Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Manifestants protesten davant l'ambaixada xinesa a Berlín (Alemanya) el desembre de 2022 @ Omer Messinger/Getty Images

Blog

Estudiant xinès? T’estem vigilant

Àrea de Comunicació,

Por a la universitat. Els darrers anys, moltes persones xineses que estudien a l’estranger –especialment a Europa o Amèrica del Nord– s’han vist immerses en un clima de por i incertesa per la vigilància de les autoritats del seu país.

En l’informe On my campus, I am afraid  ("Tinc por a la universitat")  hem documentat com aquests joves xinesos han vist reduïda la seva llibertat d’expressió i reunió: la manifestació d’opinions polítiques considerades “delicades” o “sensibles” per part de les autoritats xineses han tingut conseqüències importants per als joves.

Vam entrevistar 32 estudiants de la Xina i 12 de Hong Kong, matriculats en universitats de països com Alemanya, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, França, els Països Baixos, el Regne Unit i Suïssa. Aquests testimonis expliquen que van ser intimidats, fotografiats i espiats per part de les autoritats del seu país d’origen. Relaten que, en alguns casos, els seus familiars a la Xina continental també van rebre atacs i amenaces policials pel seu activisme estudiantil a l’estranger.

Ens preocupa que l'impacte de la repressió de les autoritats xineses contra l’activisme no coneix fronteres: va molt més enllà del seu país i això suposa una amenaça important contra els drets humans i contra un dels pilars de l’acadèmia: la lliure circulació d’idees.

Una repressió que va més enllà de la Xina

Des de fa temps, moltes persones xineses que estudien a l’estranger i crítiques amb el seu govern han expressat públicament punts de vista a les xarxes socials o mitjançant manifestacions i protestes com les dels Papers en Blanc de 2022; les protestes prodemocràtiques de Hong Kong del 2019 o les commemoracions anuals de la matança de Tiananmen el 1989. Aquests fets no han passat desapercebuts a les autoritats xineses, que han mesures al respecte. Les autoritats tenen el poder de dissuadir, silenciar i controlar les crítiques dels seus ciutadans a l’estranger. Aquesta repressió que no obeeix a fronteres ha suposat l’autocensura dels estudiants i la manca de llibertat per participar en esdeveniments de tot tipus per por de les represàlies.

Gairebé una tercera part dels estudiants que va entrevistar Amnistia va afirmar que alguns dels seus familiars havien sigut alertats amb l’objectiu d’impedir que aquests joves a l’estranger poguessin difondre missatges crítics amb el govern o algunes de les seves polítiques. Una persona va explicar que, després d’haver assistit a una commemoració de la repressió de Tiananmen, li van comunicar que agents de seguretat havien contactat amb el seu pare perquè li fes saber que no havia de participar en cap altre acte on es pogués malmetre la reputació de la Xina. Aquest estudiant va manifestar que no havia difós cap contingut que el pogués relacionar amb aquell acte i explica que el va sorprendre la velocitat amb què va ser identificat. Alguns testimonis van relatar fets similars. Per exemple, que alguns dels seus familiars a la Xina continental també havien rebut advertències com la revocació del passaport; l’acomiadament laboral o, fins i tot, la possible limitació de la llibertat física. En alguns casos, també se’ls van donar instruccions perquè reduïssin les ajudes econòmiques als seus fills residents a l’estranger.

Altres joves van mostrar que aquesta repressió també afectava, de manera indirecta, persones de nacionalitat no xinesa. Part del personal universitari o companys s’autocensuraven quan es feia referència a activitats relacionades amb la Xina. Un estudiant va declarar que una investigadora havia preferit finalitzar la seva col·laboració amb ell pel seu suport a les protestes dels papers en blanc.

Aquesta exposició a ser vigilats contínuament, l’aïllament i la por han generat en els estudiants afectats problemes de salut mental, des d’estrès fins a paranoia o depressió. En alguns casos, ha comportat l’hospitalització. Vuit de les persones entrevistades van explicar que havien “tallat” el contacte amb els seus cercles íntims a la Xina continental per protegir-los dels atacs de les autoritats. Altres havien comentat que intentaven relacionar-se el mínim possible amb altres estudiants per por que poguessin denunciar-los davant les autoritats del seu país d’origen. Aquesta persecució “invisible” han implicat que moltes persones tinguessin por de tornar a casa. Fins el punt que molta gent es planteja sol·licitar l’asil polític en finalitzar els seus estudis.

La situació de les universitats

Es calcula que, actualment, hi ha unes 900.000 persones xineses estudiant en institucions acadèmiques a l’estranger. Amnistia Internacional va contactar amb algunes de les universitats que acollien alumnes de la Xina i Hong Kong dels vuit països on es va dur a terme l’informe i aquestes afirmen que desconeixien la problemàtica relacionada amb la repressió transnacional. Encara que moltes de les institucions destinen recursos per donar suport a la defensa dels drets humans de l’alumnat, la majoria no semblen eines efectives davant la situació que es tracta en aquest informe.

Arran de l’anàlisi d’Amnistia Internacional, les universitats dels països d’acollida han de prendre mesures per contrarestar la por latent d’aquests estudiants. En el cas de les universitats i centres de formació d’Espanya i Catalunya, tot i que encara no s’ha detectat cap situació semblant a les que denuncia l’informe, pensem que és clau que les nostres institucions acadèmiques estiguin informades i siguin coneixedores d’aquesta problemàtica.