Han passat quatre anys des que la mort de Mahsa Amini va encendre el moviment Dona, Vida, Llibertat. 

Quatre anys en què les autoritats iranianes han mobilitzat les forces de seguretat equipades amb armes de foc d'ús militar i escopetes carregades amb perdigons de metall i han emès ordres que han facilitat l'homicidi il·lícit de centenars de manifestants i vianants, entre ells desenes de nens i nenes.

L’organigrama dels crims

L’informe d’Amnistia Internacional «Arquitectes d’atrocitats» detalla com les autoritats van cometre els crims de lesa humanitat d’assassinat, tortura, desaparició forçada, empresonament, violació i persecució per motius polítics, de gènere, ètnics i religiosos. La investigació no es limita a descriure els fets: reconstrueix les operacions letals i les estructures de comandament, i assenyala 87 alts càrrecs que haurien de ser investigats penalment.

A l’Iran, els crims de lesa humanitat són possibles perquè la impunitat està incrustada en l’estructura mateixa de l’Estat: la Constitució, les lleis, el sistema polític i el judicial l’emparen. La conseqüència ha estat una espiral de matances de manifestants cada cop més greus, que va arribar al punt àlgid el 8 i 9 de gener de 2026, quan milers de persones van morir en només 48 hores.

La investigació descobreix les diferents capes de comandament i coordinació que hi ha darrere de la repressió letal de les protestes per part de les autoritats iranianes. Els agents desplegats als carrers actuaven dins d’una cadena de comandament jeràrquica i coordinada, que els connectava amb alts càrrecs que van dirigir, autoritzar, facilitar i donar suport a crims comesos a gran escala.

L’informe analitza declaracions oficials i documents filtrats que posen al descobert una política d’Estat clara. Aquesta política es va concretar en reunions estratègiques, ordres de compliment obligat, plans de desplegament, assignacions de fons i d’armament, i consignes per respondre de manera «ferma i severa». Una de les ordres filtrades va arribar a manar a les forces de seguretat que actuessin «sense pietat», fins i tot si això comportava causar la mort.

La impunitat té conseqüències

Sens dubte, la impunitat pels crims del 2022 va envalentir les autoritats per cometre noves atrocitats. Les més recents són les matances dels dies 8 i 9 de gener de 2026. Segons l’organització, hi van morir milers de persones, més de 3.000 segons les mateixes autoritats.

Per això l’organització demana, d’una banda, que l’Assemblea General de l’ONU creï amb urgència un mecanisme de justícia penal internacional que pugui processar els màxims responsables. I de l’altra, que els Estats demanin al Consell de Seguretat de l'ONU que remeti la situació de l'Iran a la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional. Cal que la comunitat internacional posi fre a la normalització dels homicidis massius a l’Iran.

L'organització insta també les autoritats fiscals de tot el món que iniciïn investigacions, en virtut de la jurisdicció universal o altres formes de jurisdicció extraterritorial, contra els alts càrrecs iranians presumptament responsables de crims de lesa humanitat.

El que planteja l’informe és, al capdavall, una qüestió de coherència. Si les estructures de comandament que van ordenar la repressió del 2022 segueixen intactes, no sorprèn que la violència es repeteixi. Cada cicle sense justícia, afavoreix la següent massacre.

L’Ajuntament de Barcelona i el Parlament de Catalunya ja han mostrat el seu suport a les organitzacions i a la població de l'Iran que es manifesta per exigir drets humans, dignitat i llibertat. Tú també pots fer-ho.