Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Roderick Salatan via pexels

Blog

Emocionem-nos

Àrea d'Activisme,

«Instruïm-nos, emocionem-nos, organitzem-nos». Un d’aquells grans eslògans utilitzats i reutilitzats. Aquesta vegada, penjat en forma de pancarta en una trobada del moviment per l’habitatge de Catalunya fa poques setmanes, presidint un semicercle d’organitzacions diverses que, setmana rere setmana, fan xarxa als seus barris, fan front a desnonaments forçosos, s’organitzen per construir alternatives...

Setmana rere setmana, multitud de col·lectius com aquests es troben a les respectives localitats, lluiten i aprenen des del suport mutu. També és el cas dels més de 10 grups d’activistes d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC) repartits pel territori que, des d’altres àmbits, treballen conjuntament portant a la pràctica quelcom que deia Paulo Freire: «Ningú no educa a ningú —ningú s’educa a si mateix—, els homes [les persones] s’eduquen entre si amb la medicació del món».

En els darrers dies, un dels grups històrics d’AIC, el d’Educació en Drets Humans, torna a estar actiu. Això ha provocat que a la nostra organització s’intensifiqués l’intercanvi d’idees sobre què implica l’«instruir-nos» que obre el text, sobre com aprenem i ensenyem: «Hem d’emocionar a l’altre, abordant qüestions que l’interpel·lin, que li toquin la fibra»; «en un moment de retrocés de drets i de sofisticació de la repressió, hem d’organitzar-nos, i hem de fer-ho fent atractives les qüestions de drets humans, aterrar-les a la realitat de les persones. Els drets humans no són una cosa abstracta emmarcada dins d’una Declaració Universal que sovint ens sembla llunyana».

Deia bell hooks que, «no és habitual que un professor, per bon orador que sigui, pugui generar, a través de les seves accions, suficient emoció per crear una aula emocionant. L’emoció es genera a través de l’esforç col·lectiu. Veure l’aula sempre com un lloc comunal augmenta les possibilitats que es faci l’esforç col·lectiu de crear i sostenir una comunitat d’aprenentatge». A l’aula o fora l’aula. Al carrer, al cau, a l’esplai i al casal. Allà on sigui. El grup d’Educació d’AIC vol aprofitar l’oportunitat que suposa una xarxa de més de 10 grups d’activistes d’Amnistia Internacional repartits per Catalunya per tal d’imaginar, crear i fer volar coloms conjuntament, pensant maneres d’instruir i instruir-nos, per tal d’aconseguir una major organització necessària arreu del territori per fer front a les alarmants vulneracions de drets arreu.

Per això, quan l’altre dia intercanviàvem idees amb una persona de la comunitat educativa que considerava oportú que aquest grup, d’entrada, estigués format únicament per professionals de la docència, des d’AIC posàvem en valor la important tasca del conjunt del professorat, i responíem que volem anar més enllà, per tal de construir propostes complementàries a les de l’aula des de diferents disciplines, amb activistes de diversitat d'orígens, edats, habilitats i bagatges professionals. En últimes, volem seguir sent part de xarxes locals que impliquin centres educatius, entitats, associacions i més, les quals fomentin el pensament crític des de la connexió amb la realitat (més i menys propera)­que les envolta i els aprenentatges que se n'esdevenen.

Construint futurs esperançadors

I tot això ho volem fer apel·lant especialment a aquelles educadores que en el passat ens han marcat, que han deixat petjada corroborant que la tasca educativa és fonamental per construir futurs esperançadors. També apel·lant de nou a hooks quan diu: «Puc recordar amb claredat les cares, els gestos i els hàbits de cada professor o professora que em va nodrir i em va guiar, que va convertir l’aula en un espai de pensament crític, que va fer de l’intercanvi d’informació i idees una espècie d’èxtasis».

El grup d’Educació serà, doncs, un espai on recordarla professora de primària que ens llegia poemes a l’inici de cada nova jornada o el professor universitari que un dia ens va dir «saps més del que dius», tot animant-nos a alçar més fort la veu. Però també a les caps del cau que ens feien qüestionar el món a través del joc i a la portaveu d’una entitat social que, durant una xerrada, ens va aportar respostes sobre l’entorn i ens va obrir noves preguntes. Alhora, serà un espai on defugir les dinàmiques adultocèntriques i treballar des del respecte i el reconeixement a la diversitat d’hàbits, realitats i referents de les diferents generacions. Instruïm i intruïm-nos, doncs; emocionem-nos pel camí i emocionem l’altre; organitzem-nos per construir nous futurs engrescadors i lliures de tota vulneració.

Si vols ser activista de qualsevol grup d’Amnistia Internacional Catalunya (AIC), inclòs el d’Educació en Drets Humans, ho tens a quatre clics!