L'actual crisi de l’organisme que dirigeix el futbol mundial posa de relleu la necessitat urgent de reformes sistèmiques en la seva governança per aprofundir en transparència i protecció dels drets humans.

Quan l’actual president de la FIFA, Gianni Infantino, va llançar a finals de juliol la idea de constituir una societat comercial anomenada FIFA Forward Enterprise (FFE) per gestionar els drets comercials i operatius de les competicions de la FIFA, inclosos els Mundials i el Mundial de Clubs de la FIFA, van saltar totes les alarmes. Era una proposta que obria la porta a l’entrada d’inversors privats, que aprofundia en la deriva dels últims anys de l’organisme esportiu, i va ser retirada per la reacció negativa de la majoria de federacions dels països membres, altres organismes internacionals, com la UEFA, o FIFPRO, l’associació sindical dels jugadors professionals de futbol.

Aquest episodi es va aprofitar per demanar de manera més oberta mesures per abordar la crisi de la FIFA, històricament enredada en casos de corrupció i en encobriment d’abusos als drets humans comesos en alguns dels països que han acollit les principals competicions en els darrers anys (Qatar, Estats Units) o que està previst que n’acullin en el futur (Aràbia Saudita).

«És molt important qui és la persona que lidera la FIFA, però el principal problema aquí és sistèmic. El panorama de drets humans, transparència i bona governança de la FIFA no millorarà si no s'aborda a fons el funcionament de les seves estructures». Qui diu això és Andrea Florence, directora executiva de la Sport & Rights Alliance. La missió d’aquesta coalició d’organitzacions, formada entre altres per Amnistia Internacional, Human Rights Watch, Reporters sense Fronteres, ILGA, Transparència Internacional i la Confederació Sindical Internacional, és promoure els drets i el benestar de les persones a qui més afecten els riscos per als drets humans associats amb els esdeveniments esportius. El seu objectiu és garantir que organismes esportius i governs i altres actors, com les empreses, afavoreixin un món esportiu que protegeixi, respecti i faci realitat les normes internacionals de drets humans, els drets laborals, el benestar i la protecció de la infància i la lluita contra la corrupció.

Cal una transformació a fons i sistèmica

La crisi de la FIFA ha d'impulsar reformes que haurien d'haver-se dut a terme fa molt temps perquè la protecció dels drets humans ocupi per fi un lloc central en el futbol mundial. Només una transformació sistèmica que abordi els molts abusos vinculats a les activitats de la FIFA evitarà que la història es repeteixi”.

L'actual commoció en el si de la FIFA recorda la pitjor crisi de corrupció de la història de l'organització, quan, el 2015, el Departament de Justica dels Estats Units va acusar formalment desenes d'alts càrrecs del futbol de suborns, frau i blanqueig de diners. Malgrat aquest escàndol, Sepp Blatter va ser reelegit dies després president de la FIFA, encara que va acabar dimitint. En les eleccions de 2016, la Sport & Rights Alliance va demanar als cinc candidats que es comprometessin a seguir un programa de sis punts clars per a reduir els abusos contra els drets humans. Gianni Infantino, triat successor de Blatter, va prometre canvis i va afirmar: “La FIFA està plenament compromesa amb el respecte als drets humans.”

Però no ha estat així. Des de fa deu anys hem assistit a diferents crisis cícliques de la FIFA per entendre que no n'hi ha prou amb una simple substitució de dirigents. Cal la reforma sistèmica basada en un full de ruta clar per al treball de l'organització sobre drets humans i bona governança. Una reforma que ha d'incloure una revisió i una reestructuració completes del Comitè d'Ètica, així com una estratègia de drets humans amb terminis concrets i objectius clars que se centri en els drets de totes les persones afectades per les competicions que organitza i les seves activitats.

El 2016 es va produir un tímid pas endavant quan la FIFA va modificar els seus estatuts per incloure els drets humans entre les seves disposicions. Es va adoptar una Política de Drets Humans i es va crear un Consell Consultiu de Drets Humans (HRAB per les seves sigles en anglès). El Consell va elaborar cinc importants informes, però després va ser dissolt per Gianni Infantino i la majoria de les seves recomanacions mai no es van arribar a aplicar. Així doncs, la FIFA encara ha de desenvolupar una estratègia de drets humans per a integrar els drets humans en la presa de decisions de l'organització “amb un enfocament en el nivell polític i de governança”, tal com es va recomanar.

El full de ruta és clar. Només un sistema de controls i contrapesos funcionarà com a eix de la prevenció de la corrupció. En garantir la transparència, la rendició de comptes i la supervisió independent, s’estableixen les bases per a qualsevol marc de drets humans creïble. No anar per aquest camí és, senzillament, vendre fum.

Vam assistir a la Copa del Món de Qatar. I aquest estiu ha tingut lloc la que, segons Gianni Infantino, seria la Copa del Món més gran de la història i “la més inclusiva”, la celebrada als Estats Units, Mèxic i Canadà. L’esdeveniment va ser utilitzat per a un rentat d'imatge mitjançant l'esport, gens sorprenent, donat el desdibuixament a què la mateixa organització havia sotmès el seu Marc de Drets Humans de les Ciutats Amfitriones i la relació —inquietantment estreta— entre Infantino i el president dels Estats Units Donald Trump, a qui Infantino va lliurar el Premi de la Pau de la FIFA, concedit sense criteris ni cap procés.

Incompliment amb les famílies dels treballadors migrants a Qatar

L'incompliment per part de la FIFA dels seus compromisos en matèria de drets humans ha entelat els deu anys de presidència de Gianni Infantino. L'organització encara no ha indemnitzat les famílies de milers de treballadors migrants que van morir perquè es pogués celebrar el Mundial 2022 a Qatar i, amb el Mundial de l'Aràbia Saudita 2034 a l'horitzó, no ha fet res per a crear un fons de reparació en matèria de drets humans per a indemnitzar als treballadors i altres persones que poguessin sofrir danys per les activitats de la FIFA.

Els riscos en matèria de drets humans dels Mundials masculins de 2030 i 2034, documentats en un informe d'Amnistia Internacional i la Sport & Rights Alliance, i els problemes no resolts de la Copa Mundial 2022, fan que la reforma de la governança i l'estratègia de drets humans de la FIFA sigui encara més urgent.

La comunitat mundial del futbol ha demostrat per fi que pot mobilitzar-se per a plantar cara a la FIFA quan considera que un afer revesteix prou importància. També és hora que els membres de la FIFA defensin amb la mateixa fermesa canvis que garantiran un respecte molt major pels drets humans. Se sabrà que en la FIFA s'ha produït un veritable canvi quan els treballadors de Qatar per fi rebin indemnitzacions, s'introdueixin salvaguardes significatives en matèria de drets humans per a futures Copes del Món i es doni veritable importància a la supervisió independent.”

La transformació de la governança en el futbol mundial també hauria d'implicar un canvi en la relació del lideratge de la FIFA amb els mitjans de comunicació. En la conferència de premsa amb motiu de la inauguració de la Copa Mundial 2026, Infantino va respondre als periodistes que li preguntaven per la denegació de visats amb un “relaxin-se i no s'atabalin”. Era la primera roda de premsa que que donava des de 2023.

En aquest moment crític, la Sport & Rights Alliance demana a la FIFA i a totes les seves associacions membres que s'assegurin de dur a terme aquesta transformació sistèmica, basant-se en aquests punts:

1. Restablir un Consell Consultiu de Drets Humans independent format per un grup divers de persones expertes en drets humans i la bona governança, per a exigir responsabilitats a la direcció i el Consell de la FIFA per la forma en què integren els drets humans en el seu procés de presa de decisions.

2. Reformar de manera integral el Comitè d'Ètica de la FIFA mitjançant l'establiment d'un sistema ètic independent, transparent, extern i responsable, amb un enfocament sensible al trauma a l'hora de rebre, investigar i resoldre les denúncies;

3. Adoptar una estratègia de drets humans específica i amb terminis definits que serveixi de full de ruta a l'organització en matèria de drets humans i bona governança, amb participació significativa i contínua de les parts interessades que puguin veure's afectades;

4. Reavaluar tots els acords de futures seus de celebració —incloses les Copes Mundials masculines de 2030 i 2034— per a garantir compromisos vinculants en matèria de drets humans, i crear un Fons d'Indemnització per a les persones afectades pel Mundial de Qatar de 2022 i tots els futurs tornejos.

5. Reinstaurar vies regulars, sòlides i transparents per a la rendició de comptes pública.