Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món
Blog

La doble crueltat de la pena de mort

Lucía Foraster Garriga (Comunicació),

Les persones condemnades a mort arreu del món són sovint sotmeses a les més cruels condicions de reclusió. En molts casos malviuen en estricte aïllament, sense accés a medicaments que necessiten i vivint amb l’angoixa constant de l’amenaça de l’execució. Alguns governs no notifiquen als presos i les seves famílies l’execució fins a uns dies, o fins i tot moments, abans que es dugui a terme.

Amnistia Internacional ha documentat abusos espantosos a tot el món. Pel 10 d’octubre, Dia Internacional contra la Pena de Mort, l’organització llança una campanya que destaca casos de Bielorússia, Ghana, l’Iran, el Japó i Malàisia, on la pena de mort s’aplica de forma generalitzada.

Al Japó, el règim d’aïllament ha estat la probable causa d’un trastorn delirant que ha provocat en un condemnat a mort una conducta paranoide i incoherent. A l’Iran, són almenys 84 persones les que s’enfronten a la pena de mort per delictes presumptament comesos quan eren menors de 18 anys, fet viola el dret internacional dels drets humans. A més, les execucions es programen i es cancel·len sense avís, provocant tortura mental en el pres. A Malàisia, la manca de transparència sobre l’ús de la pena de mort es tradueix en el fet que els condemnats a mort romanen en la ignorància respecte a les seves peticions de clemència. A Bielorússia, l’ús de la pena de mort està també envoltat de secretisme. Les execucions s’oculten estrictament al públic i es duen a terme sense notificar-ho prèviament als presos, les famílies i advocats. Les autoritats d’aquest país europeu, l’únic que va dur a terme execucions (2) el 2017, es neguen a tornar els cossos de les persones executades a les famílies i a revelar el lloc d’enterrament: un llegat de l’època soviètica. També a Ghana les persones condemnades a mort estan sotmeses a dures condicions de reclusió. Per exemple, no se’ls permet participar en activitats d’educació o de lleure, cosa que augmenta la sensació d’aïllament i genera més patiment i angoixa. A més, l’atenció mèdica és limitada, i hi ha problemes per accedir a la medicació que es necessita.

En aquests cinc països (podrien ser molts més), els governs amb persones condemnades a mort han de garantir que aquestes reben un tracte humà i digne, i que romanen recloses en condicions que compleixin el dret i les normes internacionals de drets humans.

Cal que tots els governs que mantenen la pena de mort decretin la seva abolició immediata. La pena capital viola el dret a la vida, proclamat en la Declaració Universal de Drets Humans (DUDH) i és l’exponent màxim de càstig cruel, inhumà i degradant.