Després de dur a terme una investigació, Amnistia Internacional ha trobat prou elements per arribar a la conclusió que Israel ha comès i continua cometent genocidi contra la població palestina de la Franja de Gaza ocupada, ha manifestat l'organització en un informe sense precedents publicat avui.
L'informe “És com si fóssim éssers infrahumans”: El genocidi d'Israel contra la població palestina de Gaza” documenta com Israel, durant l'ofensiva militar que va llançar després dels mortals atacs liderats per Hamàs en el sud d'Israel el 7 d'octubre de 2023, ha sumit la població palestina de Gaza en un infern de destrucció sense gens de pudor, contínuament i amb impunitat absoluta.
“L'informe d'Amnistia Internacional demostra que Israel ha dut a terme actes prohibits per la Convenció sobre el Genocidi, amb la intenció específica de destruir la població palestina de Gaza. Entre aquests actes figuren: matança de membres de la població palestina de Gaza, lesió greu a la seva integritat física o mental i sotmetiment intencional a condicions d'existència que haurien d'implicar la seva destrucció física. Mes rere mes, Israel ha tractat la població palestina de Gaza com un grup infrahumà que no mereix drets humans ni dignitat, demostrant així la seva intenció de causar-ne la destrucció física”, ha explicat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.
“Les nostres fulminants conclusions han de servir de crit d'atenció a la comunitat internacional: el que està passant és genocidi. I cal posar-li fi ara”.
“Els Estats que continuïn transferint armes a Israel en aquest moment han de saber que estan incomplint la seva obligació d'impedir el genocidi i s'arrisquen a ser-ne còmplices”. Tots els Estats amb influència sobre Israel, en particular els que subministren armes, com els Estats Units i Alemanya, però també altres estats membres de la Unió Europea, el Regne Unit i altres països, han de prendre ja mesures per a posar fi immediatament a les atrocitats d'Israel contra la població palestina de Gaza.”
Durant els últims dos mesos, la crisi s'ha tornat especialment greu a la governació de Gaza del Nord, on una població assetjada s'enfronta a la fam, el desplaçament i l'anihilació enmig de bombardejos incessants i restriccions sufocants de l'ajuda humanitària vital.
“La nostra investigació revela que, durant mesos, Israel ha continuat cometent actes genocides, plenament conscient del mal irreparable que causava a la població palestina de Gaza. Ho ha fet desafiant incomptables advertiments sobre la catastròfica situació humanitària i en contra de les decisions jurídicament vinculants del Tribunal Internacional de Justícia (CIJ), en què s'ordena a Israel prendre immediatament mesures per a fer possible la prestació d'assistència humanitària a la població civil gaziana”, ha afegit Agnès Callamard.
“Israel ha sostingut reiteradament que les seves accions a Gaza són legítimes i estan justificades pel seu objectiu militar d'erradicar Hamàs. Però la intenció genocida pot coexistir amb els fins militars i no té per què ser l'única intenció d'Israel”.
Amnistia Internacional ha examinat detingudament i íntegrament els actes d'Israel a Gaza, tenint en compte la seva recurrència i la seva comissió simultània, així com els seus efectes immediats i les seves conseqüències acumulades, cadascuna de les quals agreuja l'altra. L'organització ha considerat també la magnitud i gravetat d'aquests actes, atès el nombre de víctimes i al grau de destrucció causats al llarg del temps. Ha analitzat, a més, declaracions públiques d'autoritats i ha determinat que, amb freqüència, els primers a anunciar els actes prohibits o instigar a cometre'ls eren alts càrrecs responsables de la gestió de la guerra.
“Tenint en compte el context preexistent de despossessió, apartheidi ocupació militar il·lícita en què es van cometre aquests actes, només podíem extreure una conclusió raonable, això és: La intenció d'Israel és la destrucció física de la població palestina de Gaza, ja sigui paral·lelament a la consecució de l'objectiu militar d'eliminar Hamàs o com a mitjà per a aconseguir-ho”, ha afirmat Agnès Callamard.
“Els crims atroços comesos el 7 d'octubre de 2023 per Hamàs i altres grups armats contra israelians i víctimes d'altres nacionalitats, entre els quals homicidis massius deliberats i presa d'ostatges, no poden justificar mai el genocidi d'Israel contra la població palestina gaziana”.
La jurisprudència internacional reconeix que no és necessari que el perpetrador tingui èxit en els seus intents de destruir el grup protegit, sigui totalment o parcialment, per a determinar que s'ha comès genocidi. La comissió d'actes prohibits amb la intenció de destruir el grup, com a tal, ja és suficient.
Amnistia Internacional analitza detingudament en el seu informe les violacions del dret internacional humanitari i dels drets humans comeses per Israel a Gaza en el període de més de nou mesos comprès entre el 7 d'octubre de 2023 i principis de juliol de 2024. L'organització ha entrevistat 212 persones, entre les quals víctimes i testimonis palestins, autoritats locals gazianes i personal sanitari; ha dut a terme treball de camp, i ha analitzat una àmplia varietat de dades visuals i digitals, incloses imatges de satèl·lit. Ha analitzat també declaracions d'alts càrrecs governamentals i militars i òrgans oficials israelians. En múltiples ocasions, Amnistia Internacional ha compartit les seves conclusions amb les autoritats israelianes, però en el moment de la publicació de l'informe no ha rebut cap resposta substantiva.
Escala i magnitud sense precedents
Les accions empreses per Israel arran dels mortals atacs de Hamàs del 7 d'octubre de 2023 han posat la població gaziana a la vora del col·lapse. L'octubre de 2024, la brutal ofensiva militar israeliana havia matat més de 42.000 palestins, entre els quals més de 13.300 nens i nenes, i havia ferit més de 97.000 persones, en molts casos en atacs directes o deliberadament indiscriminats, que sovint van aniquilar famílies senceres formades per diverses generacions. Ha causat una destrucció sense precedents, que es va produir, segons especialistes en la matèria, a una escala i una rapidesa mai vistes i es va dur a terme arrasant ciutats senceres i destruint infraestructura essencial, terres agrícoles i llocs de caràcter cultural i religiós. A causa d'això, grans extensions de Gaza han quedat inhabitables.
Mohammed, que va fugir amb la seva família a Rafah des de la ciutat de Gaza el març de 2024 i es va veure desplaçat de nou el maig de 2024, va descriure així els seus esforços per sobreviure en condicions terribles:
“A Deir al Balah vivim com en una apocalipsi. No hi ha lloc per a plantar una tenda, has de posar-la prop del mar [...] Has de protegir la teva família dels insectes, de la calor, i no hi ha aigua neta ni lavabos, i tota l'estona sense que s’aturin mai els bombardejos. És com si fóssim éssers infrahumans”.
Israel ha imposat a Gaza unes condicions d'existència que han generat una mescla mortal de desnutrició, fam i malalties i van deixar la població palestina exposada a patir una mort lenta i calculada. També va sotmetre centenars de gazians a detenció en règim d'incomunicació, tortura i altres maltractaments.
Considerats aïlladament, alguns dels actes investigats per Amnistia Internacional constitueixen violacions greus del dret internacional dels drets humans i del dret internacional humanitari. Però en examinar més en general la campanya militar d'Israel i els efectes acumulats de les seves polítiques i actes, l'única conclusió raonable que cal extreure és que hi ha intenció genocida.
Intenció de destruir
Per a determinar la intenció específica israeliana de destruir físicament la població palestina de Gaza, com a tal, Amnistia Internacional ha analitzat el patró general de conducta d'Israel a Gaza; ha examinat declaracions deshumanitzadores i genocides d'autoritats israelianes del govern i militars, en particular les fetes pels càrrecs més alts, i ha considerat el context del sistema d'apartheid d'Israel, el bloqueig inhumà de Gaza i els 57 anys d'ocupació militar il·lícita de territori palestí.
Abans d'arribar a la seva conclusió, l'organització ha examinat l'afirmació d'Israel que, a tot Gaza, el seu exèrcit havia atacat Hamàs i altres grups armats de manera legítima i que la destrucció sense precedents i la negació d'ajuda humanitària posteriors eren el resultat de conductes il·lícites de Hamàs i altres grups armats, com situar combatents entre la població civil o desviar l'ajuda. Amnistia Internacional ha conclòs que aquesta afirmació no és creïble. La presència de Hamàs a prop o dins de zones densament poblades no eximeix Israel de l’obligació de prendre totes les precaucions possibles per a no danyar civils i d'evitar els atacs indiscriminats o desproporcionats. La investigació determina que Israel ha incomplert reiteradament aquesta obligació i ha comès nombrosos crims de dret internacional per als quals no pot haver-hi cap justificació basada en les accions de Hamàs. Alhora, Amnistia Internacional no ha trobat elements que demostressin que la desviació de l'ajuda podia explicar les restriccions extremes i deliberades imposades per Israel a l'entrada d'ajuda humanitària vital.
En la seva anàlisi, l'organització ha considerat també arguments alternatius segons els quals Israel estava actuant de manera irreflexiva o, simplement, volia eliminar Hamàs i no li importava si en el procés havia de destruir la població palestina de la Franja, la qual cosa seria indicatiu d'un menyspreu cruel per les vides palestines, més que no pas d’una intenció genocida.
No obstant això, amb independència que Israel consideri la destrucció de la població palestina com un mitjà per a eliminar Hamàs o com un resultat indirecte d’aquest objectiu, aquesta manera de considerar els palestins com a éssers d'un sol ús que no mereixen tenir-se en compte és, en si mateixa, prova d'intenció genocida.
Molts dels actes il·lícits documentats per Amnistia Internacional han estat precedits de declaracions d'autoritats israelianes en què s'instava a dur-los a terme. L'organització ha examinat 102 declaracions fetes per autoritats del govern, comandaments militars i altres entitats israelianes entre el 7 d'octubre de 2023 i el 30 de juny de 2024, en les quals es deshumanitzava la població palestina i s'instava a cometre actes genocides o altres crims contra els palestins o els justificava.
Entre aquestes declaracions, Amnistia Internacional n’ha identificat 22 en què alts càrrecs responsables de la gestió de l'ofensiva semblaven instar a cometre actes genocides o els justificaven, la qual cosa constituiria una prova directa de la intenció genocida. Aquest llenguatge solia trobar ressò, fins i tot entre soldats sobre terreny, com van posar de manifest continguts audiovisuals verificats per l'organització que mostraven soldats fent crides a “esborrar” Gaza o fer-la inhabitable i celebrant la destrucció d'habitatges, mesquites, escoles i universitats palestines.
Matança i lesió greu a la integritat física o mental
Amnistia Internacional ha documentat els actes de genocidi de matança de membres de la població palestina de Gaza i lesió greu a la seva integritat física o mental, examinant els resultats d’investigacions que havia dut a terme sobre 15 atacs aeris efectuats entre el 7 d'octubre de 2023 i el 20 d'abril de 2024 i que van matar almenys 334 civils, entre els quals 141 nens i nenes, i van ferir-ne centenars més. L'organització no va trobar elements que indiquessin que algun d'aquests atacs estigués adreçat a un objectiu militar.
En un cas il·lustratiu del 20 d'abril de 2024, un atac aeri israelià va destruir la casa de la família palestina Abdelal al barri d'Al Jneinah de l'est de Rafah i va matar-ne membres de tres generacions, inclosos 16 nens i nenes, mentre dormien.
Encara que aquests atacs representen només una petita fracció del nombre total de bombardejos israelians, són indicatius d'un patró més general d'atacs reiterats contra població civil i béns de caràcter civil o deliberadament indiscriminats. Els atacs es van dur a terme també de manera que tenien per objecte causar una xifra molt alta de víctimes mortals i lesions entre la població civil.
Sotmetiment intencional a condicions d'existència que hagin d'implicar destrucció física
L'informe documenta com Israel ha sotmès deliberadament la població palestina de Gaza a condicions d'existència que tenien per objecte causar amb el temps la seva destrucció. Aquestes condicions es van imposar per mitjà de tres patrons d'actuació simultanis, cadascun dels quals va agreujar reiteradament els devastadors efectes dels altres. Consistien en: causar danys i destrucció en infraestructures vitals i altres béns indispensables per a la supervivència de la població civil; dictar reiteradament ordres de “evacuació” d'aplicació general, arbitràries i equívoques per a sotmetre a desplaçament forçat gairebé tota la població gaziana, i no autoritzar i obstaculitzar l'entrada i la distribució de serveis essencials, assistència humanitària i altres subministraments vitals a Gaza.
Després del 7 d'octubre de 2023, Israel va imposar un setge total a Gaza i va tallar el subministrament d'electricitat, aigua i combustible. En el període de nou mesos examinat en aquest informe, Israel ha mantingut un bloqueig il·lícit sufocant, ha exercit un control estricte de l'accés a fonts d'energia, no ha facilitat un accés humanitari significatiu dins de Gaza i ha obstaculitzat la importació i la distribució de productes essencials i ajuda humanitària, especialment en les zones situades al nord de Wadi Gaza. A causa d'això s’ha agreujat la crisi humanitària ja existent. Aquestes mesures, sumades als extensos danys causats a habitatges, hospitals, sistemes de provisió d'aigua i de sanejament i terrenys agrícoles gazians, així com al desplaçament forçat massiu, han provocat que la fam arribi a extrems catastròfics i que les malalties s’hagin propagat a un ritme alarmant. Els efectes s’han fet sentir especialment entre nens i nenes de poca edat i dones embarassades i lactants, amb conseqüències previsibles per a la seva salut a llarg termini.
Una vegada i una altra, Israel ha tingut l'oportunitat de millorar la situació humanitària a Gaza; no obstant això, fa més d'un any que es nega a prendre mesures que estan clarament al seu abast, com ara obrir suficients punts d'accés a Gaza o eliminar les estrictes restriccions imposades a allò que pot entrar en el territori o els obstacles a la distribució de l'ajuda. Mentrestant, la situació s'ha anat agreujant cada vegada més.
Per mitjà de les seves reiterades ordres de “evacuació”, Israel ha obligat gairebé 1,9 milions de persones –el 90% de població gaziana– a desplaçar-se en condicions inhumanes a reductes insegurs i cada vegada més petits, en alguns casos fins a 10 vegades. Aquestes múltiples onades de desplaçament forçat han deixat un gran nombre de gazians sense feina i amb traumes profunds, especialment perquè un 70% de les persones que viuen a Gaza són refugiades o descendents de famílies refugiades de les ciutats i pobles sotmesos a neteja ètnica per part d’Israel durant la Nakba de 1948.
Malgrat la rapidesa amb què les condicions anaven deixant de ser aptes per a la vida humana, les autoritats israelianes s’han negat a adoptar mesures que haurien protegit la població civil desplaçada i n’haurien garantit la satisfacció de les necessitats bàsiques, posant així de manifest que les seves accions eren deliberades.
S’han negat a permetre el retorn de les persones desplaçades a casa seva en el nord de Gaza o a reubicar-les temporalment en altres parts del Territori Palestí Ocupat o a Israel, negant contínuament a moltes d'aquestes persones el seu dret al retorn, segons el dret internacional, a zones d’on ja van ser desplaçades el 1948. Ho van fer sabent que per a la població palestina de Gaza no hi havia cap lloc segur on fugir.
Rendició de comptes per genocidi
“La inacció absoluta i vergonyosa de la comunitat internacional durant més d'un any a l'hora de pressionar Israel perquè posi fi a les seves atrocitats a Gaza —primerament, amb la seva tardança a demanar un alto el foc, i després, amb les contínues transferències d'armes— és i continuarà sent una taca que enfosqueix la nostra consciència col·lectiva”, ha manifestat Agnès Callamard. “Els governs han de deixar de fingir que són impotents per a posar fi a aquest genocidi, que ha estat possible cometre gràcies a decennis d'impunitat de les violacions israelianes del dret internacional. Els Estats han de deixar de limitar-se a expressar el seu pesar o consternació i passar a l'acció amb mesures internacionals enèrgiques i continuades, per molt que la conclusió que s'ha comès genocidi pugui incomodar a alguns dels aliats d'Israel”.
“Les ordres de detenció que el Tribunal Penal Internacional (TPI) ha dictat contra el primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, i l'exministre de Defensa, Yoav Gallant, per crims de guerra i crims de lesa humanitat ofereixen veritables esperances d’aconseguir per fi justícia per a les víctimes. Els Estats han de demostrar el seu respecte per la decisió del Tribunal Penal Internacional i pels principis universals del dret internacional, detenint i entregant al Tribunal les persones requerides”.
“Demanem a la Fiscalia del TPI que es plantegi amb urgència afegir el genocidi a la llista de crims que està investigant i instem tots els Estats a utilitzar totes les vies legals possibles per a portar als perpetradors davant la justícia. No s'ha de permetre a ningú cometre genocidi i quedar impune”.
Amnistia Internacional demana també que s'alliberi sense condicions totes les persones civils preses com a ostatges i es faci rendir comptes a Hamàs i altres grups armats palestins responsables dels crims comesos el 7 d'octubre de 2023.
L'organització insta, a més, al Consell de Seguretat de l'ONU que imposi sancions selectives a les autoritats israelianes i de Hamàs especialment implicades en crims de dret internacional.
Informació complementària
El 7 d'octubre de 2023, Hamàs i altres grups armats van disparar indiscriminadament coets contra el sud d'Israel i van dur a terme homicidis massius deliberats i presa d'ostatges: van matar 1.200 persones, de les quals més de 800 eren civils, van segrestar 223 civils i van capturar 27 soldats. Els crims perpetrats per Hamàs i altres grups armats durant aquest atac es tractaran en un pròxim informe d'Amnistia Internacional.
Des d'octubre de 2023, Amnistia Internacional ha realitzat investigacions a fons sobre les múltiples violacions del dret internacional i crims previstos que les forces israelianes han comès, entre els quals figuren atacs directes contra civils i béns de caràcter civil i atacs deliberadament indiscriminats, així com altres atacs il·legítims i càstigs col·lectius infligits a la població civil. L'organització ha demanat a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional que acceleri la seva investigació sobre la situació a Palestina, i fa campanya per un alto el foc immediat.