Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya: Les reculades en memòria històrica i més dificultat d'accés a l'atenció primària posen en risc drets humans en algunes comunitats autònomes

© EFE/ Nacho Gallego
  • Amnistia Internacional ha analitzat els principals retrocessos en drets humans en diferents comunitats des que al maig de 2023 es van celebrar eleccions autonòmiques, constatant que el gaudi de drets és diferent segons el lloc on es visqui.

En només un any, s'està produint una clara tendència al retrocés en drets en algunes comunitats autònomes. D'una banda, la derogació el febrer passat de la llei de Memòria Democràtica a l'Aragó, les iniciatives de substitució d'aquestes lleis per altres (les anomenades Lleis de la Concòrdia) a Castella i Lleó i Comunitat Valenciana, o les iniciatives de derogació de les lleis de Memòria a Illes Balears, Cantàbria o Extremadura, posen en risc el dret a la veritat, la justícia i la reparació de les víctimes de les greus violacions de drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme i de lñes seves famílies.

D'altra banda, l'accés a l'atenció primària ha empitjorat en l'últim any en onze comunitats autònomes. A nivell estatal, tres de cada quatre persones necessiten més de dos dies per a ser ateses en el seu centre de salut. Una xifra que està molt lluny del que estableix el Marc Estratègic d'Atenció Primària i Comunitària, que recomana que l'atenció es realitzi entre les primeres 24-48 hores des que es demana la cita.

La invisibilització dels crims del franquisme

Al llarg d'enguany, s'han derogat o fet passes per a derogar o substituir les Lleis de Memòria Autonòmica d'Aragó, Illes Balears, Cantàbria, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Extremadura, iniciatives que, encara que amb particularitats, compten amb elements molt semblants:

  • Invisibilitzen les greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme, sense reconèixer la responsabilitat del règim en la seva perpetració.
  • Suprimeixen censos de víctimes, llocs i rutes de memòria democràtica, centres d'investigació, actuacions en l'àmbit educatiu, i de construcció i difusió de la memòria.
  • Neguen les necessitats específiques de les víctimes de crims de dret internacional com la desaparició forçada o la tortura durant el franquisme. A Aragó i Castella i Lleó amplien l'abast temporal de les seves respectives normatives al principi de la Segona República.
  • Eliminen les subvencions a les associacions de la societat civil que en els últims 25 anys, juntament amb familiars i víctimes, han impulsat exhumacions per a la recuperació de persones víctimes de desaparició forçada, han emprès accions legals per a reclamar justícia per aquestes greus violacions de drets humans, i han organitzat actes de reconeixement públic per a les víctimes i els seus familiars. Assenyalen, com en el cas de Castella i Lleó, que només promouran les activitats de les entitats inscrites en el “Directori d'entitats vinculades a la concòrdia”.
  • Introdueixen canvis significatius respecte dels processos de cerca, identificació i exhumació de víctimes de desaparició forçada, que no estan en línia amb l'assumpció de responsabilitat directa i l'obligació de l'Estat sobre aquests processos, com recull la Llei de Memòria Democràtica estatal.
  • Proposen, també a Castella i Lleó, la creació d'una Comissió d'Exhumacions en la qual no es comptaria amb la participació ni s'atorgaria un rol consultiu a organitzacions de la societat civil o acadèmiques. Igualment, en aquesta iniciativa, es pretén prohibir la difusió pública d'imatges, documents o qualsevol altre material que pugui revelar la identitat de les persones involucrades en el procés d'exhumació, incloent-hi les víctimes i els seus familiars.

Aquestes propostes constitueixen un retrocés en la tasca encara pendent de l'Estat d'abordar el seu passat com una qüestió de drets humans

Daniel Canales, Amnistía Internacional

“Les víctimes i familiars d'aquestes greus violacions de drets humans comeses durant el franquisme no només s'enfronten a una prolongada impunitat, donada la inacció dels tribunals espanyols durant dècades, que tampoc no ha esmenat la Llei de Memòria Democràtica estatal; sinó que amb aquestes noves iniciatives s'impulsen mesures limitades territorialment, la qual cosa comporta un gaudi desigual de drets en funció del territori on es visqui. Aquestes propostes constitueixen un retrocés en la tasca encara pendent de l'Estat d'abordar el seu passat com una qüestió de drets humans, i no com una qüestió ideològica i partidista, com ja assenyalava Fabián Salvioli, Relator de Nacions Unides”, manifesta Daniel Canales, investigador d'Amnistia Internacional.

“Arran de la Llei d'Aragó i dels projectes de llei de Castella i Lleó i València, el passat 30 d'abril de 2024 experts de Nacions Unides van enviar un informe al Govern espanyol manifestant la seva preocupació pels retrocessos que aquestes normatives suposen en l'àmbit de la memòria històrica, i recordant que tots els poders i entitats de l'Estat tenen el deure de protegir els drets humans, incloent-hi l'obligació de garantir la preservació històrica de la memòria de greus violacions de drets humans”, explica Daniel Canales.

L'accés a l'atenció primària, en caiguda

El 2023, només el 21,4% de les cites d'atenció primària es van atendre en les primeres 24-48 hores, que és el que recomana el Marc Estratègic d'Atenció Primària i Comunitària, davant del 26,8% el 2022. El que indica que, en el 78,6% dels casos, les persones que van necessitar atenció sanitària en aquest any van haver d'esperar més de dos dies per a ser ateses en el seu centre de salut.

En onze comunitats autònomes es va produir un empitjorament en l'accés a l'atenció primària al llarg de l'últim any. Andalusia, Astúries, Castella-la Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Galícia i La Rioja són les comunitats on la situació més es va deteriorar, seguides d'Aragó, Illes Balears, Comunitat de Madrid i Navarra, on la situació empitjora, però de manera menys acusada. Al llarg de 2023, només es van reduir les llistes d'espera al País Basc, Regió de Múrcia, Extremadura, Castella i Lleó i Canàries.

No obstant això, hi ha set comunitats autònomes l'accés de les quals a l'atenció primària segueix per sota de la mitjana estatal, ja molt reduïda. És el cas de Canàries (13,1), Andalusia (13,4), Illes Balears (15,2), Comunitat de Madrid (17,9), Comunitat Valenciana (18,4), Catalunya (21,0) i Galícia (21,4).

Cal un compromís polític i un acord de les comunitats autònomes i del Ministeri de Sanitat per a incrementar la despesa i accelerar l'accés a l'atenció primària

Jon Sicilia, Amnistia Internacional

La despesa pública entre 2009 i 2021 només es va incrementar un 5%, enfront del 27% que va pujar la despesa sanitària privada. En 2021, el finançament dedicat a l'atenció primària no havia recuperat encara el nivell previ a les mesures d'austeritat aplicades després de la crisi financera de 2008, fins i tot amb els fons extraordinaris per la pandèmia. Això, unit a la falta de personal sanitari, repercuteix directament en el temps d'espera per a obtenir cita en l'atenció primària. És necessari un compromís polític i un acord de les comunitats autònomes i del Ministeri de Sanitat per a incrementar la despesa i accelerar l'accés a l'atenció primària. Una petició que s'ha repetit en els últims anys per part d'organismes internacionals i el Defensor del Poble, entre altres”, manifesta Jon Sicília, responsable de relacions institucionals autonòmiques.

Peticions d'Amnistia Internacional

Davant d'aquesta situació Amnistia Internacional demana que no s'impulsin ni lleis ni polítiques públiques que limitin drets humans segons el territori on es visqui.

A totes aquelles Comunitats Autònomes que han aprovat, estan en procés d'aprovar o han anunciat la intenció de tramitar noves normatives sobre memòria i/o la derogació de la normativa autonòmica sobre aquest tema, així com aquelles que pretenguin seguir aquests passos, els demanem que:

  • Garanteixin la preservació històrica de la memòria col·lectiva de les greus violacions de drets humans comeses a Espanya durant la Guerra Civil i el franquisme, com a element essencial de la reparació de les víctimes que van patir aquestes violacions i l'establiment de garanties de no repetició.
  • Adoptin processos de memòria que permetin conèixer, recordar, preservar i transmetre la informació sobre les violacions de drets humans sofertes, amb respecte ple a la dignitat de les víctimes i en consulta amb elles, tal com reconeix l'informe de Nacions Unides.
  • Permetin a les entitats que tradicionalment han treballat per les víctimes del franquisme i la Guerra Civil mantenir el seu rol consultiu i desenvolupar el seu àmbit d'actuació sense limitacions ni restriccions indegudes.

A totes les Comunitats Autònomes, que:

  • Compleixin amb l'obligació d'aconseguir progressivament la plena realització del dret a la salut.
  • Incrementin la inversió sanitària, prioritzant de manera especial l'atenció primària, invertint per sobre de la despesa sanitària realitzada l'any anterior per a reforçar les plantilles, millorar la infraestructura i els recursos materials dels centres d'atenció primària, amb l'objectiu que, a mitjà termini, les demandes no urgents es resolguin en 24-48 hores.

Al Govern central, li demanem que:

  • Compleixi amb l'obligació de garantir la preservació de la memòria històrica i col·lectiva sobre les vulneracions de drets humans, com les comeses durant el franquisme i la Guerra Civil, i implementi de manera efectiva la Llei de Memòria Democràtica en el conjunt de l'Estat espanyol.
  • Adopti una estratègia de reforç del Sistema Nacional de Salut, prioritzant l'atenció primària, tal com recomanen organismes internacionals, estatals i el mateix sector sanitari.
  • Estableixi un mecanisme de finançament en l'àmbit de l'atenció primària, així com mecanismes de monitoratge d'aquest, traduint-se, de manera imprescindible, en un millor accés a través de la reducció de les llistes d'espera.
  • Convoqui el Ministeri de Sanitat una nova reunió del Consell Interterritorial de Salut per a abordar totes aquestes qüestions en matèria d'atenció primària.

Vegeu taulaamb els percentatges d'accés a l'atenció primària en les primeres 24-48 hores per comunitat autònoma.