L'ofensiva a gran escala de les autoritats marroquines contra milers de persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades d'origen subsaharià sense el degut procés és cruel i il·legítima, ha afirmat Amnistia Internacional en el context de les batudes intensives que el govern duu a terme en el nord del país.

Des de finals de juliol, la policia marroquina, juntament amb la Gendarmeríi Reail i les Forces Auxiliars, duen a terme grans batudes a les zones on viuen persones refugiades i migrants a diverses ciutats, amb especial intensitat a les províncies septentrionals de Tànger, Nador i Tetuán, pròximes a les fronteres espanyoles.

"La indignant ofensiva contra les persones migrants i refugiades al Marroc és cruel i il·legítima. Representa un retrocés preocupant per a un govern que el 2013 va contreure nous compromisos en matèria de polítiques d'asil i migració amb la finalitat d'adequar la pràctica marroquina a les normes internacionals", ha manifestat Heba Morayef, directora d'Amnistia Internacional per al Pròxim Orient i el Nord d'Àfrica.

Es calcula que, des del mes de juliol, unes 5.000 persones s'han vist afectades pels operatius, introduïdes en autobusos i abandonades en zones remotes prop de la frontera amb Algèria o en el sud del país, segons l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH). Aquest grup va fer el seguiment del nombre d'autobusos que van sortir de Tànger, Tetuán i Nador i va calcular la xifra aproximada de persones detingudes.

"Les autoritats marroquines han de posar fi immediatament a aquestes batudes discriminatòries i complir els compromisos positius contrets en els últims cinc anys de respectar els drets humans de les persones migrants. A continuació, han d'adoptar una llei d'asil que estableixi procediments correctes i salvaguardes segons el dret internacional".

Batudes i detencions recents

Divendres 31 d'agost els serveis de seguretat marroquins van dur a terme batudes i van detenir arbitràriament a Tànger unes 150 persones subsaharianes, a qui van traslladar en autobusos a ciutats del sud del país on van ser abandonades. L'oficina local de l'AMDH va explicar a Amnistia Internacional que les persones migrants van ser detingudes després d'una petita protesta davant del consolat d'Espanya per demanar la llibertat de persones migrants subsaharianes al Marroc, com es veu en aquest vídeo.

Segons la informació obtinguda per Amnistia Internacional sobre la campanya de repressió en curs, les autoritats van detenir persones migrants, sol·licitants d'asil i refugiades sense comprovar la seva documentació legal, les van retenir durant unes hores, els van prendre les empremtes dactilars i després les van obligar a pujar a autobusos. Les persones migrants anaven emmanillades o, en alguns casos, amb les mans lligades amb cordes. Les van desplaçar contra la seva voluntat a zones remotes prop de la frontera d'Algèria o a zones remotes del sud, prop de Tiznit, Errachidia, Benguerir, Beni Mellal i Marràqueix. En molts casos, les persones migrants van haver de recórrer a peu diversos quilòmetres per arribar al primer nucli urbà des del qual poguessin intentar viatjar de tornada als seus llocs d'origen.

Durant els incidents recents també es va traslladar al sud del país en contra de la seva voluntat un mínim de 14 sol·licitants d'asil i 4 persones refugiades registrades al Marroc, segons l'agència de les Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) a Rabat. En un exemple especialment deplorable, el 7 d'agost, una refugiada va ser detinguda a Tànger amb el seu fill d'un any. Van obligar mare i fill a pujar a un autobús i els van deixar en llibertat més tard a Kenitra, a 200 quilòmetres de distància.

"És indignant veure que entre les persones sotmeses a aquests càstigs brutals hi ha nens de poca edat, a més de sol·licitants d'asil i refugiats reconeguts per l'ONU i persones migrants registrades que estaven en possessió de targetes de residència", ha afirmat Heba Morayef.

"Encara que les autoritats marroquines tenen dret a regular l'entrada, estada i sortida del país, aquest dret ha d'exercir-se d'una manera compatible amb el dret internacional dels drets humans i d'acord amb la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats".

Les forces de seguretat han dut a terme operatius especialment violents contra assentaments informals informals i campaments improvisats ocupats per persones migrants prop de Tànger i Nador, i en el punt d'encreuament a l'enclavament espanyol de Ceuta. En alguns casos documentats per Amnistia Internacional, els serveis de seguretat van calar foc als campaments, van cremar les pertinences de les persones migrants i van robar telèfons mòbils.

Un migrant que viu al Marroc des de fa quatre anys va explicar a Amnistia Internacional que la policia i la gendarmería marroquines van irrompre violentament a casa seva, al barri de Mesnana, a Tànger, a les quatre de la matinada del 26 d'agost. Aquesta persona va declarar:

"Policies emmascarats van arribar en plena nit, van trencar la nostra porta i van començar a detenir als membres de la meva família, incloses dones, nenes i nens. Hi havia molts vehicles al carrer i els agents irrompien a les cases dels nostres veïns".

Complicitat d'Espanya?

El 23 d'agost de 2018, les autoritats espanyoles van expulsar un grup de 116 persones de diferents països de l'Àfrica subsahariana i les van traslladar de tornada al Marroc des de l'enclavament espanyol de Ceuta. L'expulsió es va dur a terme un dia després que un grup hagués accedit a territori espanyol des del Marroc creuant la tanca que discorre al llarg de la frontera a Ceuta.

La celeritat de l'operació planteja interrogants en relació amb el respecte per part de les autoritats espanyoles de les salvaguardes substantives i de procediment durant el procediment "accelerat" de devolució.

En el període de menys de 24 hores que van passar a Espanya, només 12 advocats van fer assessorament jurídic a les 116 persones, fet que va restringir greument l'oportunitat que rebessin informació adequada sobre els seus drets i del procediment per sol·licitar asil si així ho desitjaven. A més, no es va informar als advocats que els seus clients anaven a ser expulsats en menys de 24 hores, la qual cosa els va privar de l'oportunitat d'impugnar de manera efectiva la seva devolució. Tampoc es va dur a terme una avaluació dels possibles riscos als quals aquestes persones podien fer front al Marroc.

No obstant això, les autoritats espanyoles van sostenir que l'operació era legal i estava justificada pel fet que les persones migrants havien perpetrat una "violència inacceptable contres els agents fronterers espanyols", com a conseqüència de la qual set agents haurien resultat ferits, segons la Guàrdia Civil. Amnistia Internacional considera que aquesta afirmació no justificaria en cap cas la devolució accelerada, ni l'incompliment per part d'Espanya de la seva obligació de brindar a aquestes persones una oportunitat real de sol·licitar protecció internacional.

Quan les persones migrants expulsades van arribar al Marroc, les autoritats d'aquest país les van recloure a la presó local de Tetuán. Disset d'elles van ser acusades de "estada i sortida irregular", "insultar funcionaris públics", "rebel·lió armada" i "possessió d'armes". S'enfrontaran a judici el 10 de setembre. Les autoritats marroquines estan organitzant devolucions de nacionals camerunesos i guineans detinguts, en cooperació amb les seves respectives autoritats consulars.

"Malgrat l'aparença d'un procediment de devolució, és evident que les autoritats espanyoles no van respectar salvaguardes fonamentals, i de fet van dur a terme una expulsió col·lectiva de 116 persones a un país on podien córrer el risc de patir greus violacions de drets humans", ha afirmat Heba Morayef.

"Els intents de controlar la migració irregular del Marroc a Espanya són elogiats amb freqüència per les autoritats espanyoles, que segueixen cooperant amb el Marroc perquè impedeixi l'arribada de persones migrants i refugiades sense condicionar aquesta cooperació al respecte dels drets de totes les persones en moviment. Espanya i la Unió Europea en general han de reorientar la seva cooperació amb el Marroc i concedir prioritat a la protecció dels drets humans i a la creació d'un sistema d'asil al país, tal com exigeix el dret internacional".

Informació complementària

Les autoritats del Marroc han justificat els recents operatius discriminatoris com una mesura per lluitar contra la migració irregular i les xarxes de tràfic de persones. En una conferència de premsa celebrada el 30 d'agost, el portaveu del govern marroquí, Mustapha Khalfi, va declarar que no es tractava de devolucions sinó d'operacions destinades a traslladar a les persones migrants a altres ciutats, realitzades de conformitat amb la legislació nacional i destinades a lluitar contra la migració il·legal. El portaveu va agregar que la readmissió del grup de 116 migrants havia enviat un missatge de fermesa als traficants de persones.