Foto: Nesrin Öztürk / Pexels
El meu avi va començar a treballar als set anys. En un context de postguerra civil, el menjar i els diners escassejaven a casa. En circumstàncies molt precàries, posar-se a vendre espardenyes i raspalls pels carrers de la ciutat semblava la millor opció per tirar endavant i omplir l’estómac del mínim necessari per subsistir. Tot i que, innegablement i afortunada, aquesta feina va ajudar a l’avi a sobreviure i tenir un futur, també el va privar de viure la infància que, inherentment i per dret, li pertocava.
El 12 de juny va ser el Dia contra el Treball Infantil, una data que ens recorda que els nens i nenes haurien d’estar jugant i aprenent, enlloc de treballant, independentment de quines siguin les raons que portin a aquests infants a intercanviar hores d’estudi i de joc per hores de feina. El treball infantil els priva dels seus drets i els exposa a abusos de violència, reforça els cicles de pobresa i incrementa la desigualtat social.
Les nenes i nens són titulars de tots els drets reconeguts per la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i convencions internacionals que els desenvolupen. Alhora, per ser especialment vulnerables i necessitar protecció especial i cura, els menors d'edat (18 anys) tenen garantits els drets específics recollits a la Convenció sobre els Drets del Nen (CDN) aprovada el 20 de novembre de 1989 per les Nacions Unides i ratificada per 195 països, és a dir, tots els del món menys el Sudan del Sud i els Estats Units. La CDN està formada per 54 articles que componen el text i, a diferència d’altres normes internacionals, recull de manera explícita i clara els drets econòmics, socials i culturals dels nens i nenes. Els principals són el dret a la salut, a l'educació i a la protecció a través de l'acolliment institucional o familiar quan el menor no té família o aquesta no pot assumir la seva cura; el dret a la justícia i a la presumpció d'innocència; el dret a no ser reclutat o reclutada per a participar en conflictes armats; el dret a les tradicions socials, culturals o religioses no interfereixin en la seva salut; i el dret a un nivell de vida adequat per al seu ple desenvolupament personal.
La CDN ha estat ampliada amb tres Protocols Facultatius de la Convenció dels Drets del Nen relatius a la participació de nens en conflictes armats (en vigor des del 12 febrer de 2002), a la venda de nens, la prostitució infantil i la utilització de nens en la pornografia (vigent des del 18 de gener de 2002) i a un procediment de comunicacions (en vigor des del 14 d'abril de 2014) per presentar denúncies davant del Comitè dels Drets del Nen, que és l’organisme de vigilància i control per què els Estats compleixin les seves obligacions respecte de la protecció de la infància.
Tot i que la CDN té rang de llei i el seu caràcter vinculant la fa d'obligat compliment per a tot els països signants, milions de menors encara són víctimes de violacions dels seus drets fonamentals arreu del món, en diversos àmbits i a través de diverses formes. Una d’aquestes formes és el treball infantil.
L'Organització Internacional del Treball (OIT) el defineix com tot treball que priva als nens i nenes de la seva infantesa, del seu potencial i de la seva dignitat, i que és perjudicial per al seu desenvolupament físic i psicològic. Per tant, es refereix a qualsevol treball físic, mental, social o moralment perjudicial o nociu per al nen o la nena, que interfereix en la seva escolarització, privant-li de l'oportunitat d'anar a escola, obligant-lo a abandonar prematurament les aules o exigint que intenti combinar l'assistència a l'escola amb llargues jornades de treball pesat. Aquestes circumstàncies comporten una clara vulneració dels drets dels nens i nenes exposats a la CDN i també a la Declaració Universal de Drets Humans.
Segons les normes internacionals, hi ha diversos factors que determinen quan es pot parlar de treball infantil. Aquests factors són l'edat, la perillositat del treball i el nombre d'hores treballades. Segons l’OIT, en cap cas els nens i nenes han de treballar si són menors de 12 anys, i a partir d'aquest límit depèn de diverses variables: si el treball suposa o no perills per a la seva salut i el nivell de desenvolupament del país.
Sinònim d’esclavitud, reclutament forçós i explotació sexual
És important recordar que el treball infantil és sinònim d'esclavitud, reclutament forçós per a conflictes armats, tràfic de nens i nenes, servitud, prostitució i pornografia, així com d'obligació de realitzar activitats il·legals, en particular la producció i el tràfic d'estupefaents, o activitats que suposin qualsevol tipus de perill, danyin la seva seguretat, benestar físic o la seva salut.
Tot i haver-se donat en les dues últimes dècades una disminució progressiva i ininterrompuda del treball infantil a tot el món, l’any 2016 va tornar a augmentar. Des de llavors, hem passat dels 152 milions d'aquell any als 160 milions de 2020: 8 milions de nenes i nens més treballant, sense perdre de vista que les xifres poden ser més altes, ja que hi ha treballs difícils de comptabilitzar com, per exemple, el treball domèstic. Aquestes dades ens haurien de preocupar moltíssim per raons òbvies. Si no podem protegir i cuidar els nostres infants, quin futur tenim com a societat? D’aquests 160 milions, 79 -gairebé la meitat- pateixen l'esclavitud, el tràfic amb finalitat d'explotació sexual o el reclutament forçós per a conflictes armats. Por i preocupació és el que em neix en llegir aquestes xifres.
Pel que fa a les zones més afectades, als països més empobrits i amb més desigualtat és on hi ha més treball infantil, la meitat del qual es troba a l'Àfrica, seguida per Àsia i la regió del Pacífic. No obstant, no oblidem que aquesta realitat no es troba tan lluny nostre, ja que el treball infantil també és present a Espanya.
Agafant un cop més el fil de l’avi, ell es va haver de posar a treballar per contribuir a l’economia familiar i com a únic mitjà de supervivència, és a dir, no hi havia prou diners ni recursos a casa seva com perquè pogués subsistir sense treballar. Aquesta és la causa principal del treball infantil en general; la pobresa econòmica, juntament amb factors com les emergències regionals i la migració. El treball infantil perpetua aquesta pobresa i priva d’oportunitats reals als nens i nenes per desenvolupar-se a tots els nivells i poder accedir a una vida, educació i posterior feina dignes. De vegades se’ls fa molt difícil compaginar treball i estudis, cosa que genera un augment de les taxes d’abandó escolar. En altres casos, directament es veuen obligats a abandonar les classes.
Com afecta al desenvolupament físic, emocional i mental
El treball infantil afecta al desenvolupament físic, emocional i mental dels nens i nenes. De fet, els menors poden arribar a desenvolupar malalties cròniques o desnutrició per estar exposats a llargues jornades, càrregues pesades, substàncies perilloses o a ser víctimes d'abús per part dels adults. Alhora, pateixen les conseqüències de viure en un ambient hostil o violent i, en molts casos, són separats de les seves famílies.
Davant de tot aquest panorama, què diuen les lleis? El Conveni 182 regula les pitjors formes de treball infantil i ha estat ratificat pels 187 països que formen part de la OIT, cosa que succeeix per primera vegada a la història. D’altra banda, per a prevenir i erradicar el treball infantil existeixen normes internacionals impulsades per l'Organització Mundial del Treball. Una d'elles és el Conveni número 138, que estableix que l'edat mínima d'admissió a l'ocupació no haurà de ser inferior a l'edat en què cessa l'obligació escolar. La majoria dels països signants han establert l'edat mínima per a treballar als 15 anys. Aquest conveni ha estat ratificat per 175 països. Uns altres com Austràlia, els Estats Units, l'Iran o Somàlia no l'han signat. Sembla que no recordin la importància del seu paper a l’hora d'establir polítiques de protecció dels menors i prohibir el treball infantil. Les empreses també podrien contribuir a això mostrant el seu compromís amb els drets humans i els drets de la infància.
Ara bé, més enllà de les lleis, els governs, les empreses i les organitzacions, hi ets tu. I tu, en l'àmbit individual, què pots fer per frenar el treball infantil? Primer de tot, informar-te, denunciar les situacions de vulneració de drets dels nens i nenes, i fer un consum responsable. Al capdavall, es tracta de responsabilitzar-te i d’entendre que res queda tan lluny de casa, que el problema d’uns és el problema dels altres, i que el que tu facis determina com funciona la societat internament, cosa que al seu torn repercuteix en el seu funcionament en l'àmbit extern i col·lectiu. Un gra de sorra acaba fent una platja sencera. Tots i totes som responsables de la direcció que pren la nostra societat, i depèn de nosaltres escollir l’empatia i les cures com a centre d’aquesta. Quan em puc reflectir en l’altre, quan entenc que l’altre estima i pateix igual que jo, quan entenc que el seu dolor no fa menys mal que el meu i que la seva felicitat no fa menys bé que la meva, sinó per igual, llavors puc prendre responsabilitat i entendre que, en formar part del mateix engranatge, quan vetllo pel meu bé, vetllo pel bé de l’altre, i viceversa.
No miris cap una altra banda, cuida’t, cuida’m, cuidem-nos.
