Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Foto: Projecte Freedom First

Blog

Harmonia injusta: Keith LaMar, el jazz i la cerca infatigable de justícia

Claudia Harris (Comunicació),

Avui 16 de novembre podríem estar lamentant una nova execució als Estats Units. Però tenim bones notícies. La data per aplicar la pena de mort a Keith LaMar, pres d’Ohio que porta des del 1995 al corredor de la mort, s’ha ajornat a gener de 2027. Keith Lamar, doncs, guanya temps per poder demostrar la seva innocència i mirar de reobrir el seu judici. Guanya temps perquè puguem continuar sentint la seva veu de la mà d'un projecte musical singular, «Freedom First», amb Albert Marquès, músic de Granollers resident als Estats Units.

"La música és un pont i només cal obrir el nostre cor i la nostra ment per poder entendre la complexitat de la nostra humanitat compartida"
Keith LaMar

Als
Estats Units, la possibilitat de rebre una sentència de mort és quatre vegades més alta per a un afroamericà que per a un blanc, tot i haver comès un delicte similar. A més, per cada vuit persones executades, almenys una és innocent. Segons les paraules de Keith LaMar, "el racisme impregna totes les etapes del sistema legal i penal", sobretot pel que fa a la pena de mort.

LaMar va ser condemnat a divuit anys de presó després de declarar-se culpable de treure la vida a una persona en un altercat relacionat amb les drogues quan tenia dinou anys. Quatre anys després de la seva condena, va començar la Revolta de la Presó de Lucasville de 1993, onze dies que van acabar amb nous presos i un guardià morts. La Revolta va colocar l’Estat d’Ohio sota una intensa pressió pública i, en un intent de buscar culpables del desastre, es va declarar LaMar culpable de cinc assassinats relacionats amb els disturbis: se’l va sentenciar a mort, tot i la seva repetida negació dels càrrecs.

Durant el judici, els investigadors van contaminar proves i van pagar informants de la presó per crear una narrativa falsa contra LaMar. A més, van ocultar proves, incloent la confessió del veritable perpetrador, que va admetre haver assassinat una de les suposades víctimes de LaMar. El judici es va dur a terme en una comunitat remota d'Ohio amb un fort component racista, que va descartar ràpidament els membres negres del jurat, deixant d’aquesta manera el destí de LaMar en mans d'un jurat cent per cent blanc que és qui el va condemnar a mort. El gener de 2027 (la data prevista fins fa poc era just avui, 16 de novembre de 2023), l'Estat té la intenció d'executar LaMar, qui ha mantingut la seva innocència durant gairebé tres dècades i ha estat sotmès a confinament solitari indefinit.

El músic i compositor de Granollers, Albert Marquès, viu als Estats Units des de fa anys, a Brooklyn (Nova York), i va conèixer la història de LaMar mitjançant el moviment Black Lives Matter. Va ser quan va decidir impulsar una campanya per aturar-ne l'execució. Marquès va aplegar vint-i-cinc músics per fer un concert reivindicatiu a Brooklyn l'agost de 2020, en plena pandèmia, on la veu enregistrada de LaMar des de la presó introduïa cadascuna de les deu peces de jazz seleccionades. La seva campanya de sensibilització i incidència ha funcionat, ha anat agafant volada i repercusió, i s'ha aconseguit ajornar l'execució de LaMar fins al gener de 2027.

D’animal ferit a poeta i artista

LaMar, a través del seu recital, destaca com la música, especialment el jazz, li ha permès sobreviure a la presó i transformar-se d'un "animal ferit" en un poeta i un artista. Fins i tot quan t'han condemnat a mort es pot conservar la sensibilitat i la creativitat, i convertir-les en motor de l'art i la bellesa. La seva amistat amb Albert Marquès, que va conduir a la gravació del disc "Freedom First" (febrer 2022), obre la porta a la humanització de LaMar i de presos com ell. LaMar considera la seva situació com una continuació de la lluita de segles contra l'opressió. L’àlbum comença amb "Tell’em the truth", una emotiva peça enregistrada per Albert Marquès i el seu grup a l'estudi, mentre Keith hi participa en la distància per videotrucada des de la seva cel·la. Marquès reflexiona: "Qualsevol actuació en directe implica una gran complexitat. Pot fallar la connexió o ser interrompuda pel funcionari de torn, però això no impedeix que la música continuï ressonant. Precisament, el jazz és improvisació."

Marquès destaca com la veu de LaMar commou i com els silencis s'ajusten a les notes sincopades dels instruments. Han actuat en diversos escenaris amb una banda en rotació de fins a setanta músics internacionals: a Nova York, però també a Barcelona, Madrid, Santiago de Xile, Berlín i altres ciutats del món. "M'estimo moltíssim el Keith. Connectar emocionalment amb algú, que formi part de la teva vida algú que té data d'execució fixada no és fàcil. No es pot entendre aquest projecte sense assumir que ens estimem molt, això és fonamental. Com diu el Keith, love is the only freedom".

Durant les últimes tres dècades, LaMar ha afirmat la seva innocència del crim pel qual va ser condemnat. Des de la presó, lamenta que la seva narrativa reflecteixi la experiència compartida per milions d'africans, que han passat de ser tractats com a esclaus a ser marginats en una societat que crida venjança i que busca culpables de manera immediata i abusiva. A través d'aquesta perspectiva, LaMar comprèn que la seva situació és una continuació d'una lluita centenària contra l'opressió. En el seu convenciment, el seu aïllament a la presó no difereix massa de com havien de sentir-se els antics esclaus africans que eren transportats confinats a les bodegues dels vaixells dels negrers.

Malgrat els seus esforços, el camí fins a la Cort Suprema és llarg. Albert Marquès continua la campanya per reobrir el judici de LaMar i facilitar al nou equip d'advocats l'oportunitat de demostrar la seva innocència abans de la nova data d'execució. En paraules de Marquès, "El jazz és el document sagnant de la inhumanitat de l'home i de la seva superació". La seva determinació demostra que cap injecció letal podrà fer callar una veu i una música que clamen justícia. Com també diu LaMar: "Mai, mai, mai et rendeixis. Continua lluitant. Continua avançant i fent camí".>