Amnistia Internacional, a l'espera de confirmar i examinar els acords firmats entre Espanya i el Marroc en relació a la possibilitat d'assistir als serveis de salvament marroquins, declara: “Ens preocupa que això sigui un pas més cap a la denominada Fortalesa Europa, més preocupada per tancar-se a tota costa i externalitzar les seves fronteres que per les persones i els seus drets humans”. “En nombroses ocasions hem documentat el cost humà d'aquestes polítiques que se centren en l'externalització de les seves responsabilitats internacionals de drets humans: la realitat és que les persones continuen fugint dels seus països d'origen però es troben cada vegada amb més perills pel camí”, assegura Virginia Álvarez, responsable de Política Interior d'Amnistia Internacional Espanya.

L'externalització de fronteres ha provocat nombroses vulneracions de drets humans de les persones migrants, refugiades i sol·licitants d'asil, ja que països com el Marroc o Líbia, no són països segurs per a aquestes persones. El propi Tribunal de Drets Humans va condemnar a Espanya per dur a terme expulsions en calent des de Melilla al Marroc sense els deguts procediments, i la situació que viuen les persones migrants i refugiades a Líbia és de sobres coneguda. Al Marroc, a més, Amnistia Internacional ha denunciat recentment com la policia marroquina, juntament amb la Gendarmeria Real i les Forces Auxiliars, duen a terme grans batudes en barriades de diverses ciutats on viuen persones refugiades i migrants, amb especial intensitat a les províncies septentrionals de Tànger, Nador i Tetuan, pròximes a les fronteres espanyoles. Unes 5.000 persones s'han vist afectades per aquestes batudes discriminatòries, en les quals les persones són introduïdes en autobusos i abandonades en zones remotes prop de la frontera amb Algèria o al sud del país i, a vegades, detingudes arbitràriament.

“Durant els últims anys, la UE i els seus Estats membres han enfocat tota la seva energia a construir una fortalesa cada vegada més impenetrable per a impedir l'entrada de migrants i sol·licitants d'asil a través de les seves fronteres, omplint-les de forces i cossos de seguretat i complicats sistemes de detecció de persones migrants i possibles refugiades; així com deixant la responsabilitat del control de la migració a tercers països mitjançant acords de cooperació que ajuden a bloquejar la migració irregular cap a Europa”.

Els drets humans han de ser la pedra angular de tota cooperació amb tercers països en matèria de control migratori. Per a això, els acords han de complir les següents característiques:ser transparents, consagrar mesures de protecció adequades, incloure una clàusula de protecció i salvaguardes de drets humans, així com mecanismes de vigilància de la seva implementació. Sol·licitar asil: un dret que no els Estats no poden oblidar “Amnistia Internacional reconeix les tasques de salvament i rescat realitzades per Espanya, especialment en aquests últims anys, on s'han incrementat el nombre de persones que han intentat arribar a les costes espanyoles. No obstant això, l'organització recorda que els estats han de facilitar també que aquelles persones que fugen de violacions de drets humans puguin accedir a procediments d'asil”.

Més de 60 milions de persones han estat desplaçades per força dels seus llocs d'origen degut a conflictes, violència o persecució. D'elles, més de 25 milions de persones són refugiades i necessiten protecció, de les quals el 85% es troben en països en via de desenvolupament. “La Unió Europea pot i ha d'acollir més persones refugiades. No només té la capacitat, sinó a més l'obligació internacional de protegir qui ho necessita”.