Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Blog

Un mural contra l'apartheid israelià

Dani Vilaró (Comunicació),

El grup de Barcelona-L'Hospitalet pinta un mural al Parc de les Tres Xemeneies per demanar la fi de l'apartheid que les autoritats israelianes apliquen a la població palestina.

Dimarts 30 de maig l'artista Ona Salvador va col·laborar amb la iniciativa, preparant la paret del parc, situada al Passeig de la Canadenca 51, des del matí. A la tarda, a les 18.30h, amb el mur ja enllestit, activistes del grup van començar a recollir signatures de suport a la petició d'Amnistia Internacional per aturar una de les expressions més clares de les polítiques d'apartheid israelianes: el desplaçament forços de població palestina i la demolició de cases.

És el que els pot passar a les 180 famílies que viuen a Masafer Yatta, a Cisjordània, Territoris Palestins Ocupats. Corren el risc que siguin expulsades de casa seva: més de 1.100 persones, la meitat d'elles nens i nenes, perdran la seva casa si no ho evitem. Després de 23 anys de disputes legals, el Tribunal Suprem israelià ha conclòs que el desallotjament dels habitants de Masafer Yatta pot fer-se efectiu i l'activitat militar israeliana a la zona ha augmentat darrerament. Les demolicions podrien començar en qualsevol moment.

Si Israel duu a terme aquesta expulsió a gran escala suposaria un trasllat forçós, que és un crim de guerra i un crim contra la humanitat segons el que estableix el dret internacional. Com dèiem és un exemple més del que milions de palestins viuen sota el sistema d'apartheid aplicat per Israel, un sistema violentament racista l'essència del qual es manifesta en la negació d'un habitatge, d'un lloc per viure, per ser.

Això no és nou. Israel porta més de 73 anys sotmetent a desplaçament forçat comunitats palestines senceres i ha enderrocat centenars de milers d'habitatges, amb el trauma i el patiment que això genera. Més de sis milions de palestinss continuen sent persones refugiades i almenys 150.000 més corren risc real de perdre casa seva.

Lleis i polítiques d'opressió

Israel ha creat i manté unes lleis, polítiques i pràctiques que oprimeixen deliberadament la població palestina i operen per garantir la dominació israeliana jueva a Israel i als Territoris Palestins Ocupats. Això inclou confiscacions racistes de propietats i plans urbanístics que fan impossible que molts palestines construeixin habitatges. També permet la demolició massiva d'habitatges construïts sense un permís que, d'altra banda, habitualment ja es nega a la població palestina.

Darrerament també hem conegut que les autoritats israelianes utilitzen un sistema experimental de reconeixement facial conegut com a Xarxa Wolf per rastrejar palestins i palestines i automatitzar les dures restriccions a la llibertat de circulació imposades a aquesta població. Hem documentat com Xarxa Wolf forma part d'una xarxa de vigilància cada vegada més gran que està refermant el control del govern d'Israel sobre la població palestina, i que ajuda a mantenir el sistema d'apartheid. Xarxa Wolf s'ha desplegat en els controls militars a Hebron, des d'on s'escaneja les cares de palestins i els afegeix, sense el seu consentiment, a enormes bases de dades de vigilància.

El mur del grup de Barcelona que es va pintar dimarts passat al Poble-sec en el marc de l'acció #ApartheidIsraelStop  és un gest simbòlic, si voleu. Però necessari per donar visibilitat i denunciar les polítiques israelianes d'apartheid. La resposta internacional a l'apartheid no ha de seguir limitant-se a condemnes buides i sense conseqüències, o a declaracions ambigües: no funcionen. Cal fer un pas més. Que el món abordi les causes fonamentals d'aquesta discriminació.

Si no es fa, sobretot la població palestina, però també la israeliana, seguiran bloquejades en l'espiral cíclica de violència de dècades que ha destruït tantes vides. Israel ha de desmantellar el sistema d'apartheid i començar a tractar a la població palestina com a éssers humans que són, amb igualtat de drets i dignitat. Fins que això no passi, la pau i la seguretat a la regió seguiran ben allunyades l'una de l'altra.