Internacional, 15 van ser de joves de menys de 21 anys, molts d'ells de famílies pobres d'ascendència indígena. La mare de Christopher Michael Ramos Aime,* un noi de 15 anys mort a les mans de l'exèrcit en Ayacucho quan travessava el carrer desarmat, va dir: “Si no fóssim pobres, Christopher no hauria mort. Perquè no hauria hagut d'estar treballant [...] aquest dia”.
Amnistia Internacional va dur a terme una anàlisi estadística de les morts registrades durant les protestes que suggereix un fort biaix racial per part de les autoritats peruanes. En ell es va trobar un nombre desproporcionadament alt de morts en zones on viuen poblacions històricament marginades, malgrat que les protestes no eren allí més freqüents ni més violentes que en altres regions.

Per exemple, a Lima es van registrar 104 protestes i 5 actes de violència contra civils, enfront de les 37 protestes i els 5 actes de violència per part de civils en Ayacucho. No obstant això, a Lima, on només el 20% de la població s'identifica com a indígena o afrodescendiente, únicament va haver-hi una mort, mentre que en Ayacucho, on el 82% de la població és indígena o afrodescendiente, van morir 10 persones.

Especialment, la policia i l'exèrcit només van utilitzar munició letal fora de la capital de la nació, tot i que a Lima va haver-hi uns nivells de protestes i violència similars als d'altres regions.
Malgrat les greus violacions de drets humans comeses, el Ministeri Públic del Perú no ha dut a terme investigacions immediates i exhaustives. En la mesura en què Amnistia Internacional ho ha pogut determinar, la fiscalia encara no ha confiscat les armes que les forces de seguretat van utilitzar durant les operacions, i tampoc no ha interrogat a cap dels possibles agents implicats, malgrat que disposaven dels seus noms. La manca de recursos, perits i fiscals assignats a aquests casos, unida a una sèrie de mesures institucionals preses per la fiscal general (incloses diverses reorganitzacions de personal), han soscavat la recerca i la recopilació de proves clau.

Donat el risc d'impunitat per greus violacions de drets humans i crims de dret internacional, Amnistia Internacional demana a la Fiscalia que garanteixi que es duen a terme investigacions immediates, exhaustives i imparcials, que sol·liciti assistència tècnica per a les investigacions penals a mecanismes regionals o internacionals de drets humans, i que garanteixi l'accés de les víctimes a la justícia.

L'organització demana també a la presidenta Dina Boluarte que condemni i posi fi a l'ús, per part de les forces de seguretat, de força letal i de munició prohibida, com per exemple perdigons, en la resposta a les protestes. A més, el Govern peruà ha de dur a terme una avaluació urgent del racisme estructural que impregna les accions de les institucions estatals.

Petició al Govern espanyol

Davant la falta d'investigació sobre l'actuació de les forces de seguretat peruanes durant les protestes, Amnistia Internacional reclama al Govern espanyol que mantingui la decisió del febrer passat de suspendre la venda de material antidisturbis al Perú fins que es jutgi els responsables de la violència que va provocar la mort a 49 persones i s'ofereixi una rendició de comptes sobre els fets.

A més, l'organització reitera la seva sol·licitud a la Junta interministerial que regula el comerç d'armes que aquesta suspensió s'ampliï a la venda de qualsevol munició i armes lleugeres, ja que existeix un alt risc que puguin servir perquè les forces armades o la policia peruanes cometin vulneracions de drets humans.

Amnistia Internacional xifra en 184 milions d'euros les autoritzacions de llicències d'armes al Perú entre 2017 i juny de 2022 -últimes dades oficials disponibles-, dels quals prop de 40 milions eren de material antidisturbis. Pel que fa a les exportacions realitzades en aquest mateix període, Amnistia destaca les vendes per valor de 4,7 milions en armes lleugeres, 2,4 milions en munició i prop d'1 milió en material antidisturbis.