Cada cinc anys uns 400 milions de ciutadans europeus són cridats a votar per escollir els pròxims representants al Parlament Europeu. La campanya electoral tot just acaba de començar i hi hi molt en joc en termes de drets humans.
Moltes persones perceben aquesta convocatòria electoral com a llunyana, o fins i tot de poc interès, però aquesta percepció és tant errònia com perillosa: el Parlament Europeu té amplíssimes competències legislatives en qüestions que afecten el nostre dia a dia (medi ambient, economia, polítiques socials, polítiques de transport, energia, etc), també decideix sobre el pressupost de la Unió i té capacitat de supervisar la feina d’altres institucions, com la Comissió Europea.
Per aquest motiu i sense cap dubte, els resultats de les eleccions del 9 de juny determinaran la direcció política que prendrà la Unió Europea en el pròxim lustre. Per aconseguir un futur millor, més just i sostenible, la Unió Europea ha de situar els drets humans per davant i en el centre de les seves polítiques, mesures i actuacions.
Per aquest motiu, Amnistia Internacional ha posat en marxa una campanya per alertar sobre el risc d’un possible retrocés en drets humans a la regió i la necessitat de promoure una Unió Europea que protegeixi els drets de totes les persones, sense excepció. La campanya té l’objectiu d’inspirar els i les candidates amb propostes de drets humans i alhora informar els votants dels drets que estan en joc el pròxim 9 de juny.
• Amnistia Internacional vol una Unió Europea igualitària i inclusiva, on tothom pugui fer sentir la seva veu i gaudir dels seus drets. La igualtat ha de ser una realitat, proporcionant protecció contra la discriminació, reforçant els estàndards per a combatre-la i assegurant l’accés a la salut, l’habitatge, l’educació i la justícia per a tota la població, sense cap tipus de discriminació.
• La Unió Europea ha de protegir el dret a la protesta, defensant la llibertat d’associació, expressió i reunió i permetent que defensors de drets humans i organitzacions de la societat civil contribueixin i participin als processos decisoris de la Unió.
• També cal desenvolupar polítiques migratòries justes, compartint la responsabilitat de protegir totes les persones que busquen refugi i seguretat. Les polítiques de migració i refugi han d’estar basades en la protecció dels drets humans i la solidaritat, oferint condicions de recepció adequades i establint vies segures. En aquest sentit, amb el nou Pacte Europeu sobre Migració i Asil lamentem que Europa hagi perdut una oportunitat clau de construir un sistema de migració i asil que reforci aquests drets.
• La promoció i protecció dels drets humans ha de ser al centre de la política exterior de la Unió Europea, prioritzant la seva protecció en les relacions amb tercers països i en fòrums multilaterals. No alçar la veu davant greus violacions de drets humans en les relacions amb tercers països només alimenta la impunitat dels abusos, alhora que envalenteix i permet als estats repressius qüestionar els fonaments de sistema internacional de drets humans. Per això cal revisar els acords de cooperació de la Unió per assegurar que no contribueixen a violacions de drets humans.
• Finalment, cal posar en marxa mesures urgents per fer front al canvi climàtic, essencial per protegir els drets de les generacions actuals però també de les futures. La Unió Europea ha d’aspirar a una reducció total de gasos d’efecte hivernacle pel 2040, actuar segons els els compromisos adoptats en l’Acord de París i complir amb els Principis de Nacions Unides sobre Empreses i Drets Humans. Ja és hora que la Unió faci camí cap a una transició més verda i justa, eliminant els combustibles fòssils i reduint les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
A tota la ciutadania europea que anirà a votar en les pròximes eleccions al Parlament Europeu, davant el context global de crisi i malestar, l’auge de discursos i polítiques que demonitzen certs col·lectius, davant els devastadors efectes del canvi climàtic, les restriccions al dret a la protesta o la desprotecció de persones refugiades i migrants, la resposta és un vot en clau de drets humans.