Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

28S / Dia d'Acció Global per un avortament legal i segur: situació al món

Manifestació a Roma, Itàlia // Photo by Matteo Nardone/Pacific Press/LightRocket via Getty Images

“Mentre el món avança cap a més garanties en el dret a l'avortament, comptats països com els Estats Units, Polònia o la Xina, s'obstinen a retornar-nos a un fosc passat que pretén ancorar les dones en el seu rol reproductor”, ha declarat Maribel Tellado, responsable del treball sobre drets de las Dones a Amnistia Internacional España amb motiu del Dia d'Acció Global per un avortament legal i segur, que se celebra cada 28 de setembre.

L'accés a l'avortament legal i segur és un component essencial de qualsevol societat justa i igualitària i, cada vegada hi ha més consens mundial a favor de respectar i garantir aquest dret. En els últims 25 anys, s'han accelerat els avanços i més de 50 països han modificat la seva legislació per a permetre l'accés a l'avortament. Àsia representa una cinquena part d'aquests països, i a l'Amèrica Llatina la legislació ha avançat a Xile, l'Argentina, Mèxic, l'Equador i Colòmbia. Europa és el continent on el dret a l'avortament segur està més estès i Irlanda va ser l'últim país a despenalitzar-lo, a finals de 2018.

“No obstant això, malauradament, no podem donar per descomptats drets humans que en els últims temps s'han vist en perill. Cal tornar a recordar que l'accés a l'avortament legal i segur és un dret humà, i que els països que el penalitzen posen en risc no només la salut de les dones i les nenes sinó també el seu dret a l'autonomia corporal, a la intimitat, a la no discriminació i a igual protecció davant la llei”.

“Països com els Estats Units, la Xina o Polònia són només alguns mals exemples d'Estast que han fet passes enrere en l'accés a l'avortament. Gràcies a la lluita imparable de moltes activistes, tenim èxits per celebrar, com els que s'han produït a Colòmbia, que al març d'enguany despenalitzava l'avortament durant les primeres 24 setmanes d'embaràs, igual que ho feia Mèxic el 2021, o l'Argentina, que legalitzava l'avortament l'any passat. No obstant això, el recorregut encara és llarg: Nicaragua, Hondures, El Salvador, República Dominicana, Madagascar, Malta o Andorra, entre altres països, encara mantenen lleis que prohibeixen l'avortament en totes les circumstàncies i, altres països com Polònia, només el permeten en cas que la vida de l'embarassada estigui en perill o en cas de violació. En definitiva, gairebé el 50% del total de les dones en edat reproductiva viuen en països on l'avortament està fortament restringit”.

Una repassada als avenços i les reculades

Europa porta més de 60 anys liderant la tendència mundial a la liberalització de la legislació sobre l'avortament i de l'accés de les dones i altres persones susceptibles d'embaràs a un avortament segur i legal. És el continent on el dret a l'avortament segur està més estès i els avanços són continus. Irlanda va ser l'últim país a despenalitzar-lo a finals de 2018. Més recentment, el 26 de setembre de 2021, va haver-hi una rotunda votació popular a favor de reformar la prohibició de l'avortament a San Marino, vigent des de fa 156 anys. I a Espanya, el Projecte de Llei orgànica pel qual es modifica la Llei orgànica 2/2010 de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs, que es troba en tràmit parlamentari, conté importants avenços respecte a l'actual legislació. Entre aquests, permetrà l'accés a l'avortament a les adolescents de 16 i 17 anys i a les dones amb discapacitat, sense necessitat de l'autorització dels seus progenitors o tutors. A més, promou l'eliminació de barreres en l'accés, com l'anomenat “termini de reflexió” i l'obligatorietat de rebre informació sobre recursos i ajudes disponibles en cas de continuar amb l'embaràs. I es regulen la denegació de serveis per motius de consciència (“objecció de consciència”), de manera que es garanteix la prestació de l'avortament en els serveis públics. Encara queden també per resoldre en la llei qüestions pendents de drets humans, com la garantia de l'accés a l'avortament en situacions d'emergència, i també escometre la reforma del Codi Penal per a l'eliminació de l'avortament de la legislació penal, de conformitat amb el dret internacional dels drets humans.

Entre les reculades més greus en l'accés a l'avortament legal i segur a Europa, el cas de Polònia, amb una de les legislacions sobre l'avortament més restrictives d'Europa des que a l'octubre de 2020, el molt qüestionat Tribunal Constitucional de Polònia va declarar inconstitucional l'avortament per malformació mortal o greu del fetus. Va eliminar així un dels pocs supòsits legals permesos de l'avortament a què s'acollien més del 90% dels aproximadament 1.000 avortaments practicats anualment en el sistema de salut de Polònia. A més, el país ha començat a jutjar defensores de drets humans per ajudar embarassades que necessiten un avortament sense riscos com Justyna Wydrinska que s'enfronta a tres anys de presó. Un altre país que ha seguit aquest nefast deixant contra els drets humans de les dones és Hongria, que recentment ha signat un decret que obliga les embarassades que vulguin avortar a escoltar els batecs del fetus, una preocupant reculada que farà més difícil l'accés a l'avortament i traumatitzarà fins i tot més les dones que ja es troben en situacions difícils.

Fora d'Europa

A Amèrica la legislació ha avançat en nombrosos països com Xile, l'Argentina, l'Equador, Mèxic i Colòmbia, però continua sent el continent amb més nombre de països que prohibeixen totalment l'avortament, com El Salvador, que el mes de maig passat va condemnar a una dona a 30 anys de presó per homicidi agreujat per sofrir una emergència obstètrica. I la recent i greu reculada de gairebé 50 anys als Estats Units, quan el 24 de juny de 2022 el Tribunal Suprem va dictaminar que deixarà de protegir el dret a l'avortament i que, per tant, seran els estats els que regularan aquest dret. Això va originar una resposta immediata per part del president Biden que va signar una ordre executiva per a salvaguardar el dret a l'avortament i la protecció de la intimitat dels i les pacients, entre altres proteccions dels serveis d'avortament. A més, a Kansas, un estat molt conservador, es va blindar el dret a l'avortament quan a l'agost, la població d'aquest Estat va votar majoritàriament a favor que la seva legislació segueixi protegint aquest dret, mantenint-se com un “Estat refugi” per a les dones. Al setembre, en un nou i perillós atac a aquest dret, el senador Lindsay Graham ha introduït un projecte de llei al Senat dels Estats Units que prohibiria en tot el país la majoria dels avortaments després de 15 setmanes, la qual cosa, de promulgar-se, suposaria una prohibició nacional de facto de l'avortament. Això contrasta amb el cas del Canadà, on l'accés a l'avortament és un procediment mèdic gratuït que no té regulació ni barreres específiques.

A Àsia, que representa una cinquena part dels països liberalitzadors dels últims anys, l'avortament es va despenalitzar a Corea del Sud al gener d'enguany, després d'una decisió prèvia del Tribunal Constitucional que declarava inconstitucional la seva prohibició. Al febrer va ser el Parlament de Tailàndia el que va reformar el Codi Penal per a legalitzar l'avortament durant les 12 primeres setmanes d'embaràs. En el costat oposat es troba la Xina, que el 2021 va anunciar que limitarà els avortaments amb “finalitats no mèdics”. Aquest país porta dècades aplicant polítiques de reproducció restrictives de cara a controlar la seva taxa de natalitat, utilitzant l'avortament i els anticonceptius per a poder complir la seva política de fill únic. Aquestes mesures han conduït al país a la menor taxa de natalitat des de l'any 1960. Per a fer front a l'evident crisi demogràfica, el govern ha anunciat que es limitaran els avortaments amb “finalitats no mèdics” i que “milloraran l'educació sexual i els serveis de planificació familiar després d'un avortament o embaràs”. El Govern xinès no ha detallat les especificacions d'aquestes restriccions, però si que tindrà una durada de 10 anys, la qual cosa resulta preocupant per als drets reproductius de les dones i nenes.

Per la seva part, a l'Àfrica es troben gairebé la meitat dels països que han avançat en el dret a l'avortament en els últims 25 anys. No obstant això, encara es criminalitza en nombrosos països, com en el cas de Ruanda, on, afortunadament, un indult presidencial va permetre l'alliberament de 10 nenes i dones empresonades per delictes relacionats amb l'avortament.