El passat mes d’abril Amnistia Internacional va publicar el seu Informe Anual 2025/26, una anàlisi exhaustiva de la situació dels drets humans a 144 països.
El llibre negre dels drets humans – tant per la seva coberta, com pel seu contingut – ens permet tenir una idea global de quin és l’estat dels drets humans arreu del món. I aquest any les conclusions són d’una gravetat excepcional: no ens trobem davant d’un “període difícil” més, sinó davant d’una amenaça real d'enfonsament de tot el que hem construït en els darrers 80 anys.
Depredadors, l’atac a la societat civil i la resistència
El 2025 ha estat marcat per l’ofensiva d’anomenats "estats depredadors". Potències com els Estats Units, Rússia o Israel han accelerat la destrucció del dret internacional, atacant directament els fonaments de la justícia global. Ho veiem en el genocidi comès contra la població palestina a Gaza, els crims de guerra a Ucraïna, la repressió massiva a l’Iran o les polítiques sistèmiques dels talibans contra les dones a l'Afganistan.
Hi ha qui dirà que el 2025 ja quedava poc per destruir, que el sistema no servia per a res; que tot era una quimera, que el sistema de drets humans era una il·lusió. Però aquests estats depredadors, no ataquen el sistema perquè no funcioni, sigui ineficient o massa lent. L’ataquen i el volen destruir perquè no serveix als seus interessos.
Malauradament, davant aquests atacs a l'ordre internacional basat en normes, la majoria de governs (inclosos els europeus) han optat per una política d’apaivagament tèbia i sumissa. En aquest escenari, cal destacar la posició ferma d’Espanya en contra del genocidi a Gaza i en defensa de les Nacions Unides, una nota discordant necessària en un món de silencis còmplices.
I aquest atac a les salvaguardes de drets humans es dirigeix també contra nosaltres, la societat civil. Hem documentat arreu del món una proliferació d’intents de silenciar la dissidència: des de la repressió violenta de protestes, fins a l’ús de programari espia o lleis que busquen asfixiar les organitzacions que defensem els drets humans.
Però on hi ha opressió, hi ha resistència. I l’informe també recull centenars de mobilitzacions impulsades per la Generació Z, les manifestacions massives de solidaritat amb el poble palestí, o les 300.000 persones valentes que van desafiar la prohibició de la Desfilada de l'Orgull de Budapest per a defensar els drets de les persones LGBTI.
La globalització de l’autoritarisme
És clar que el 2025 s'ha desplegat una ofensiva per assolir el domini econòmic i polític mitjançant la destrucció, la repressió i la violència a escala massiva.
És important que reaccionem amb urgència perquè aquesta espècie de "globalització" de l'autoritarisme que veiem no són casos aïllats. És una tendència global clara que s'està expandint.
Aquestes pràctiques autoritàries que ataquen l'estat de dret, tenen alguns elements en comú, per exemple l’atac a la justícia i als tribunals independents, debilitant així les salvaguardes i garanties de dres humans. També comparteixen els discursos d'odi simplistes que culpen de tots els mals de la societat a determinats grups de persones. Redueixen els espais societat civil (atacs i descredit a les ONG o al periodisme independent) i fan ús de la por (que la gent no protesti, que no es mobilitzi, que es resigni a la pèrdua de drets i llibertats). I un element extra de preocupació: té un efecte multiplicador, per això és important prevenir abans que s'instal·lin en el poder.
Resistim i actuem
Estem en el moment precís en què tot el que s'ha construït en els darrers 80 anys corre el risc d'ensulsiada. Hem de fer tot el possible per a resistir als depredadors i les pràctiques autoritàries, defensant un món basat en normes i frenant el desmantellament del multilateralisme i el dret internacional.
La nostra indignació no és només una resposta emocional, sinó la llavor del canvi necessari. Tenim a les nostres mans el poder de transformar la denúncia en acció col·lectiva: signant, difonent o mobilitzant-nos per exigir responsabilitats als governs. La història ens ensenya que cap mur d'impunitat és prou alt quan la societat civil decideix actuar amb determinació i esperança.
Ara cal resistir i actuar contra aquest nou ordre mundial que alguns volen imposar.
