Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Xina: Estudiants a l’estranger pateixen assetjament i vigilància com a part d’una campanya de repressió transnacional

Manifestació davant l'ambaixada xinesa a Alemanya
Photo by Omer Messinger/Getty Images
  • Persones residents a la Xina estant sent víctimes de persecucions en represàlia per l‘activisme dels seus familiars que estudien a Europa i a Amèrica del Nord.
  • L’alumnat s’enfronta a “vigilància” durant les protestes i a Internet.
  • Es demana a les universitats que actuïn per combatre les amenaces contra la llibertat acadèmica i els drets humans.

Els estudiants de la Xina i Hong Kong a altres països viuen amb la por de ser intimidats, assetjats i vigilats, perquè les autoritats xineses volen impedir que s’involucrin en temes de caràcter “delicat” o polític durant les seves estades a l’estranger, ha declarat Amnistia Internacional en un nou informe publicat avui.

Les persones que estudien a Europa i a Amèrica del Nord entrevistades per a l’informe A la universitat, tinc por van explicar que les havien fotografiat i seguit durant les protestes a la seva població d’acollida, mentre que moltes d’elles van declarar que els seus familiars a la Xina havien rebut atacs i amenaces policials pel seu activisme estudiantil a l’estranger.

“Els testimonis recollits en el present informe exposen els mètodes intimidatoris amb què els governs de la Xina i Hong Kong busquen silenciar la població estudiantil, inclús a milers de quilòmetres, fet que els porta a viure amb por”, ha declarat Sarah Brooks, directora d’Amnistia Internacional a la Xina.

“L’atac de les autoritats xineses contra l’activisme en favor dels drets humans es produeix als passadissos i a les aules de les nombroses universitats que acullen estudiants de Xina i Hong Kong. L’impacte de la repressió transnacional de Xina suposa una greu amenaça per la lliure circulació d’idees en què es sustenta la llibertat acadèmica, per tant els governs i les universitats s’han d’esforçar per contrarestar-lo”.

“Et vigilem”

En l’estudi més documentat fins ara sobre la repressió transnacional del govern xinès a les universitats estrangeres, Amnistia Internacional va entrevistar 32 estudiants de la Xina –inclosos 12 de Hong Kong– matriculats en universitats d’Alemanya, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, França, els Països Baixos, el Regne Unit i Suïssa.

Un estudiant, Rowan*, va descriure que  poques hores després d’assistir a una commemoració de la repressió que es va dur a terme a la Plaça de Tiananmen el 1989, li van comunicar que agents de seguretat havien contactat el seu pare a la Xina per instar-li que avisés la seva filla, que estudiava a l’estranger, perquè no assistís a cap acte que pogués danyar la reputació de Xina al món.

Rowan no havia indicat el seu nom real a ningú implicat a la protesta ni havia difós la seva participació a les xarxes socials. Li va sorprendre la rapidesa amb què les autoritats xineses la van identificar com a participant, van localitzar el seu pare i el van utilitzar perquè li advertís que s’abstingués de participar en qualsevol acte de dissidència. Rowan va declarar a Amnistia Internacional que el missatge era clar: “T’estem vigilant i, encara que estiguem a l’altre punta del món, podem arribar fins a tu”

Vigilància, censura i persecució de familiars a la Xina

Durant els darrers anys, moltes persones xineses que estudiaven a l’estranger han participat en crítiques públiques contra el govern xinès, per exemple, relacionades amb les protestes dels papers en blanc de la Xina continental el 2022, les protestes prodemocràtiques a Hong Kong el 2019 i les commemoracions anuals de la repressió de la Plaça de Tiananmen el 1989 a Pequín. L’informe d’Amnistia exposa que aquestes activitats han alertat les autoritats xineses que, sovint, han pres mesures al respecte. L’informe identifica aquest fenomen amb la repressió transnacional, és a dir, amb les mesures que pren un govern per silenciar, controlar o dissuadir la dissidència i les crítiques dels seus ciutadans a l’estranger, fet que comporta la violació dels drets humans.

Gairebé un terç de la població estudiantil que va entrevistar Amnistia va afirmar que les autoritats xineses havien assetjat els seus familiars amb l’objectiu d’impedir les crítiques contra el govern xinès o les seves polítiques per part d’aquells que estudiaven a l’estranger. D’entre les amenaces proferides als seus familiars a la Xina continental, destacaven la revocació del passaport, l’acomiadament laboral, la impossibilitat d’accedir a ascensos i prestacions de jubilació o, fins i tot, la limitació de la llibertat física. En almenys tres casos, la policia xinesa va pressionar les famílies residents a la Xina o els hi va donar instruccions que “tallessin” l’ajuda econòmica als seus descendents a l’estranger com a mesura de coacció per assegurar-se que guardaven silenci.

“Per a molts xinesos, un viatge a l'estranger per estudiar és la promesa d'una oportunitat per prosperar, allunyada de les restriccions imposades pel discurs polític i acadèmic del seu país. La investigació d'Amnistia demostra que aquestes persones no aconsegueixen escapar-se de les pràctiques repressives del seu govern ni fora del país”

Sarah Brookes, Amnistia Internacional

Els estudiants van indicar a Amnistia que, durant la seva estada a l’estranger, creien que estaven sota la vigilància de les autoritats xineses o els seus agents. Gairebé la meitat d’ells van afirmar que persones que, aparentment, actuaven en nom de l’Estat, els havien fet fotografies o vídeos en actes de protesta, entre altres. Encara que l’alumnat no va poder aportar proves concloents de la identitat d’aquestes persones, la investigació d’Amnistia va documentar una constant d’observacions gairebé idèntiques en diversos llocs i entorns, fet que corrobora les sospites de la població estudiantil.

“Per moltes persones xineses, un viatge a l’estranger per estudiar és la promesa d’una oportunitat per prosperar, allunyada de les restriccions imposades pel discurs polític i acadèmic del seu país. No obstant, la investigació d’Amnistia demostra que aquestes persones no aconsegueixen escapar-se de les pràctiques repressives del govern de la Xina ni fora les fronteres del país”, ha afirmat Sarah Brooks.

“Les autoritats xineses han desenvolupat una estratègia per acotar els drets humans d’aquells que estudien a qualsevol lloc del món. La vigilància de la població estudiantil a l’estranger i la persecució de les seves famílies residents a la Xina són tàctiques sistemàtiques dissenyades per controlar la ciutadania a distància.

La capacitat de les autoritats xineses per vigilar les activitats d’aquells que estudien a l’estranger també es va veure afavorida per les amplies opcions de censura i vigilància digital amb què compta Pequín darrera la “Gran Muralla Tallafoc”, que obliga a la població estudiantil a comunicar-se amb els seus familiars i amistats a la Xina mitjançant aplicacions informàtiques vulnerables aprovades per l’Estat xinès.

Més de la meitat de l’alumnat entrevistat per Amnistia autocensurava habitualment les seves converses i publicacions a les plataformes digitals per por que les autoritats xineses vigilessin les seves activitats, inclús a les plataformes de xarxes socials no xineses com X, Facebook i Instagram. Diverses persones van aportar proves rotundes que aquesta vigilància digital, com el fet que la policia mostrés als pares d’un estudiant transcripcions de les seves converses amb familiars a través de WeChat.

Gairebé un terç de la població estudiantil que va entrevistar Amnistia Internacional ha patit censura a les plataformes de xarxes socials com WeChat, en un grau similar a l’existent a la Xina continental, encara que estant a l’estranger. Va haver-hi estudiants que van tractar de registrar les seves comptes amb números de telèfon estrangers, però també van ser sotmesos a la censura. A un estudiant li van bloquejar temporalment la compte de WeChat a causa de les seves publicacions sobre una protesta de papers en blanc a Alemanya.

Por latent als campus

Gairebé totes les persones entrevistades han declarat autocensurar –en certa mesura– les seves interaccions socials durant la seva estada a l’estranger, per por a les represàlies de les autoritats xineses. La majoria va afirmar que limitaven la seva participació a les aules degut al possible risc de ser denunciats davant les autoritats estatals xineses pels seus comentaris o opinions; un terç de la població estudiantil va comunicar que aquest risc els havia dut a replantejar-se els seus estudis o a descartar una futura carrera en el món acadèmic.

Estudiants de Hong Kong van afirmar que les lleis repressives de la ciutat –com la Llei de Seguretat Nacional i la recent promulgada Llei de l’Article 23– havien intensificat els seus temors durant la seva formació a l’estranger, ja que aquestes lleis podien utilitzar-se contra persones a qualsevol lloc del món.

Logan* va comunicar a Amnistia que la por de ser identificat per les autoritats de Hong Kong li havia restat opcions per desenvolupar una carrera acadèmica en el camp que havia escollit. “M’hagués agradat molt publicar la meva tesis… però em preocupen certes coses, així que he optat per no fer-ho”, va afirmar.

Més de la meitat de la població estudiantil entrevistada ha declarat tenir problemes de salut mental derivats dels temors, des de l’estrès i traumes fins la paranoia i la depressió. En un cas, aquests problemes havien comportat l’hospitalització. Vuit estudiants van indicar a Amnistia Internacional que havien perdut el contacte amb les seves famílies a la Xina per protegir-les dels atacs de les autoritats xineses, fet que havia intensificat el seu sentiment d’aïllament i soledat.

Moltes persones també havien considerat necessari distanciar-se dels seus companys xinesos per temor a què denunciessin els seus comentaris o opinions polítiques davant les autoritats de la Xina. Això havia agreujat la seva sensació d’aïllament. Van explicar que l’existència de línies telefòniques de seguretat nacional oficials per denunciar a altres persones davant el govern de Xina i Hong Kong incrementaven aquest temor.

Gairebé la meitat de les persones entrevistades van declarar que tenien por de tornar a casa, i sis estudiants van afirmar que no tenien cap més opció que sol·licitar asil polític en finalitzar dels seus estudis, ja que creien que serien víctimes de persecució si tornaven a la Xina.

Diverses persones entrevistades van expressar que inclús part del personal universitari de nacionalitat diferent a la xinesa s’autocensurava quan es feia referència a les activitats sobre la Xina vinculades a l’activisme. Un estudiant va declarar que una investigadora havia finalitzat la seva col·laboració amb ell a causa del suport de l’estudiant a les protestes dels papers en blanc, ja que la investigadora temia que la pogués perjudicar alhora d’accedir a oportunitats d’investigació a la Xina.

Les universitats manquen dels recursos necessaris per donar suport a l’alumnat xinès

Es calcula que hi ha 900.000 estudiants xinesos a l’estranger i Amnistia Internacional demana als governs dels països d’acollida i a les universitats que s’esforcin per protegir els drets d’aquells que s’enfronten a l’amenaça de la repressió transnacional.

“A causa d’aquest informe, els governs dels països d’acollida poden i han de prendre mesures concretes per contrarestar la por latent que expressa la població estudiantil, especialment mitjançant l’educació de la comunitat, la instauració de mecanismes de queixa sobre presumptes actes de repressió transnacional i la denúncia dels incidents que poden produir-se”, ha comunicat Sarah Brooks.

“Els vuit països que apareixen en aquest informe –i els altres que acullen estudiants de Xina i Hong Kong– tenen l’obligació de protegir la població estudiantil internacional en la seva jurisdicció”.

A principis del 2024, Amnistia Internacional va escriure a 55 universitats destacades dels 8 països analitzats amb l’objectiu d’informar-se sobre les disposicions vigents per protegir els alumnats davant la repressió transnacional. Es van rebre 24 respostes substantives (20 d’Europa i 4 d’Amèrica del Nord).

Les universitats europees i nord-americanes, en molts casos, ignoren la repressió transnacional i el conseqüent efecte intimidatori que provoca en els seus campus, i manquen dels recursos necessaris per fer-hi front”, ha declarat Sarah brooks.

Encara que algunes institucions destintin recursos a donar suport als drets humans de l’alumnat en general, la majoria d’aquests recursos no semblen ser útils per bordar de forma efectiva els problemes que ha manifestat la investigació d’Amnistia.

Entretant, les respostes repressives de les darrers setmanes de moltes universitats d’Estats Units davant les manifestacions estudiantils de suport als drets de Palestina –sumades a una constant similar d’aparició més recent a Europa– subratllen que els consells universitaris han d’esforçar-se més per complir la seva responsabilitat de protegir els drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica de l’alumnat.

“Encara que les universitats i els governs dels països d’acollida tenen la responsabilitat de protegir la població estudiantil, en darrera instància, són les autoritats xineses que ordeixen la trama de la repressió que es detalla a l’informe. Instem a les autoritats de Pequín i Hong-Kong a finalitzar amb aquestes pràctiques constitutives de repressió transnacional i que permetin a la població estudiantil a l’estranger centrar-se en els seus estudis sense témer per la seva seguretat”.

*Tots els noms dels estudiants s’han modificat per protegir la seguretat d’aquells que han participat en la investigació.