«Els Estats poderosos es burlen de la nostra història. Actuen com si les lliçons que ens van deixar les dècades de 1930 i 1940 poguessin deixar-se de banda, oblidar-se, eliminar-se.»
Agnès Callamard, Secretaria General d’Amnistia Internacional.
Dilluns passat, Amnistia Internacional va publicar el seu Informe Anual, una anàlisi de l’estat dels drets humans a 150 països [VÍDEO]. Una publicació que cada any ens dona pistes de quines son les tendències globals, regionals i nacionals. La veritat és que, pel títol de l'article, ja veieu que no ens trobem en un bon moment.
Aquest últim any hem vist com les pràctiques autoritàries s'han estès a molts països. Arreu del món hi ha hagut una proliferació de lleis, polítiques i pràctiques que restringeixen la llibertat d’expressió i la dissidència.
Aquest deteriorament no ha començat enguany, però el 2024 la situació s’ha accelerat. I ens preocupa que amb l'efecte Trump podria empitjorar encara més el 2025.
La política exterior dels Estats Units ha tingut un paper clau en aquest retrocés: l'atac constant contra el multilateralisme, els drets de les persones migrants, la justícia racial i de gènere, i la lluita climàtica ha estat devastador. I aquests moviments no només debiliten el sistema internacional, sinó que també animen altres països a violar drets humans amb total impunitat.
I les víctimes de conflictes a tot el món estan pagant el preu d'anys de no defensar universalment el dret internacional: la població palestina a Gaza està patint un genocidi brutal; a Ucraïna, continuen els atacs indiscriminats contra infraestructures civils i les desaparicions forçades; al Sudan, es viu la pitjor crisi de desplaçament intern del món; i a l'Afganistan, les dones i nenes són pràcticament esborrades de la vida pública. És descoratjador veure com el món mira cap a una altra banda.
Tot i així, hi ha motius per mantenir l’esperança. Milions de persones han sortit al carrer per exigir un alto el foc a Gaza i defensar els drets humans. També hi ha organismes multilaterals que planten cara: el Tribunal Internacional de Justícia ha dictat mesures cautelars contra Israel, i el Tribunal Penal Internacional ha emès ordres de detenció contra responsables de crims de guerra a diversos països. A més, governs del Sud Global estan demostrant que es pot actuar amb coratge, com va passar amb la detenció de l’expresident Duterte a Filipines.
I com cada any, aquest Informe Anual també recull l’estat dels drets humans a Espanya, on el dret a la protesta pacífica continua en retrocés: no s’han complert les promeses de reforma de la Llei Mordassa ni del Codi Penal, i activistes pel dret a l’habitatge o pel clima han estat amenaçats o empresonats. A Catalunya, la proliferació de pistoles Tàser sense garanties adequades incrementa el risc d’abusos.
Pel que fa a l’accés a l’habitatge, a l’Estat espanyol sembla més un luxe que un dret. I suposa una crisi especialment greu entre els joves, que haurien de destinar més del 100% del seu sou per viure sols.
Quant a discriminació i racisme, Espanya manté una política migratòria incoherent: mentre proclama discursos a favor de l’acollida, a Canàries més de 5.000 menors i joves migrants viuen en condicions indignes, sense una protecció adequada.
Des d’Amnistia Internacional pensem que aquest retrocés no és ni inevitable ni irreversible. Però cal que tots plegats defensem el sistema multilateral de drets humans, la pau i la seguretat internacional. Hem d'identificar oportunitats per resistir l’autoritarisme i protegir el dret internacional, perquè el que està en joc no és només el futur de determinats països, sinó la dignitat i els drets de totes les persones del món.
Seguim lluitant, comptem amb tu.
