Des d'avui 70.000 famílies vulnerables més a tot l'estat tornen a estar en perill d'enfrontar-se a un desnonament sense alternativa residencial. El Congrés ha votat avui en contra de la convalidació del Reial decret, aprovat pel Govern central al febrer, per a prorrogar la moratòria de desnonaments de persones i famílies vulnerables.
Les formacions polítiques que s'han oposat a aquesta mesura de mínims han estat Partit Popular, Vox, Junts per Catalunya i UPN.
Des de les organitzacions socials de la plataforma #NiUnDesahucioMás denunciem que no estem davant un debat tècnic o conjuntural: som davant una decisió política amb conseqüències socials directes i previsibles. Aquestes quatre formacions han votat avui a favor que augmentin els desnonaments de famílies vulnerables, basant-se en notícies falses sobre l'ocupació àmpliament desmentides i sense suport en dades reals.
La finalització de la moratòria, sumada a l'absència de mesures preventives com la pròrroga extraordinària dels contractes d'arrendament que vencen en els pròxims mesos, obre la porta a una nova onada de desnonaments perfectament evitable, en un context marcat per l'encariment extrem del lloguer, la manca d'habitatge públic, assequible i social més el col·lapse dels sistemes de protecció social i residencial.
Resulta inacceptable que, en una situació d'emergència social àmpliament diagnosticada, es deixi caure un instrument mínim de contenció sense oferir cap alternativa real. La moratòria antidesnonaments no resolia el problema estructural de l'habitatge, però evitava un mal immediat, massiu i conegut. Retirar-la sense substituir-la per una altra mesura equival a assumir com a inevitable l'expulsió residencial de milers de persones.
En definitiva, aquests quatre partits (PP – VOX- JUNTS – UPN) s'alineen i adopten un pacte implícit amb els postulats que entenen la protecció social com un vestigi a erradicar i que treballa en contra del dret a l'habitatge reconegut en els tractats de Drets Humans.
Assenyalem també la responsabilitat del Govern d'Espanya, que en aquests sis anys que ha estat vigent l'escut social ha estat incapaç de garantir la continuïtat d'una protecció essencial i d'articular una resposta eficaç davant una realitat que les mateixes institucions reconeixen com a crítica.
Mesures de mínims
Per a les organitzacions socials la prioritat és no deixar les famílies al carrer. Exigim al Govern espanyol:
1.- Aprovar urgentment mesures efectives que donin cobertura jurídica clara a tots els llançaments residencials, ampliant la protecció a les famílies vulnerables. A més, l'executiu ha de treballar amb els suports necessaris per a tirar endavant aquesta mesura amb garanties.
2.- Mobilització de fons del Pla Estatal d'Habitatge, el desplegament del tempteig i retracte per a mobilitzar habitatges privats en mans de grans tenidors i la posada a la disposició dels habitatges de la SAREB, especialment davant l'anunci de la venda imminent de grans carteres d'habitatges per part dels fons d'inversió.
3.- La pròrroga extraordinària dels contractes de lloguer en vigor com a mesura preventiva indispensable per a frenar nous processos d'expulsió residencial.
Alhora, exigim al poder judicial:
- Decisions judicials que compleixin amb les obligacions internacionals i suspenguin desnonaments sense alternativa residencial en situacions de vulnerabilitat.
I a la Fiscalia:
- Actuació proactiva en els casos en què hi hagi situacions de vulnerabilitat emetent un informe favorable a la suspensió dels desallotjaments sense alternativa residencial.
Aquestes mesures són de mínims per a contenir l'emergència social creixent i la imminent destrucció de llars, famílies, veïnats i comunitats a conseqüència de la caiguda de la moratòria.
Cada desnonament que es produeixi a partir d'ara no serà una conseqüència inevitable del mercat, sinó el resultat directe de decisions polítiques concretes. Les organitzacions socials no permetrem que es normalitzi aquesta situació ni acceptarem que es traslladi a les persones més vulnerables el cost de la inacció institucional.
Continuarem denunciant i exigint responsabilitats per tots els mitjans mentre acompanyem i donem suport a l'organització de la resistència de totes les persones afectades.
