El Tribunal Penal Internacional ha d'investigar com a crims de guerra tres atacs aeris israelians llançats el mes passat que van matar 44 civils palestins, entre els quals 32 nens i nenes, a la Franja de Gaza ocupada, ha afirmat avui Amnistia Internacional.
En els atacs —un dels quals a Al Maghazi el 16 d'abril, i dos a Rafah el 19 i el 20 d'abril de 2024— també van resultar ferides almenys 20 persones civils, i constitueixen nous indicis d'una constant més àmplia de crims de guerra perpetrats per les forces armades israelianes a la Franja de Gaza ocupada durant els últims set mesos.
“Aquests devastadors atacs han delmat famílies i estroncat cruelment la vida de 32 nens i nenes”, ha manifestat Erika Guevara-Rosas, directora general d'Investigació, Incidència, Política i Campanyes d'Amnistia Internacional.
“Les nostres conclusions aporten indicis fonamentals d'atacs il·legítims per les forces militars israelianes, al mateix temps que el fiscal del Tribunal Penal Internacional sol·licita ordres d'arrest contra alts càrrecs d'Israel i Hamàs, entre els quals el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. En un moment en què les forces armades d'Israel continuen ampliant la seva incursió terrestre a Rafah, aquests casos il·lustren també la necessitat urgent d'un alto el foc.”
“Malgrat les peticions cada vegada més nombroses que es posi fi a la transferència d'armes a Israel, a una resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que ordena un alto el foc i al judici desfavorable de nombrosos dirigents mundials contra la incursió terrestre israeliana a Rafah, les forces armades d'Israel han continuat intensificant les seves operacions, inclosos aquests atacs incessants contra la població civil.”
“Els casos que es documenten aquí il·lustren amb claredat una constant d'atacs durant els últims set mesos en què les forces israelianes han incomplert el dret internacional, matant a població civil palestina amb total impunitat i exhibint un cruel menyspreu per la vida humana.”
Des d'octubre de 2023, Amnistia Internacional ha investigat en profunditat 16 atacs aeris israelians que han matat un total de 370 civils, inclosos 159 nens i nenes, i han provocat centenars de persones ferides. Amnistia Internacional ha trobat indicis de crims de guerra comesos per les forces israelianes, entre els quals atacs directes contra la població civil o atacs indiscriminats, així com altres atacs il·legítims i càstig col·lectiu infligits a la població civil.
Per a aquesta última investigació, Amnistia Internacional va entrevistar 17 supervivents i testimonis, va inspeccionar els llocs dels atacs, va anar a un hospital en es tractava les persones ferides, va fotografiar les restes de les municions emprades en els atacs i les va sotmetre a identificació d'experts, va examinar material videogràfic i fotogràfic obtingut de fonts locals i publicat a les xarxes socials i va analitzar les imatges de satèl·lit dels llocs.
Amnistia Internacional no va trobar cap indici que a les zones atacades per les forces armades israelianes o limítrofes hi hagués hagut objectius militars en cap dels tres atacs, la qual cosa suscita profunda preocupació perquè els atacs constitueixin atacs directes contra la població civil i béns de caràcter civil, que són crims de guerra. Israel no ha proporcionat cap informació sobre els atacs de Rafá, i només ha fet declaracions generals, que després ha desmentit, sobre l'atac d'Al Maghazi.
Fins i tot en el cas que la intenció de les forces israelianes hagués estat d'atacar objectius militars legítims en les proximitats d'aquests tres atacs, els indicis apunten al fet que aquests atacs no van distingir entre objectius militars i béns de caràcter civil i, per tant, serien indiscriminats. Els atacs indiscriminats que causen la mort o ferides a civils o destrueixen o danyen béns de caràcter civil són crims de guerra.
Les dades aplgeades per Amnistia Internacional també indiquen que les forces armades israelianes no van avisar —com a mínim a totes les persones que vivien en els llocs afectats— abans de llançar els atacs.
El 7 de maig de 2024, Amnistia Internacional va enviar a les autoritats israelianes preguntes relacionades amb els atacs. En el moment de publicar aquest comunicat no s'havia rebut resposta.
Camp de refugiats d'Al Maghazi: atac contra futbolí mata 15 civils
El 16 d'abril, cap a les 15.40 hores, un atac aeri israelià sobre el camp de refugiats d'Al Maghazi, a Gaza central, va matar 10 nens i nenes d'entre 4 i 15 anys, i a 5 homes d'entre 29 i 62. Entre els homes que van morir en l'atac hi havia un perruquer, un venedor de falàfel, un auxiliar d'odontologia, un entrenador de futbol i un home gran amb discapacitat. Més d'una desena de residents, en la seva majoria nens i nenes, van resultar ferits.
La munició va aterrar a la meitat d'un carrer de mercat en la qual diversos nens i nenes jugaven al voltant d'un futbolí. Amnistia Internacional va examinar 4 vídeos i 22 fotografies filmades per residents i periodistes, i preses també en el lloc pel seu personal en el terreny.
En el futbolí, els vehicles pròxims i les parets de les cases i botigues limítrofes s'aprecien danys provocats per fragments d'armament. El panorama dels danys vistos en el lloc i els components electrònics dels fragments recollits coincidien amb els dels petits míssils guiats de precisió i les bombes planejadores que llancen els drons israelians. No es va informar de la presència d'helicòpters ni avions en la zona aquest dia, però sí que es van escoltar drons de manera constant, segons els testimonis entrevistats per Amnistia Internacional.
Dues dels filles de Jaber Nader Abu Jayab van perdre la vida en l'atac. L'home de 34 anys va explicar a Amnistia Internacional: “Era a casa quan vaig sentir l'atac. Al principi vaig pensar que havia estat més lluny, però en sortir em vaig adonar que havia estat just al costat del nostre carrer, a uns 20 metres. Hi havia nens i nenes morts i ferits pertot arreu”.
“Vaig trobar el fill de la meva germana, Mohammed (de 12 anys). Estava greument ferit i va morir al cap de dos dies. Després vaig trobar a la meva filla Mila (de quatre). Estava greument ferida i se la van emportar a l'hospital, però quan jo vaig arribar, sobre una hora després, em van dir que havia mort poc després d'ingressar… I llavors vaig veure la meva filla Loujan (de nou anys); estava morta.” El seu fill Ahmed (de set) va sofrir lesions greus però va sobreviure.
Cinc dies després de l'atac, Rajaa Radwan, de 10 anys, va explicar a Amnistia Internacional en l'escena de l'atac: “Estava jugant en aquest futbolí… Vaig dir als meus amics que seguissin, i em vaig anar a la botiga del costat i després a casa… Vaig tenir sort i no em van ferir, però als meus amics Raghad i Shahd els van matar”.
Mohammed Jaber Issa, mestre de ciències de 35 anys que va perdre a familiars en l'atac, va explicar a Amnistia Internacional que la nena Shahd Odatallah, d'11 anys, havia mort en el supermercat, on havia anat a comprar galetes: “Va morir amb un tros de ma’moul [galeta] a la mà”.
I va afegir: “Un dels nens morts en l'atac venia del barri d'Al Tuffah, a Ciutat de Gaza; va sortir d'allàí fugint de la fam i ha acabat trobant la mort aquí”.
Mahmud Shanaa, de 37 anys, que va resultar ferit durant l'atac, va explicar a Amnistia Internacional: “Els nens i nenes i els qui que estaven al voltant d'ells van morir perquè el míssil va aterrar molt prop del futbolí. El futbolí està sempre envoltat de nens. Els nens no tenen cap altre lloc on jugar, i ara, amb el perill de la guerra, no van lluny, sinó que juguen al costat de casa seva”.
En resposta a CNN, les forces armades israelianes van dir inicialment que l'atac havia aconseguit un “objectiu terrorista” a Al Maghazi, però es van negar a proporcionar detall o cap prova. Posteriorment van dir que no tenien registres de l'atac. Les forces armades israelianes tampoc van accedir a respondre a preguntes relacionades amb la naturalesa de l'objectiu, ni a precisar si havia mort algun combatent.
Rafah: dos atacs en dos dies maten 29 civils
El 19 d'abril cap a les 22.15 hores, una bomba aèria va aconseguir l'habitatge de quatre pisos de la família d'Abu Radwan al barri de Tal al Sultan, a l'oest de Rafah; va matar nou membres de la família —sis nens i nenes, dues dones i un home— i va ferir-ne cinc familiars més (tres nens i nenes, un home i una dona). En l'atac van resultar ferides també una dona i la seva filla, membres de la família que vivia a la casa del costat.
Subhi Abu Radwan, funcionari públic retirat de 72 anys, va sobreviure a l'atac, que va matar un dels seus fills i la seva nora, una filla i sis dels seus nets i netes. Va explicar a Amnistia Internacional: “Jo encara estava despert quan es va produir l'atac, mentre que els meus fills i els meus nets ja estaven dormint. Estava a baix i no vaig sentir l'explosió, però em vaig adonar que hi havia hagut un atac en sentir tremolar la casa i veure com tot s'omplia de pols i runa.”
“Vaig començar a cridar demanant ajuda i de seguida van venir veïns i personal dels equips de rescat a ajudar-nos. El míssil va entrar per la teulada, al tercer pis, i va baixar fins al segon, on va explotar i va matar tots els que hi eren...”
“No vaig saber qui estava viu o mort fins més tard, a l'hospital. Aquí va ser quan em vaig assabentar de quants dels meus familiars havien mort. Als morts i ferits els trobem fora, entre la runa; havien sortit projectats de l'edifici per la força de l'explosió.”
Nisrine Saleh, mestra de 40 anys i nora de Subhi, va resultar ferida en l'atac. Va explicar a Amnistia Internacional: “No vaig poder moure'm durant diversos dies després de l'atac. Els metges em van dir que tenia la columna vertebral danyada, i vaig pensar que m'anava a quedar paralítica, però per sort estic començant a recuperar una mica de mobilitat… Encara no arribo a assimilar el que li ha passat a la nostra família. L'han destrossat sense cap motiu”.
A partir d'una fotografies de fragments recuperats en el lloc, els experts en armament d'Amnistia Internacional van determinar que la munició era MPR 500, una bomba de 500 lliures (més de 200 quilos) fabricada per l'empresa israeliana IMI. Les restes del sistema de guia de precisió de la bomba trobats portaven marcat el codi CAGE (codi comercial i d'entitat governamental) 0UVG2, que indica que almenys una part va ser fabricada per AeroAntenna, un proveïdor de defensa nord-americà radicat a Califòrnia.
Amnistia Internacional va examinar 17 fotografies i un vídeo del lloc de l'atac presos en el lloc per personal de l'organització en el terreny. El panorama dels danys que va patir la casa d'Abu Radwan és compatible amb una bomba aèria d'aquesta grandària. L'examen de les imatges per satèl·lit mostra canvis subtils i danys en la teulada entre el 16 i el 20 d'abril, la qual cosa concorda amb les fotos preses en terreny i els relats de testimonis.
L'endemà, 20 d'abril, un atac llançat entorn de les 23.20 hores va destruir la casa de la família Abdelal a Al Jneinah, un barri de l'est de Rafah; va matar 20 dels seus familiars —16 nens i nenes i quatre dones— i va ferir dos menors més. Les víctimes estaven dormint. Només van sobreviure tres pares dels nens, l'avi i alguns dels nens, asseguts en el rebedor de la granja familiar, situat a uns 100 metres de la casa.
Hussein Abdelal, propietari de la casa, va perdre la seva mare, les seves dues donesi 10 dels seus fills i filles (d'entre 18 mesos i 16 anys) en l'atac. Va explicar a Amnistia Internacional: “Continuo buscant entre la runa les restes de la meva mare i els meus fills. Els seus cossos van quedar destrossats. He trobat trossos, parts dels cossos dels meus fills. N'He trobat alguns sense el cap. És inhumà; [la bomba] ho va destruir tot; la nostra vida, la nostra casa, fins i tot va matar els animals...”
“Per què ens tracten d'una forma tan inhumana? Nosaltres no tenim res a veure amb res; no hem fet res dolent… Encara no aconsegueixo entendre el que ha passat.”
L'enfonsament dels terres i els danys estructurals massius que va patirla casa de la família Abdelal podrien correspondre a l'impacte d'una bomba aèria, segons l'anàlisi de 14 fotografies i 3 vídeos presos en el lloc per personal d'Amnistia Internacional sobre terreny. L'anàlisi de les imatges de satèl·lit del lloc mostra la destrucció causada entre les 07.03 hores del 20 d'abril i les 11.51 hores del 21 d'abril (UTC).
Informació complementària
Rafah acollia més de 1,2 milions de persones procedents de zones més septentrionals que van quedar desplaçades forçosament el 13 d'octubre de 2023, quan les forces armades israelianes van dictar la primera ordre de “evacuació” massiva contra la població del nord de Gaza. La població resident a Gaza es va veure obligada a desplaçar-se més cap al sud a mesura que les forces israelianes expandien la seva campanya terrestre.
Quan les forces israelianes van iniciar la seva incursió terrestre a gran escala en Khan Yunis, una ciutat gran situada al nord de Rafah, al febrer de 2024, la majoria dels seus residents va fugir a Rafah, i una part es va desplaçar cap al nord, cap al centre de la Franja de Gaza, inclosa la zona d'Al Maghazi i els seus voltants. Gran part de Khan Yunis va ser destruïda o danyada per les forces israelianes que quedaven a l'abril de 2024. Al voltant del 90% de la població de Gaza ha sofert almenys un desplaçament forçat, i molta gent s'ha vist obligada a desplaçar-se en diverses ocasions. Es calcula que després de l'expansió de les operacions d'Israel a Rafah un milió de persones palestines han quedat desplaçades a Gaza.
Amnistia Internacional també ha documentat violacions del dret internacional comeses per Hamàs i altres grups armats des del 7 d'octubre, inclosos homicidis deliberats de civils, presa d'ostatges i atacs indiscriminats amb coets contra Israel. Amnistia Internacional demana a Hamàs i altres grups armats que posin en llibertat sense condicions a tots els civils que continuen retinguts com a ostatges a Gaza. La presa d'ostatges és un crim de guerra. Amnistia Internacional ha documentat de manera sistemàtica violacions del dret internacional comeses per Hamàs i altres grups armats a Gaza, que inclouen tortura i altres maltractaments, atacs indiscriminats amb coets contra Israel i altres atacs que han causat morts de palestins en la Franja de Gaza ocupada.