Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Dos mesos de bloqueig: Amnistia Internacional exigeix al govern espanyol que permeti salpar a l'Open Arms i l'Aita Mari

Foto: AP Photo/Olmo Calvo
  • L'organització assenyala a la vicepresidenta del govern espanyol que és injustificat i pot vulnerar drets humans.
  • La decisió ha de ser presa pròximament, ja que s'acaba el termini de tres mesos per a decidir sobre el recurs interposat.
Quan es compleixen dos mesos des que el govern bloquegés, d'una banda, l'Open Arms a Barcelona i, per l'altra, l'Aita Mari, a Pasaia (País Basc), dos vaixells destinats a salvar vides al Mediterrani central, Amnistia Internacional demana que s'accelerin els tràmits per facilitar que tots dos vaixells puguin salpar el més aviat possible. Les autoritats espanyoles disposen d'un termini de tres mesos per a resoldre el recurs imposat i, per tant, falten pocs dies perquè es compleixi el termini. “Els obstacles burocràtics que han denegat la sortida de tots dos vaixells impedeixen a les organitzacions dur a terme activitats que han estat essencials per a protegir la vida de milers de persones que fugen de la guerra i la persecució en busca d'un lloc segur”, assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional España. “La conseqüència més directa és que en aquests moments es podrien estar evitant moltes morts, i la solució és clara: permetre la sortida d'aquests vaixells i recordar que salvar vides no és delicte”, afegeix.
Amnistia Internacional assenyala que les organitzacions de salvament i rescat són més necessàries que mai en un moment en què els Estats europeus s'han retirat gairebé completament de les tasques de vigilància al Mediterrani central, disminuint així els recursos destinats a salvament.
“A més, l'hostilitat creixent i criminalització de les ONG, així com l'externalització del control de fronteres a països com Líbia, sembla voler llançar una vegada més el missatge que els Estats pretenen reduir el nombre de persones refugiades i migrants que arriben a Europa, sense tenir en compte el sofriment i la mort que això suposa”, s'assegura des d'Amnistia Internacional. “Penalitzar les ONG Proactiva Open Arms i Maydayterraneo és injustificat i resulta una vulneració dels drets humans, tant de les tripulacions com de les persones en perill en el Mediterrani central”.
Prou d'excuses
El principal argument emprat per les Capitanies Marítimes sobre el fet que els vaixells s'han vist forçats a navegar durant diversos dies transportant un nombre elevat de persones durant un llarg període de temps, un fet per al qual els vaixells no estan preparats i que, per tant, incomplirien així obligacions de dret internacional (quan un dels vaixells, l'Aita Mari, ni tan sols havia intervingut encara en tasques de rescat), no pot ser l'excusa perquè aquestes embarcacions deixin de completar la seva missió, la responsabilitat de la qual hauria de recaure en els Estats europeus.
Amnistia Internacional es manté a l'espera de la resposta a la carta enviada a la vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, en la qual exigeix el desbloqueig d'aquests vaixells i una política de vigilància i rescat proactiva en el salvament de vides al mar, així com promoure i donar suport en l'àmbit europeu a la ràpida creació d'un sistema de desembarcament que asseguri que les persones rescatades arriben fora de perill a Europa, tal com assenyala el dret internacional.
“Si es mantenen les polítiques de tancament de ports, si Itàlia continua la seva retirada de la coordinació de tasques de salvament, si les autoritats italianes i malteses no posen fi a les seves disputes sobre les seves obligacions respecte a les zones de rescat, el que passa és que, en moltes ocasions, les persones migrants i refugiades només compten amb les ONG per a no ser una xifra més de cossos en el Mediterrani”, lamenta Esteban Beltrán. A més a més, Amnistia recorda que és necessari resoldre, mitjançant una reforma del sistema europeu d'asil, el desincentiu que provoca l'obligació per als països de primera entrada d'assumir la responsabilitat de l'assistència i protecció de les persones que arriben a Europa, sense que hi hagi una veritable distribució compartida de sol·licitants d'asil entre els països europeus. “Aquesta solució no pot passar per dotar de suport tècnic i financer a Líbia, país no considerat segur per a persones migrants i refugiades, ni de formació a la seva guàrdia costanera mitjançant l'operació Sophia de Salvament i Rescat, sinó per un veritable compromís europeu de solidaritat compartida”, conclou Beltrán.