Les grans empreses tecnològiques han acabat monopolitzant l’entorn digital on ens movem. Les nostres dades, les nostres cerques, la nostra activitat en línia… I tot ha succeït sota el radar de la població.
Mentre naveguem per les xarxes socials i ens comuniquem en línia, sovint ignorem que alimentem un model de negoci que posa en risc els nostres drets fonamentals. Empreses com Google, Meta, Tik Tok, Amazon i Apple —les "cinc grans" del sector digital— exerceixen un poder extraordinari sobre la infraestructura digital que configura la nostra vida quotidianita. Aquest poder, sense regulació adequada, amenaça la privacitat, la llibertat d'expressió i la no discriminació de les comunitats més vulnerables.
TikTok i la captura de l'atenció infantil: un disseny addictiu
Tot i la recent declaració de la Comissió Europea, que ha conclòs que el disseny de Tik Tok és addictiu i vulnera la Llei de Serveis Digitals (DSA), Tik Tok no desisteix de liderar la carrera de les grans tecnològiques per captar l'atenció del públic infantil, el més vulnerable.
Les dades són alarmants. Una investigació va revelar que, després d'utilitzar la plataforma durant cinc o sis hores, pràcticament un de cada dos vídeos a Tik Tok estava relacionat amb la salut mental i era potencialment perjudicial. Després de tres a vint minuts, més de la meitat dels vídeos del feed "Per a tu" tractaven problemes de salut mental i molts idealitzaven o encoratjaven el suïcidi.
El model de negoci de Tik Tok és intrínsecament abusiu: privilegia la interacció per a retenir els usuaris i recopilar-ne cada vegada més dades. Les característiques addictives fan que s’hi accedeixi en mode pilot automàtic, sense avaluar l'impacte en el benestar físic i mental, especialment dels més joves.
Com assenyala Lauren Armistead, directora adjunta del programa Amnesty Tech, "Tik Tok ha de respectar els drets de totes les seves persones usuàries joves, no només a Europa, i prohibir tota la publicitat segmentada que es dirigeixi a menors de 18 anys arreu del món". La millor protecció passa, per tant, per una regulació legal que proscrigui tota la publicitat segmentada basada en recopilació invasiva de dades personals.
El poder descontrolat de les ‘Big Tech’
Alphabet (Google), Meta, Microsoft, Amazon i Apple —anomenades les "cinc grans”— són les grans empreses tecnològiques que dominen sectors clau d'Internet: motors de cerca, xarxes socials, botigues d'aplicacions i computació en el núvol. Hannah Storey, d'Amnistia Internacional, afirma que "actuen com a terratinents digitals i determinen com interactuem en línia". El seu poder en l’àmbit digital es tan extens que influeix tant en el discurs públic com en el control dels fluxos d'informació.
Els casos de Myanmar i Etiòpia son dos exemples molt clars que mostren les conseqüències devastadores que pot tenir la conducta de les grans empreses tecnològiques. En el cas de Myanmar, l'algoritme de Meta va contribuir a la persecució dels rohingyes, comunitat profundament atacada i discriminada. Per altra banda, a Etiòpia, els abusos contra la població de Tigre han sigut incessants. Quan l'algoritme encén l'odi, l’efecte traspasa la pantalla i esdevé letal.
L'informe d'Amnistia Internacional Breaking up with Big Tech demana als governs que limitin el poder d'aquestes corporacions. Tot i que el recent posicionament polític s’ha centrat més en la prohibició de l'accés a xarxes socials per a menors de 16 anys, com es el cas deles últimes mesures anunciades pel president espanyol Pedro Sánchez, Amnistia Internacional creu que la qüestió no s’ha de focalitzar tant en la prohibició al col·lectiu menor d’edat, sinó que la clau de volta és regular el model digital des del seu nucli. Així, és clau redirigir la conversa per abordar el disseny tòxic de les plataformes, i no pas la prohibició, que vulnera el dret de la infància a participar en el món digital i pot resultar discriminatòria.
Vigilància i vulneració de drets: l'ús estatal de la tecnologia
La tecnologia, malauradament, no només és utilitzada per empreses privades per vulnerar drets fonamentals. Els Estats sovint també exerceixen vigilància il·legítima amb programes espies contra activistes, periodistes i opositors polítics, violant el dret a la intimitat. Les tecnologies biomètriques i la vigilància massiva, entre d’altres, son mètodes àmpliament utillitzats pels governs que serveixen per sufocar protestes, perseguir la dissidència interna i assetjar grups vulnerables o minoritaris. Aquests sistemes algorítmics, fins i tot, poden determinar qui rep determinades prestacions socials, com l'accés a habitatge protegit o bonificacions socials, i sufocar protestes públiques.
Els Estats tenen l'obligació de protegir els drets humans mitjançant la regulació del poder empresarial, i per això Amnistia Internacional proposa recomanacions clares: en primer lloc, investigar les grans tecnològiques per les afectacions als drets humans en les seves activitats; seguidament, desarticular monopolis perjudicials i, finalment, integrar consideracions de drets humans en decisions anticompetència.
No obstant, la regulació per si sola no és suficient. Necessitem un canvi de paradigma que situï l'ètica i els drets humans al centre del disseny tecnològic. Això implica fomentar la innovació responsable, invertir en tecnologies que realment millorin la qualitat de vida de les persones i promoure l'alfabetització digital per empoderar la ciutadania davant els reptes d'un món digital progressivament més agressiu, desregulat i salvatge.
