Imatge: Fauxels /Pexels
Milions de persones gaudeixen dels avantatges que aporten les tecnologies, però rares vegades es qüestionen el seu procés de fabricació. Problemes relacionats amb l'explotació laboral, incloent-hi l'explotació infantil, les condicions de treball perilloses, els baixos salaris i la falta de drets laborals, són preocupacions que haurien de sorgir en reflexionar sobre l'origen de dispositius tan indispensables en l'actualitat com els telèfons mòbils.
El cobalt es troba de manera natural en l'escorça terrestre i una de les seves principals aplicacions és en la fabricació de bateries recarregables d'ions de liti, que s'utilitzen en dispositius electrònics com a telèfons mòbils, computadores portàtils i vehicles elèctrics. L’informe d’Amnistia This is what we die for: Human rights abuses in the Democratic Republic of the Congo power the global trade in cobalt (2016) va constatar que més de la meitat del cobalt mundial provenia de la República Democràtica del Congo (RDC), i d'aquest percentatge, el 20% s'extreia de manera manual. A més, l'informe va revelar la presència de nens de tan sols set anys treballant en la mineria artesanal.
La RDC és un dels països més pobres del món, que ha sofert constantment guerres i una deficient governança. L'informe anual d'Amnistia Internacional sobre la RDC de l'any 2022 ressaltava que “la corrupció i el malbaratament de recursos públics van persistir i van continuar bàsicament impunes, la qual cosa va dificultar el compliment de les promeses del president Tshisekedi de millorar les condicions econòmiques i socials de la població, inclòs el compromís de garantir l'accés universal a educació bàsica i atenció de la salut”. En aquest context, la mineria artesanal és una de les fonts de subsistència bàsiques per a moltes persones des de la fallida de la principal empresa minera estatal en la dècada dels noranta.
El cobalt i la seva maledicció
Contràriament al que podria pensar-se d'un país amb abundants recursos minerals, la falta de regulacions efectives, la presència de grups armats i la falta de transparència en la cadena de subministrament han contribuït a constants violacions dels drets humans de la ciutadania. L'assaig The Bottom Billion: Why the Poorest Countries are Failing and What Can Be Done About It de Paul Collier (2008) analitza diversos "paranys de la pobresa". Segons l'autor, obstacles com a conflictes interns o una mala governança que utilitza les institucions públiques per a enriquir-se dificulten que uns certs països puguin superar la seva situació de pobresa.
En aquest sentit, les persones que es dediquen a la mineria en àrees d'extracció de cobalt corren el risc de sofrir danys a llarg termini en la seva salut i estan exposats a un alt risc d'accidents mortals. Només entre setembre de 2014 i desembre de 2015, almenys 80 miners artesanals van morir sota terra en el sud de la RDC. No obstant això, la xifra real és desconeguda, ja que molts accidents no es registren i els cossos queden enterrats entre els enderrocs. Com es pot observar, l'existència o el descobriment de recursos naturals en països pobres sovint es converteix més en una maledicció que en una benedicció.
Un estat rendista
També és patent que l'abundància de recursos minerals sovint dona lloc a règims autoritaris i ineficients, atès que els governs no necessiten recaptar impostos de la ciutadania i, per tant, aquesta no té incentius per a demanar responsabilitats i representativitat al govern ni el govern els té per a respondre a les seves demandes. Així mateix, els recursos naturals augmenten el valor de la sobirania i, en conseqüència, els conflictes poden sorgir més fàcilment.
D’altra banda, encara que la ratificació de tractats internacionals representa un compromís cap al canvi, és imprescindible que això es tradueixi en accions concretes. La legislació nacional ha de sostenir-se amb mecanismes de supervisió que permetin la seva implementació. No obstant això, en el cas de la RDC, també es requereix cooperació i assistència internacional. Segons Collier (2008), el finançament, l'establiment d'aliances i l'intercanvi d'informació i bones pràctiques són fonamentals per a superar els esmentats "paranys de la pobresa".
Unes empreses oportunistes
Pel que fa a les empreses, es pot dir que una empresa és socialment responsable quan s’autoresponsabilitza —valgui l'expressió— sobre l'impacte de les seves activitats en el medi ambient, les persones consumidores, les persones treballadores, les comunitats, i els altres membres de l'àmbit públic, incloses les administracions. Això inclou, òbviament, tots aquells individus que es veuen afectats per les activitats d'aquests, és a dir, la seva cadena de subministrament.
Els Principis Rectors sobre les Empreses i els Drets Humans de les Nacions Unides (2011) estableixen la responsabilitat de les empreses de respectar els drets humans en les seves operacions globals, incloent-hi les seves cadenes de subministrament. L'OCDE també va elaborar el 2016 una guia sobre diligència deguda i responsabilitat en les cadenes de subministrament de minerals provinents de zones de conflicte i alt risc, que proporciona pautes pràctiques sobre com dur a terme aquesta diligència deguda en les cadenes de subministrament relacionades amb zones de conflicte.
La guia destaca que les empreses han de dur a terme una investigació exhaustiva dels seus proveïdors. Aquesta pot incloure diferents mètodes, com a auditories en el lloc, avaluacions de riscos, qüestionaris, revisions documentals i entrevistes. Sigui com sigui, s'ha de tenir clar el següent: la transparència és clau. Les organitzacions han de confirmar qui participa en l'extracció i comercialització del seu cobalt; assegurant-se que no estan comprant minerals extrets mitjançant treball infantil o en condicions perilloses. A més, en realitzar aquesta recerca, no solament s'asseguren que s'adhereixen a estàndards ètics i legals —si n'hi ha—, sinó que també permet observar les pràctiques dels proveïdors en altres termes, com l'ús responsable dels recursos naturals, la gestió de residus, l'eficiència energètica, o fins i tot, la prevenció de la corrupció.
De qui és la responsabilitat?
Segurament no hi ha una única solució per a abordar les vulneracions dels drets humans que tenen lloc en les mines de la RDC. És un desafiament complex que requereix accions coordinades de múltiples actors, incloent-hi governs, empreses, organitzacions no governamentals i la societat civil. Si bé és fonamental que el govern de la RDC apliqui i reforci les lleis nacionals i internacionals relacionades amb els drets humans, les empreses tenen el deure d'implementar sistemes de verificació i certificació per a garantir que els minerals utilitzats en la producció dels seus productes provinguin de fonts legítimes. De la mateixa manera, aquestes poden col·laborar amb organitzacions no governamentals per a desenvolupar programes de diligència deguda, o fins i tot, proporcionar programes de formació en seguretat laboral i apoderament de les persones treballadores.
El futur de les empreses que desenvolupen part de la seva activitat a la RDC pot veure's influït per diversos factors. Tot i així, dependrà de la capacitat del govern per a mantenir l'estabilitat política i promoure un entorn propici per als negocis. Diversificar l'economia fomentant sectors com els serveis, el turisme i l'agricultura pot ser important per al futur de la RDC, atès que històricament ha depès en gran manera de l'extracció de recursos naturals, un fet que l'ha tornat vulnerable. No obstant això, amb l'enfortiment de les eines de deguda diligència a escala internacional, és probable i desitjable que el futur de les empreses que operen en la RDC es vegi afectat per la seva capacitat per a adoptar pràctiques comercials responsables, respectar els drets humans i contribuir al desenvolupament sostenible del país.
