Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Departament d'Interior Generalitat de Catalunya

Blog

Bones notícies: Millores importants en transparència i en la normativa d’ús de foam de Mossos d’Esquadra

Júlia Pérez Català (Relacions Institucionals),

Des d’Amnistia Internacional Catalunya fa molts anys que demanem al departament d’Interior de la Generalitat la publicació íntegra del «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils» i la seva modificació per tal que incorpori les garanties necessàries perquè el seu ús es faci d’acord amb les normes de protecció dels drets humans.

Després de molts anys, nombroses reunions amb Interior, canvis de direcció i d’estructura, insistència, paciència, diàleg, enviament de cartes amb les nostres peticions, més insistència i una comissió d’Estudi del Model Policial al Parlament de Catalunya, comencem a veure canvis molt positius. Canvis que, si s’implementen degudament, podrien acostar el cos de Mossos d’Esquadra a un cos policial que s’alinea amb els estàndards internacionals d’ús de la força i drets humans.

Transparència

La publicació del «Protocol d’ús de les llançadores de foam i els seus projectils»de manera íntegra (excepte unes parts anonimitzades) és una bona notícia i una petició que s’ha demanat repetidament al departament d’Interior. La transparència és essencial per garantir la rendició de comptes dels cossos policials i la confiança de la ciutadania en aquests. El coneixement d’aquesta regulació per part de totes les persones és fonamental, tant per avaluar si s’ha actuat d’acord amb les normes, com per conèixer els casos on es preveu l’ús de l’arma.

Modificacions del Protocol

L’última versió publicada del Protocol, amb data 27 d’octubre de 2023, incorpora modificacions importants que l’apropen a una regulació més alineada a les normes internacionals de drets humans. Així el protocol actual ara estableix que:

L’ús de les llançadores s’ha de restringir a casos d’extrema necessitat amb risc greu per agents policials o terceres persones. La versió anterior preveia el seu ús per a la «dispersió d’una zona acotada o àmplia» en contra de recomanacions internacionals1. Des d’Amnistia recordem que aquest armament mai no hauria de ser utilitzat contra multituds amb l’objectiu de dispersar una manifestació.

S'elimina la possibilitat d'utilitzar aquest armament en «desordres públics amb perill imminent per a béns» o per «danys a coses». Segons l’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides 2 només se’n permet l’ús per aturar persones que estiguin exercint la violència contra altres persones i davant una amenaça imminent de lesió. Des d’Amnistia considerem com un llindar massa baix la possibilitat d’utilitzar aquest armament per evitar «danys a coses» o «béns» en relació amb el seu impacte lesiu.

Només es podrà disparar de l'abdomen cap avall, una petició molt reclamada per les organitzacions de drets humans davant casos de traumatismes cranioencefàlics i lesions oculars provocats per aquest armament. La versió anterior del Protocol preveia la possibilitat de disparar contra l’extremitat superior d’una persona que mostrés un objecte llancívol mentre que, alhora, indicava que no es dispararia en el cas que l’objectiu s’hagués mogut. Dues indicacions que semblaven contradictòries, ja que l’acció de llançar implica moviment i un tret en aquest context pot impactar al cap o a la part superior del tors, causant lesions molt greus. Recomanacions internacionals 3 també restringeixen l’ús del foam a la part inferior del cos.

Es modifiquen les distàncies d'ús perquè siguin conformes a les recomanacions del fabricant. La versió anterior del Protocol permetia llançar projectils més a prop del que recomanaven les instruccions del fabricant, on indicaven que trets més a prop del recomanat podien causar danys molt greus. L’Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides 4 també considera que els projectils d'impacte cinètic no s'han d'utilitzar a poca distància (i només a la distància mínima o més enllà prevista per a l'arma i el projectil).

Àmbits de millora

Tot i els notables avenços, es continua fent servir el terme "situacions especialment perilloses" per a permetre l'ús de la llançadora sota autorització del cap del dispositiu. Des d’Amnistia es considera que es tracta d’un concepte massa ampli que no defineix les circumstàncies d'ús de manera precisa i que pot ser contrari al principi de proporcionalitat.

La nostra organització considera essencial que qualsevol persona que autoritzi o faci ús de llançadores de foam disposi de formació específica per a fer valoracions adequades del risc, per tal d’escollir els mitjans més adequats per fer front a una situació «potencialment perillosa», tenint en compte la dificultat del context. A més, tota actuació ha d’anar acompanyada d’una supervisió interna i externa que asseguri la rendició de comptes davant casos de mala praxi.

Per a futures revisions del Protocol, caldria que es detallessin altres garanties de respecte dels drets humans, com ara: l’emissió d’advertiments abans de l'ús, la prohibició del rebot intencionat del projectil a terra abans de colpejar l'objectiu o l’obligació de gravació i registre de cada actuació, per tal de poder avaluar i comprovar la seva conformitat amb les normes internacionals de drets humans sobre ús de la força.

Pel que fa a la rendició de comptes, l’última versió del Protocol no deixa clar quan existeix una obligació d’elaborar informes interns després de l’ús d’aquest armament i indica que aquests només es faran en casos de «petició expressa». Des d’Amnistia considerem que sempre que es fa ús d’una arma menys letal ha d’haver-hi un procés de supervisió intern, mitjançant un informe que avaluï els detalls de l’actuació, conegui què en va motivar el seu ús i justifiqui la necessitat d’ús de l’arma.

Aquesta supervisió interna s’ha de complementar amb una supervisió externa mitjançant un mecanisme extern públic i independent de control, avaluació i investigació de les actuacions policials, que faci públics els resultats d’aquestes investigacions de manera regular. Aquest mecanisme podria analitzar i avaluar de forma precisa i experta un possible mal ús en la utilització d’armes menys letals, però també males praxis generalitzades, o deficiències en procediments i actuacions policials. Una interrelació adequada i coordinada entre ambdues estructures proporcionaria un sistema de rendició de comptes fort i efectiu.

Des d’Amnistia continuarem treballant per aconseguir encara més millores en les normatives d’ús d’armes menys letals, en la publicitat de protocols i normes d’us i la rendició de comptes de les actuacions policials. El d’avui és un pas important i una petita victòria que celebrem i valorem molt positivament. Amb bones notícies com aquesta és quan ens adonem que la nostra feina, a poc a poc i amb paciència, produeix canvis. Potser per alguns són canvis petits; per nosaltres són canvis que estableixen les bases d’una policia més respectuosa i garant de la protecció dels drets humans de tothom.

Notes:

1Comitè de Drets Humans de Nacions Unides (2020) “Observació General núm. 37 relativa al dret de reunió pacífica (article 21 PIDCP)”. Paràgraf 86.
Organització per la Seguretat i la Cooperació d’Europa (2016) ) “Manual de drets humans pel manteniment de l’ordre en reunions públiques”. Pàgina 81