Aquest any es commemora el 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, el primer document acordat globalment que assenyalava que tots els éssers humans sóm lliures i iguals. La Declaració també ha estat la base a partir de la qual s'han desenvolupat nombrosos tractats de drets humans legalment vinculants i s'ha convertit en una referència clara per a les normes universals de drets humans que han de promoure's i protegir-se arreu.
Alhora, continua servint de base per a lleis i normes nacionals i internacionals. I per a organitzacions com a Amnistia Internacional, compromeses amb la protecció dels drets humans i la lluita en favor d'ells, és guia per a la nostra missió i visió.
Els aniversaris sempre conviden a reflexionar sobre què s’ha aconseguit. Podríem dir que han estat 75 anys d’avenços i retrocessos. Ho hem vist respecte els drets de les dones, també en la protecció d’aquells qui busquen refugi i asil, o en drets històricament considerats de segona com l’habitatge o la salut. Lamentablement ens queda molta feina per endavant, per tots els drets que fa 75 anys es van establir com a fonamentals, però que encara no tothom gaudeix.
I aquestes dates senyalades, també fan pensar en el que queda, en els nous reptes per als propers anys. El canvi climàtic ja té afectacions molt evidents en el dret a la vida, a la salut, a l’habitatge, a recursos bàsics com aigua i sanejament. La intel·ligència artificial es desenvolupa a una velocitat difícil de seguir, amb sistemes de reconeixement facial o algoritmes que ignoren els nostres drets. Els discursos d’odi corre s’amplifica a les xarxes socials.
I en aquest context, ens trobem amb polítics que legitimen, sense cap vergonya i de manera activa, tot tipus de retòriques i polítiques d'odi basades en la identitat de les persones. La política de la demonització guanya terreny i això és un atac al principi d'universalitat dels drets.
Se’ns planteja un nou ordre mundial on els drets humans apareixen representats com un obstacle per als interessos nacionals. Això redueix perillosament la capacitat d'abordar les atrocitats massives i obre la porta a greus abusos.
Aquests últims anys han posat en evidència la doble moral de tot el món en matèria de drets humans i la incapacitat de la comunitat internacional de fer front a greus crisis drets humans. Un any d’hipocresia i d’incoherència. La resposta a la invasió russa d'Ucraïna ha demostrat el que es pot fer quan hi ha voluntat política: amb una condemna i resposta solida i contundent dels països occidentals, obrint fronteres a les persones refugiades. Aquest hauria de ser el model per abordar totes les violacions massives dels drets humans allí on ocorrin. Però, a la pràctica els països defensen els drets humans cas per cas, amb hipocresia i prioritzant interessos propis: no s’obren fronteres per a persones que fugen de Síria o de l'Afganistan o els països occidentals no actuen davant les violacions greus per part de països «aliats» com Israel o l'Aràbia Saudita.
Ara fa 75 anys de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Humans, un document que va sorgir de les cendres d'una guerra mundial. No hem d’esperar que el món cremi de nou per a viure realment d'acord amb els principis i llibertats que tants milions de vides van costar.
En aquest aniversari, tots els Estats haurien d’intensificar els seus esforços per a aconseguir un ordre renovat basat en normes que beneficiïn a tothom i a tot arreu. Cal reforçar les institucions i els sistemes internacionals destinats a protegir els nostres drets. Això passa per finançar els mecanismes de drets humans de les Nacions Unides, per reformar el Consell de Seguretat per a donar més veu a països i situacions que tradicionalment s'han ignorat, i també posar fi a l'abús del veto dels cinc països amb seient permanent al Consell, especialment davant d’atrocitats massives.
Cal que els drets consagrats a la Declaració siguin una realitat per a cada cop més persones, per a totes les persones. Qualsevol ambició menor per part dels dirigents mundials seria una traïció capaç de precipitar el món a l'abisme.
