Tres de cada cinc joves defensors i defensores dels drets humans pateixen ciberassetjament pel seu activisme. És la principal conclusió d'una enquesta a 1.400 activistes juvenils de 13 a 24 anys de 59 països en el marc de la campanya global 'Protegim la Protesta'.

L'assetjament es materialitza en forma de comentaris d'odi, amenaces, hackeig i revelació de dades personals, i amb freqüència vinculats a abusos i persecució política també en el món físic i sovint per part d'agents estatals. Nigèria i l'Argentina apareixen com dos dels països que van comunicar uns índexs de ciberassetjament més alt. Davant de la situació i les denúncies dels joves, la resposta de les grans plataformes tecnològiques ha resultat ser escassa o nul·la, la qual cosa ha acabat reforçant el silenciament d'aquest activisme.

"Acostumo a tenir por de compartir la meva opinió a les xarxes, en aplicacions com TikTok, per exemple, perquè puc tornar-me viral. Internet pot ser un lloc realment esgarrifós”, explica un jove activista pels drets LBGTI de Nigèria (21 anys). "Visc a Nigèria: no puc anar a la policia a denunciar-ho perquè seria revictimitzat”.

El 21% de les persones enquestades afirma patir cada setmana atacs de trols o amenaces sistemàtiques pel seu activisme i prop d'un terç dels activistes juvenils diu que s'ha autocensurat per la violència facilitada per la tecnologia. Un 14% llança la tovallola: ha deixat de publicar sobre drets humans i abandona totalment l'activisme.

Les formes més comunes de ciberassetjament són els insults i els comentaris irrespectuosos de trols (60%) i missatges directes molestos, insultants o amenaçadors (52%). El 5% d'activistes juvenils afirma haver-se enfrontat també a l'assetjament sexual a Internet i declara que altres persones usuàries van publicar imatges íntimes personals (tant reals com generades per intel·ligència artificial) sense el seu consentiment.

Més enllà de l'assetjament digital

Per a molts dels qui van respondre a l'enquesta, l'assetjament relacionat amb l'activisme en línia no es limita al món digital, sinó que també impacta en la seva vida fora de les xaxres. Gairebé un terç de les persones enquestades va declarar haver sofert formes d'assetjament en el món físic, tant per part de familiars i persones de l'àmbit privat com en forma de repercussions negatives a l'escola o institut, interrogatoris policials i persecució de caire polític.

La guerra entre Israel i Gaza destaca actualment com un tema que, a les xarxes, actua com un imant per atraure alts nivells de conductes abusives a Internet, però l'amenaça del ciberassetjament acaba sent omnipresent en totes les qüestions principals de drets humans. Qüestions relacionades amb la pau i la seguretat, l'Estat de dret, la igualtat econòmica i de gènere, la justícia social, la migració i el refugi, l'activisme climàtic i la protecció del medi ambient han estat també identificades com a desencadenants o disparadors d'aquesta mena d'atacs tòxics.

No obstant això, la forma en què s'ataca activistes juvenils varia i sembla estar estretament relacionada amb experiències interseccionals de discriminació, cosa que perjudica les persones supervivents d'abusos basats en la identitat amb més intensitat que l'assetjament que es fonamenta en temes concrets. El 21% de les persones enquestades afirma haver sofert assetjament en relació amb el seu gènere i el 20%, en relació amb la seva raça o ètnia. Percentatges més baixos van assenyalar abusos relacionats amb l'origen socioeconòmic, l'edat, l'orientació sexual i fins i tot la discapacitat.

Per a molts activistes juvenils, aquest ciberassetjament té efectes profunds sobre la salut mental. El 40% de les persones enquestades afirma haver sentit impotència, nerviosisme o té por d'utilitzar les xarxes socials. Algunes fins i tot s'han considerat incapaces de fer tasques quotidianes i s'han sentit físicament insegures. En conseqüència, el suport psicològic és l'opció més sol·licitada pels activistes juvenils, passant per davant de mecanismes de denúncia o assistència legal.

I què fan les empreses tecnològiques?

El problema fa emergir una derivada interessant. ¿Què fan les principals empreses i plataformes de xarxes socials davant d'aquesta situació creixent? Doncs poc o res. Molts activistes juvenils han expressat frustració per la manca de resposta adequada a les denúncies d'assetjament: els comentaris abusius continuen apareixent a les plataformes força temps després d'haver-los denunciat i ningú hi posa fre.

La cosa, però, encara és més greu i va més enllà de la inacció pel ciberassetjament. Algunes persones enquestades consideraven també que les plataformes de xarxes socials exerceixen un paper actiu a l'hora de silenciar-les, com per exemple per la retirada o ocultació de missatges sobre la guerra de Gaza. Aquest és un fet que des d'Amnistia hem documentat: són nombrosos els continguts en defensa dels drets de la població palestina que són sotmesos a una moderació possiblement discriminatòria en diverses plataformes, i que l'algoritme "amaga" després de ser configurat per fer-ho.

Per reblar el clau, alguns activistes també han assenyalat les plataformes tecnològiques de connivència amb governs i estats repressors, permentent campanyes d'intimidació i censura dirigides per agents estatals. Això limita, i molt, les esperances de l'activisme de donar solució al problema de la violència exercida per mitjans teconòlogics amb regulació governamental que la dificulti i la persegueixi.

Els efectes nocius del mal ús de tecnologies i el paper controvertit de les grans empreses que impulsen les principals plataformes de xarxes socials estan en el punt de mira d'Amnistia Internacional com una font d'abusos des de fa temps i preocupa. Recentment hem parlat dels casos de Tik Tok, de Meta (Facebook), de Tailàndia, el que passa als Estats Units, l'Índia, el Pakistan o Sèrbia amb sistemes tecnològics que alimenten desigualtats de gènere a tot el món o la utilització d'IA en la gestió de fronteres, entre altres.