Aquest dijous 20 de juny es commemora el Dia Mundial de les Persones Refugiades. Amb l'inici de l'estiu, moment en què augmenten les arribades de persones migrants i refugiades augmenten, Amnistia Internacional exigeix al nou govern que resulti de les eleccions de l'abril que deixi enrere les polítiques migratòries ambigües i aposti clarament per protegir els drets d'aquestes persones.
"El nou govern espanyol haurà de decidir si segueix mantenint una posició ambivalent en les seves polítiques migratòries o si fa un pas endavant per protegir de manera adequada les persones migrants i refugiades i complir amb les obligacions internacionals en drets humans", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.
"Pedro Sánchez va assegurar que derogaria la denominada Llei Mordassa, i volem veure com, almenys, es duu a terme una reforma en la qual, entre altres aspectes, s'elimini la disposició que permet dur a terme devolucions en calent, prohibides pel dret internacional". Només el 2018 Espanya va retornar "en calent" 658 persones.
L'organització recorda, a més, que el Marroc no és país segur per a aquestes persones, ja que en territori marroquí es produeixen nombroses violacions i abusos. Entre altres, la policia marroquina ha dut a terme grans batudes discriminatòries en barriades de diverses ciutats, especialment a les zones properes a la frontera espanyola, on viuen persones refugiades i migrants, a les quals deixen després abandonades en zones remotes, i, en ocasions, són detingudes arbitràriament.
L'aplicació de l'Acord de 1992 entre Espanya i el Marroc és una mostra més d'unes polítiques d'externalització que pretenen fer de països com el Marroc o Líbia, guardians per contenir la migració i mantenir l'Europa Fortalesa tancada i barrada. A l'empara de l'aplicació d'aquest acord, Espanya ha dut a terme devolucions exprés al Marroc de desenes de persones en les quals, a causa de la celeritat amb què es duen a terme, difícilment poden garantir l'accés a un procediment individualitzat amb totes les garanties, i per tant, a una assistència lletrada i d'intèrpret de qualitat.
D'altra banda, el govern de Sánchez ha mantingut a nivell europeu un discurs solidari en acollida de persones refugiades i ha dut a terme algunes mesures positives en matèria migratòria, com l'acolliment de més de 600 persones rescatades per l'Aquarius i que van quedar a la deriva quan Itàlia i Malta es van negar a permetre el seu atracament. No obstant això, anuncis esperançadors, com el de la retirada de les ganivetes a les tanques de Ceuta i Melilla no s'han arribat a materialitzar mentre que s'han pres mesures preocupants, com la decisió d'impedir la sortida de dos vaixells, l'Open Arms i l'Aita Mari, bloquejats als ports de Barcelona i Pasaia respectivament durant més de tres mesos sense poder realitzar tasques de salvament i rescat marítim.
A més, les sol·licituds d'asil a Espanya es troben col·lapsades: segons xifres d'EUROSTAT, al març de 2019 Espanya tenia pendents de resoldre més de 100.000 sol·licituds de protecció internacional. En aquest sentit, el nou govern ha de posar especial atenció en les persones més vulnerables i que poden ser potencials sol·licitants d'asil: dones víctimes de violència de gènere, incloses les víctimes de tràfic amb finalitat d'explotació sexual o laboral, menors o persones LGBTI. "Espanya ha de ser d'una vegada per sempre un país d'acollida on les persones refugiades puguin sol·licitar asil i tinguin accés a una veritable protecció. No és només una qüestió de solidaritat, és una obligació que tenen tots els Estats signataris de tractats internacionals com la Convenció de Ginebra", declara Beltrán.
"Espanya pot i ha de protegir qui fuig de la violència, la guerra i la persecució. No és tan complicat: la solució passa per establir rutes legals i segures perquè aquestes persones no es juguin la vida en viatges perillosos". Una d'aquestes iniciatives, el denominat patrocini comunitari, ja s'ha engegat al País Basc, així com el programa de mentoria a Catalunya. Són sistemes que suposen donar suport a les persones refugiades durant el primer any, especialment en temes com l'allotjament, l'escola, i el centre mèdic, així com ajudar-los amb les sol·licituds d'ocupació i formació.
Més informació
Malgrat que el nombre total d'arribades de persones migrants i refugiades a la Unió Europea s'ha reduït de 200.000 el 2017 a 150.000 el 2018, la veritat és que el nombre global de persones que han hagut de desplaçar-se per la guerra i la persecució continua sent el més elevat des de la Segona Guerra Mundial.
El 2018, Espanya s'ha convertit en la principal via d'entrada a Europa, amb un total de 57.000 arribades (el doble que en 2017), per davant de Grècia i Itàlia (on van arribar 56.500).
L'Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) acaba de publicar el seu darrer informe, en el qual, entre altres aspectes, analitza com s'estan vulnerant alguns drets humans a les fronteres. Entre altres aspectes, recorda que nombrosos països han violat el principi de no devolució (pel qual es prohibeix retornar persones a un país on corrin el risc de ser torturats, o rebre tractes inhumans o degradants), com Bulgària, Hongria, Croàcia i Grècia, a més d'Espanya mitjançant les esmentades devolucions en calent. Alhora, la FRA denuncia les dificultats per sol·licitar asil en les oficines d'asil dels enclavaments espanyols en frontera amb el Marroc para totes les nacionalitats excepte les persones que procedeixen del nord d'Àfrica i el Pròxim Oient, perquè les autoritats marroquines intercepten la resta de nacionalitats abans que arribin a la frontera.
Amnistia Internacional té en marxa una ciberacció per exigir la fi de les devolucions en calent. Per a més informació, en aquest podcast podeu escoltar una anàlisi sobre la situació de les persones refugiades al món.