En el darrer mes, hem observat amb preocupació un increment en l’ús de substàncies químiques irritants en el context de protestes. 

Tant en les manifestacions de suport a la Global Sumud Flotilla com durant la Vaga per Palestina, el cos de Mossos d’Esquadra va utilitzar esprais de gas pebre en diverses ocasions en actuacions de control de l’ordre públic. 

Quins efectes pot tenir aquesta substància?

El gas pebre (també conegut com a OC) s’utilitza amb l’objectiu de dissuadir o incapacitar temporalment una persona, provocant una irritació sensorial temporal. Habitualment causa picor als ulls i inflamació del tracte respiratori superior, amb tos i sensació d’ofec que desapareix al cap de poc temps. Tot i això, a la pràctica pot generar efectes importants com llagrimeig, dificultat per respirar, cremades, vòmits, asfíxia o reaccions al·lèrgiques greus.

Les conseqüències de l’exposició poden variar substancialment segons la composició del producte utilitzat, la durada del contacte o l’existència de problemes de salut previs o vulnerabilitats específiques.

Durant la Vaga per Palestina del 15 d’octubre, entre 30 i 40 persones van ser ateses pels serveis mèdics. En alguns casos, la irritació i la pèrdua temporal de visió van durar fins a sis hores. Diversos manifestants van explicar que “no podien omplir els pulmons d’aire” i que el llançament del gas els va provocar “una anul·lació completa en qüestió de segons”. 

Què diuen els estàndards internacionals de drets humans?

Com qualsevol altra arma o eina d’ús policial, el seu ús ha de respectar els principis de legalitat, necessitat i proporcionalitat. Per tant, només es poden utilitzar per a fins legítims d’aplicació de la llei i no contra persones que estiguin exercint els seus drets humans (principi de legalitat). Les autoritats no han fer servir aquestes substàncies si existeixen mitjans menys lesius per a aconseguir un objectiu legítim (principi de necessitat) i el seu ús no pot causar més danys dels que es pretenen evitar (principi de proporcionalitat). 

Per tant, i segons els estàndards internacionals d’ús de la força, només poden emprar-se contra persones que participin en actes de violència, que puguin causar danys significatius a una altra persona, o per defensa pròpia. El seu ús està prohibit per aconseguir el compliment d’una ordre, així com contra persones que exerceixen resistència pacífica, que no representen una amenaça o que ja es troben sota control policial. 

Abans del seu ús els agents han d’emetre un avís previ i clar i han de respectar la distància mínima indicada pel fabricant, ja que la pressió de l’aerosol pot causar lesions oculars si s’aplica massa a prop. També cal tenir en compte les condicions de l’entorn —com la geografia de l’espai, la temperatura, el vent o la proximitat d’escoles i hospitals—. El seu ús no és adequat en espais reduïts on les persones no puguin dispersar-se, i cal evitar qualsevol risc de pànic o estampida mitjançant una valoració prèvia de la zona.

Els agents autoritzats per fer-ne us han de rebre formació obligatòria i periòdica tant sobre els aspectes tècnics de l’ús de l’eina com sobre les precaucions, supòsits d’ús, riscos i efectes. Pel que fa a la rendició de comptes, tots els usos de l’arma han de ser revisats i notificats des del punt de vista de la justificació. 

Tenint en compte aquests estàndards, les entitats de defensa dels drets humans ens preguntem: quina és la normativa que en regula l'ús?

Manca de transparència 

Des d’Amnistia Internacional Catalunya, es desconeix la normativa específica que regula l’ús d’aquestes substàncies químiques irritants. Només hem tingut accés a la Instrucció 16/2013 sobre l’ús d’armes i eines policials, que reconeix la tinença d’aquestes substàncies per part del cos de Mossos d’Esquadra, però no estableix criteris, protocols ni garanties sobre el seu ús.

Ens preocupa profundament la manca de transparència d’una regulació que afecta directament l’exercici del dret a la protesta. El seu coneixement és essencial perquè la ciutadania pugui avaluar si les actuacions s’han fet d’acord amb els principis establerts i es garanteixi la rendició de comptes davant possibles casos de mala praxi.

Usos contraris a estàndards 

Després de veure les imatges de les actuacions policials durant la jornada de la Vaga per Palestina, Amnistia Internacional va expressar la seva preocupació per l’ús d’esprais de gas pebre contra persones que mantenien una actitud de resistència pacífica. A la rampa de l’estació de Sants, es va fer ús d’aquesta substància contra persones que impedien la sortida de l’autobús de l’equip de bàsquet del Hapoel de Jerusalem en direcció a Manresa de manera pacífica i sense previ avís. 

Recordem que el fet que es produeixin incidents aïllats de violència no converteix automàticament una protesta en no pacífica. Si un grup reduït de participants comet actes violents durant una manifestació, les persones que continuen comportant-se pacíficament tenen dret a continuar protestant. En aquest cas, les autoritats han de garantir que puguin exercir el dret de protesta pacífica i no utilitzar els actes violents d’uns pocs com a pretext per restringir o impedir els drets de la resta. El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides aclareix que la interrupció del trànsit de vehicles o vianants, o de les activitats quotidianes, no constitueix violència, i que només els actes que superin un llindar de danys greus poden ser considerats violents en el context de les manifestacions.